!--akiadsense-->
Ara es podrà saber si un cava és català, d’Extremadura, de València o d’Aragó i per poder dir-se reserva o gran reserva, per exemple, l’exigència serà més gran. I és que el ple del Consell Regulador del Cava ha aprovat aquest dimecres la norma que ha de regular la producció, l’elaboració i la comunicació del cava en la que eleva les exigències de qualitat i identifica el seu origen. Aquesta era una de les promeses de Javier Pagès quan va accedir al càrrec del president del Consell Regulador i han fet falta dos anys per poder aprovar aquest pla estratègic. Ara es tanca una fase i comença el moment de desenvolupar-lo i comunicar-lo.
Han estat dos anys per arribar fins aquí.
Ara encara ho estic vivint i estic molt contents, i d’aquí a uns dies estaré descansat. Hi ha hagut moments en que m’ha semblat que no podria ser. Semblava que hi havia moltes dificultats i que fins i tot aquest objectiu era inassolible. Però finalment ho hem fet. Amb tot el sector unit i amb molt de consens.
Quin ha estat el principal escull que s’ha hagut de superar per aconseguir aprovar aquest Pla Estratègic?
La DO Cava és la suma de tots i hi ha molts perfils diferents i també molts rols diferents. Però tot i les dificultats hi ha hagut un moment durant el procés de construcció que tothom ha vist que calia fer sacrificis i que s’havien de fer concessions per un bé més alt i comú., pel bé de tot el sector. És per això no puc sentir cap altra cosa que no sigui gratitud cap a totes i cada una de les persones que ho han fet possible, la gent que treballa al Consell Regulador, als vocals i tota la gent de fora que n’ha estat pendent.
S’ha fet la part de feina més important d’aquesta renovació que està en marxa per prestigiar el cava?
Jo crec que no. A la vida i els projectes d’aquesta envergadura són un continu. Hi ha pocs projectes que es pugui dir que estan tancats. Hem tancat una fase molt important. Ara tenim la normativa, el nou plec de condicions per a desenvolupar, però encara queda molta feina per fer que és executar-lo i comunicar-lo.
La identificació de territoris dins la DO Cava era una de les crítiques més recurrents al cava. Aquesta és la principal fita?
És important però no la que més, és un conjunt. Ara aquells consumidors que així ho desitgin podran saber d’on ve el cava que estan comprant tot i que no tots ho necessiten. Hi ha gent que compra cava sense la necessitat de saber exactament de quin territori ve. I alhora hi ha elaboradors que vinculen el seu discurs d’una forma molt estreta amb un territori en concret. Ara bé el que sí és més destacat és el grau d’exigència qualitativa i una nova segmentació entre caves de guarda i caves de guarda superior en el que s’imposen unes condicions més rigoroses que jo crec que posen el cava a nivells que no té cap altra denominació d’origen.
L’aprovació d’aquesta norma es fa enmig d’una crisi sanitària i econòmica que afecta tot el món. Com està ara el sector del cava?
Està passant un mal moment perquè els canals comercials de restauració no estan al 100% i perquè tot i que l’exportació s’ha reactivat tampoc no ho ha fet del tot. Vivim tots amb incertesa de com seran els proper mesos i amb l’esperança que no es reprodueixin certes situacions, però anem millorant.
