!--akiadsense-->
Pere Llopart i Vilarós (Barcelona, 1929) ha estat el guanyador del Premi Monvínic a la Trajectòria Personal en el Món del Vi atorgat divendres passat en el marc de l’acte de lliurament dels Premis Vinari. Pioner en l’elaboració de vins escumosos, l’ànima de Caves Llopart confessa que es va “emocionar” en rebre el premi, al temps que insisteix en la necessitat de potenciar la “promoció del vi i cava català”.
A més, el cavista carrega contra la sobreproducció del cava, que ha fet caure els preus a un punt “irrisori, ridícul i desprestigiat”, apunta que a Espanya ja diferencien entre “cava espanyol i cava català” i denuncia que empreses catalanes traslladen cava en punta per “comercialitzar-lo com si fos d’allà”.
Senyor Llopart, felicitats pel premi.
Gràcies. Va ser una sorpresa. De fet em van insistir que hi anés, però no sabia perquè. I el premi l’aprecio molt. Em vaig emocionar i sorprendre, però penso que altres persones del sector també són mereixedores del premi. Ho agraeixo profundament perquè son molts anys de treball i això de vegades no es té prou en compte i en aquest sector de vins i caves l’antiguitat i la tradició té alguna cosa a veure. Un vinater jove pot fer un bon vi però fins i tot des d’un punt de vista mundial es relaciona molt amb l’antiguitat del celler.
Que en pensa de la iniciativa dels Premis Vinari?
Que heu estat osats i generosos. Heu fet un gran esforç per trobar la col·laboració del sector i us animo a continuar endavant, perquè de vegades hi ha coses com aquests premis que sembla que surtin com bolets i no és així, al darrera hi ha una base, perquè s’organitza a partir de gent molt coneixedora del sector. A més, crec que serviran per descobrir tantes petites empreses que han tingut premis perquè obtenen vins que mereixen ser destacats. Això és molt positiu, sobretot per la gent jove, perquè el mercat és duríssim.
Com veu el mercat en aquests moments?
El mercat espanyol l’estem perdent, perquè a Espanya hi ha molts més vins que a Catalunya, i ara s’està revivint molt el mercat espanyol. Hi ha infinitat de marques, crec que excessives i tot. I pel que fa al cava, l’excés de producció d’algunes empreses mecanitzades han perjudicat el mercat. Potser creien que el mateix mercat absorbiria la sobreproducció i que els preus es mantindrien, però han caigut a un punt irrisori, ridícul i desprestigiat.
Es promociona prou el vi i el cava a Catalunya?
Hem de procurar que es promocioni més. A nosaltres ens costa molt entrar a altres mercats mentre que aquí hi ha vins com els rioja que estan molt introduïts i tenen la seva part del pastís. De vegades cal fer una labor quasi personal d’anar lluitant restaurant per restaurant i fer-los veure que està bé que tinguin vi de fora, però que també tinguin el nostre. Pel que fa al cava, a Espanya ens estan escombrant. Tenen diferenciat el cava espanyol i el cava català.
Però són competència al cava català?
Fora de Catalunya, sí. També perquè ho comencen a fer una mica millor, però també perquè moltes vegades son ampolles d’aquí, que les traslladen en punta i les comercialitzen com si fossin d’allà, d’Extremadura o de València.
