Entre els vins guardonats al Premis Vinari d’enguany, el prioratí Giné Rosat 2014 es va emportar un or -per mi- més que merescut. Elaborat amb garnatxa i merlot a prop de Falset, aquest vi destaca entre d’altres coses per haver nascut en terra de negres com un producte amb força expressivitat i caràcter.
Vet aquí la primera sorpresa quan ens cau a les mans. Ve presentat en tap de rosca i no pas en suro. Malgrat els puristes que no entenen o no volen entendre aquesta opció, queda garantida l’absència de problemes vinculats al tap natural, com el temible olor de suro, que tècnicament s’explica com contaminació per TCA.
El seu color poc intens només enganya el sentit de la vista, perquè una vegada en nas i en boca la seva expressivitat es manifesta de manera explosiva.
Els aromes a tenda de llepolies es presenten de manera descarada igual que si li llevessis el plàstic a una piruleta. Fruita roja com la maduixa i la grosella s’identifiquen en facilitat amb la copa parada. Tot i així després d’unes quantes voltes tocs florals de rosa i violeta es barregen amb herbes fresques i d’infusions. Aquesta sensació olfactiva la podem fer durar de tal manera que trobar aromes es converteix en un divertit joc.
A la boca el Giné Rosat 2014 es aporta una estructura poc usual en un vi rosat i més propi d’algun negre per la seva lleugera astringència, tanicitat i cremosidad.
A l’hora de triar maridatges, els vins rosats tenen la mal merescuda fama de no ser massa versàtils a l’hora d’harmonitzar i s’utilitzen poc o gens, sovint destinant-los a ser copa d’aperitiu. Aquest Priorat rosat, però, ens va molt bé amb molts plats i us deixem alguns exemples que faran del Giné un magnífic company de taula.
Prepareu unes làmines de tonyina en cru ben fines i afegiu-li un oli d’oliva que infusionat en camamilla. Uns quants cristalls de flor de sal y germinats de ceba. El nostre vi protagonista d’avui encaixa molt bé amb els peixos grassos per la seva untuositat.
Un “arrosejat” contrasta perfectament amb el Giné Rosat perquè et deixa la boca molt fresca i neta després de cada forquillada. El fons de peix utilitzat per fer aquest plat amb la seva intensitat serà motiu de contrast.
Les carns blanques com les d’aviram també ens captivaran si les prenem maridades amb la frescor del vi. Però si hem de quedar-nos amb una sola opció, pensem que res millor que uns canelons casolans per a combinar-los amb aquest cupatge de garnatxa i merlot. Els tocs làctics de la beixamel i l’acidesa del formatge gratinat es fonen amb el Giné Rosat. La seva estructura aguanta més que de sobres el farcit de carn i els tocs especiats d’aquest plat.
Javier Campo és sommelier del restaurant Villa Retiro de Xerta.
