“Pensem que alimentar-se és una acció política de defensa del territori. L’exercici en defensa del comerç local hauria de ser propi de qualsevol de nosaltres des de l’escola; el mateix que alimentar-se bé i amb consciència”. És un fragment del manifest de l’associació Santa Teca, obstinada des de fa més de 10 anys a promoure la sostenibilitat del Camp de Tarragona a través del gest cultural i del valor gastronòmic i vitivinícola.
El seu impulsor és Berna Rios. Reconeix que des de petit, a casa, el porró o l’ampolla de vi sempre han presidit la taula, de la mateixa manera que el pa o l’aigua. Va estudiar el curs de sommelier a la Universitat Rovira i Virgili i va iniciar-se professionalment en el sector organitzant tastos de cuina i de vi a Gingko Biloba, a Tarragona, un espai que després va esdevenir restaurant. Ha estat impulsor d’Slow Food Tàrraco i durant 4 anys va regentar l’Almosta, el primer restaurant de vins naturals de Tarragona.
Com va ser l’aventura enològica?
La carta de vins estava escrita als armaris del restaurant i les ampolles de vi estaven totes a la vista. A banda del bar Cortijo, que és un santuari del bon vi i del bon beure, érem l’únic restaurant de vins naturals a Tarragona. I no és per posar-me medalles però teníem un component pedagògic molt important, no només amb el vi, també amb la resta de productes que cuinàvem. Érem altaveu de microproductors; els volíem donar a conèixer al consumidor final. Ens dificultava la feina el fet d’haver d’anar a buscar-los, parlar amb ells, conèixer-los, però era un viatge que ens permetia aprendre i a l’hora de servir el producte, podíem explicar al client la realitat del productor. El comensal ho acceptava meravellosament bé. Obríem a copes qualsevol vi i els deixàvem tastar abans de servir.
L’Almosta va coincidir amb els primers anys de Santa Teca. Amb quina filosofia va començar l’associació?
Anàvem lligats de la mà entre d’altres coses perquè jo estava al davant i compartíem filosofia. La idea ha estat sempre defensar el producte artesà i fer d’altaveu. L’associació promulga la gastronomia sostenible, ecològica i de proximitat i la lliga amb esdeveniments culturals on els restauradors i productors de vi i cervesa artesana tenen protagonisme. La idea final de Santa Teca era crear una xarxa de distribuïdors i productors que prenguessin les seves pròpies decisions, una plataforma de venta i difusió, per defensar aliments i territori, però no ho hem aconseguit encara.
Santa Teca enllaça el producte artesà amb l’acció cultural. Avui aquest tipus de vincles és més comú observar-lo.
Vam començar el 2010 i aleshores remàvem sols. Però és cert que ha proliferat la difusió cultural i sentim en certa manera que ens diluïm. Com que hi ha més propostes, és més difícil cridar l’atenció perquè la gent participi de les activitats i perquè sovint hi troba les mateixes cares i productes. Crec que estem saturats d’oferta, però no som al final del túnel, sinó que cal canviar el model de transmissió de l’oferta. Fa uns anys no hi havia una secció ecològica als supermercats i ara sí. Menjar sa i bo és positiu per a la salut i ho comencem a entendre i per això l’oferta creix i s’estén. I amb el vi passa el mateix, està més que demostrat que un vi elaborat sense massa intervenció ni cap additiu, cau molt millor.
Com ha d’harmonitzar-se el vi amb la cultura?
No ens agrada que la gent vingui a les activitats de Santa Teca, ja sigui al Castell Monestir d’Escornalbou o a la Nou del Gaià, a fer-se fotos. No es tracta de demostrar que hi has estat sinó que has viscut la sensació. Que un poeta com Josep Pedrals reciti un “No tastaràs quiet” amb Ficaria Vins és una experiència mil vegades millor que si ho fa sol. Creiem que el camí és crear vincles sensitius, posant en valor el patrimoni arquitectònic i el paisatge. Conduïm el visitant a descobrir propostes culturals i gastronòmiques noves. El ventall que oferim és ampli però sempre està inscrit dins del concepte artesà. Proposem maridatges poètics, teatrals i musicals i sempre que el productor està al costat, l’experiència es magnifica.
Quines propostes té en marxa Santa Teca i com evolucionaran en els pròxims anys?
