Aquestes aromes de mel i pastisseria, aquesta mousse de bombolles, aquesta complexitat llarga i amb cos… Quan -alguns- cavistes aixequen el peu de l’accelerador i tornen al tacte de les mans expertes i la foscor dels anys passats dins de la cava és quan, si hi ha raïm, ofici i tradició, el cava també sap arribar a la màxima expressió de les bombolles catalanes. D’aquí que la DO Cava triés l’hotel més emblemàtic del Passeig de Gràcia, el Majèstic, per posar-hi el seu aparador d’aromes, gustos i sensacions.
La missa cavista ha estat oficiada aquest dimarts, a quatre mans, per un sommelier de referència, Ferran Centelles, i un periodista de llarga criança com Ramon Francàs. I l’espectacle ha confirmat els creients i convertit els agnòstics, amb una exhibició de sis caves de Paratge Qualificat i dos més de llarguíssima criança. Els noms són ja un clàssic entre els escumosos d’aquest país: Gran Vintage Paratge Qualificat de Can Bas (2015), de Pere Ventura; Claror Paratge Qualificat Can Prats (2016), de Vins el Cep; Mirgin Exeo Paratge Qualificat Vallcirera (2017), d’Alta Alella; Ars Collecta Paratge Qualificat El Tros Nou, de Codorniu (2010); Can Sala Paratge Qualificat, de Vins Família Ferrer (2013); La Capella Paratge Qualificat de Juvé & Camps (2011); Kripta (2016) i, finalment, Mas Via (2008), de Celler Mestres. La majoria d’ells amb base xarel·lo, però amb una clara reivindicació del conjunt de les varietats més tradicionals. Qui va dir que el macabeu no envellia bé?
En definitiva, el cava va molt més enllà de les postres i és una realitat incontestable que -a aquest nivell- té un gran recorregut gastronòmic. Ningú no ha pronunciat creences cismàtiques com “Corpinnat” perquè no ha calgut, ni d’altres religions, com Xampany, perquè la referència són ells mateixos. Per això Ferran Centelles ha tancat la cerimònia dient que “ha estat un tast impressionant” i Ramon Francàs recordant que “teniu sort de ser aquí”… Sort i devoció.
