Els calçots, de Valls. I el vi?

Ahir va començar la temporada de les calçotades, una tradició gastronòmica i festiva molt arrelada al Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Però el vi que s'hi consumeix no sempre és d'origen local

Ahir va començar la temporada dels calçots amb la 29a edició de la Gran Festa de la Calçotada de Valls, la calçotada popular més important, amb una assistència de més de 35.000 persones i on es van consumir uns 100.000 calçots. Els calçots són un producte molt arrelat al territori, fins al punt que els de les comarques de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès estan emparats per l’indicació geogràfica protegida (IGP) Calçot de Valls. A més dels calçots, els altres dos ingredients protagonistes d’aquesta tradició gastronòmica són el vi i la salvitxada, la salsa dels calçots. És lògic: la salvitxada s’elabora amb avellana, ametlla i oli d’arbequina, que juntament amb el vi són els productes agraris més importants d’aquestes terres.

Rafael Castells, secretari general de la cambra de Comerç de Valls, l’entitat que organitza la Gran Festa de la Calçotada, explica que han comprat a la Cooperativa Agrícola de Valls 5.000 ampolles, etiquetades especialment per a aquest acte, i 100 litres de vi a doll. Segons Castells, “si la calçotada està tan arrelada a Valls i hi ha un consum important de vi, ha de ser vi d’aquí”.

Ara bé, les calçotades no s’acaben en aquesta festa multitudinària, la temporada s’allarga fins a l’abril en restaurants i masies de l’indret. I no sempre el vi és d’origen local. Segons explica Joan Antoni Linares, gerent de la cooperativa de Valls, ells elaboren el vi Xat de Benaiges, que du el nom de l’inventor del calçot a la fi del segle XIX, i el nombre d’ampolles que es venen és testimonial pel volum de les calçotades.

Francesc Boronat, de la cooperativa de Nulles, a 6,5 km de Valls, diu: “Hem proposat el nostre vi a molts restaurants de calçotada de la comarca, però ben pocs ens en compren”. Boronat explica que han ofert totes les possibilitats als restaurants, servir el vi en garrafes de 5 o 25 litres o fins i tot directament a doll, però com que la tradició mana servir el vi en porró, es fa difícil saber-ne l’origen i per a molts restauradors una diferència de pocs cèntims és suficient per comprar vi d’altres procedències. “En canvi -explica Boronat- sí que ens vénen a buscar les redortes, els sarments per coure els calçots”.

Nou comentari