!--akiadsense-->
El ple del Consell Regulador de la DO Cava es reuneix aquest dilluns 23 de desembre per aprovar el seu Pla Estratègic. Es tracta d’una de les mesures estrelles anunciades pel president Javier Pagès poc després d’accedir al càrrec. També precipitada per Corpinnat. Tot just farà un any, el mes de gener de 2019, sis cellers van decidir abandonar la denominació i crear una marca col·lectiva després d’un estira i arronsa important amb el consell regulador.
Però aquest no és l’únic mal que afecta la DO Cava i que esperen poder resoldre’l amb l’aplicació de noves mesures que delimitin l’origen i la qualitat de tots els productes que surtin amb el nom de ‘cava’ a les seves etiquetes.
Una altra escletxa important s’ha obert aquest estiu entre els productors pel preu del raïm. El malestar va arribar a ser tan gran que per segon cop en 15 anys els viticultors van decidir sortir el carrer en una jornada de protesta sense precedents.
Tothom coincideix, fins i tot els que hi eren aleshores, que la font del problema de la DO Cava ve de lluny, de la seva gènesi. El pecat original, en diuen. Un organisme creat quasi a mida dels cellers grans, de fet a hores d’ara, el pes que tenen dins del Consell Regulador és més gran en funció del volum que produeixen, i amb una delimitació territorial molt difosa i desequilibrada. Tot i que el 95% del cava es produeix a Catalunya, aquest organisme depèn adminsitrativament del Ministeri d’Agricultura ja que part del seu territori es troba a La Rioja, Aragó, Almendralejo i Requena. De fet dins de Catalunya mateix, també hi ha desequilibris territorials tenint en compte que la majoria del cava català es produeix al Penedès.
Però sense anar tan enrere un dels punts d’inflexió importants de la crisi del cava el trobem fa dos anys. Les dues principals empreses Freixenet i Codorníu van deixar de ser empreses familiars amb capital català. Una es va vendre a una empresa alemanya i l’altra a un fons d’inversió americà.
Ningú sap encara fins a quin punt que aquestes dues companyies estiguin en mans estrangeres condicionarà la vinculació d’aquest producte amb Catalunya. Però el que sí està clar és que amb els seus volums continuaran sent determinants per millorar la imatge i el prestigi del cava al món, per reconduir la crisi del preu del raïm i fins i tot per escorar cap a un cantó o cap a l’altre el rumb que ha de prendre la DO aquest 2020.