Portem tres edicions de Cantaperdius a La Nou de Gaià; són propostes al capvespre amb música i gastronomia de petit format i els vins del Celler 9+. A Escornalbou seguirem organitzant Santa Teca; és un lloc ideal per fer una mostra de productors i inquietuds culturals amb molts racons i opcions per fer tallers i activitats per a tots els públics. També a La Nou hem celebrat la tercera edició de la festa del Cartusià per recuperar aquesta varietat de raïm ancestral del Camp de Tarragona; hi hem sumat els vins brisats i ancestrals per oferir un ventall més ampli al consumidor i demostrar el potencial del sud. I a finals de setembre farem el Fermenta! a Montferri, una fira de fermentats on el vi, el formatge i el pa tindran protagonisme al costat del kimchi, el kombutxa, el quefir, el xucrut i altres productes que estan de moda perquè són bons per la digestió i mil motius més. El vi hi té un paper central amb productors de la zona, en altres edicions ens han acompanyant fent tallers Vives Ambrós i Celler Tuets.
I la temporada acaba amb l’Embutada, que és molt més que la fira del vi novell de Tarragona.
Hem recuperat un fet històric, només en quedava la memòria oral. Estem fent inventari dels cellers de la Part Alta de Tarragona. El primer any de l’Embutada en vam identificar 9 i ara ja en tenim 44. Fa 50 anys Tarragona era tot ple de vinyes, un paisatge del qual avui no en queda rastre. A més de l’inventari, també demanem col·laboració a l’Ajuntament i a la Generalitat per senyalitzar els cellers i mantenir els ganxos on penjava la branca de pi pel vi novell. Volem que es declarin bé cultural d’interès local. Hi estem treballant amb especialistes en arqueologia i arquitectura. La festa del vi novell posa l’accent també en els oficis perduts, perquè abans hi havia no només els elaboradors de vi, també els boters, els llauners i els cistellaires… A l’Embutada els fem visibles i apostem per la seva recuperació.
En definitiva, es rescata de l’oblit el patrimoni immaterial. Quin futur imagineu per Santa Teca?
Ens adonem que els actes més petits i de més petit format funcionen millor. No ens han interessat mai els multitudinaris, però ara somiem en activitats sense equips de so ni micròfons: cantar, parlar o recitar sense altaveus. De fet, en el manifest de Santa Teca ja hi fem referència, creiem que ‘les accions personals, per petites que siguin, beneficien l’aprenentatge individual i el desenvolupament social de l’entorn’. I en això estem, que el públic abraci la nostra proposta, la nostra missió és crear una xarxa de consumidors finals amb aquesta filosofia de vida, que faci un consum responsable en benefici dels productors i de la cultura i dels oficis de la vora. Això ens beneficia a tots.
Queda clar, per altra banda, que la cultura pot habitar sense complexes el món rural.
Si tot passa a les ciutats, hi ha despoblament. Hi ha un efecte crida quan el poble es nodreix de vida cultural. Descobreixes gent que hi viu, que és interesant, que hi ha batec i projectes intel·lectuals, però que s’aborden amb més tranquil·litat i calma. És important que la cultura hi arreli, a l’entorn rural. Hem treballat per una oferta renovada, fora de l’habitual que són les festes majors o votives. Hi ha un enriquiment per les dues bandes, per al local i el visitant, amb propostes artístiques que surten d’allò convencional. Faltava més presència cultural a l’entorn rural i ara estem combatent aquesta set, que és a tots els llocs. Que Enric Casasses ens digués després del brindis al sol que la festa del Cartusià a La Nou de Gaià era un oasi, té molt de valor.
I això de fer vi, que sabem que t’has animat a cultivar vinyes, com va?
Vaig començar el 2022 i el primer cop que vaig treure’l de la tina em queien les llàgrimes. Poder tastar alguna cosa que has cuidat i en la que has cregut tota la vida i aconseguir-ho, és bestial. És una espècie d’orgull molt gran cada vegada que comparteixes alguna copa. He fet el procés pràcticament sol, el de collir, trepitjar, brisar, filtrar, embotellar… El meu vi és un cupatge de cartoixà i muscat sense cap additiu ni tan sols sofre. El 2022 va ser un any bo, enguany ja es veurà… També he plantat carinyena per fer-ne un ancestral. Tinc bons amics vinaters que m’aconsellen i fer camí amb ells és molt més fàcil.
