!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Sociòleg, escriptor i divulgador de la cultura del vi. Lluís Tolosa ha dedicat gran part de la seva carrera al coneixement del vi, i ha escrit una vintena de llibres en relació a l’enoturisme i els vins catalans i espanyols, alguns d’ells guardonats amb premis nacionals i internacionals.
Com a sociòleg de professió, com et vas introduir al món del vi?
Vaig començar d’una manera molt senzilla. Quan anava a la facultat vaig veure que si escrivies sobre vins, t’enviaven les ampolles i les podies tastar. El mateix feia amb els restaurants. Si volies anar a restaurants amb estrelles Michelin, només havies d’escriure i hi anaves gratuïtament. Fa uns anys, quan la Universitat Menéndez Pelayo em va demanar una conferència sobre la “sociologia del vi”, em vaig adonar que no era una cosa comuna. Per trobar referents vaig entrar a Google i vaig buscar aquest concepte. De tots els resultats que et dóna sempre el buscador, tan sols en sortia un, i posava: “Lluís Tolosa, pròxima conferència a la Universitat Menéndez Pelayo”. Per tant, el concepte de la “sociologia del vi” no existeix. Jo l’utilitzo perquè sóc sociòleg i em dedico a la divulgació del vi.
Tot i així, com definiries, a grans trets, aquest concepte?
Diria que la sociologia del vi és una aproximació a les vint disciplines des de les quals es pot mirar. Des dels aspectes socials, culturals, econòmics, històrics, paisatgístics, de consum o d’estatus. En l’actualitat, hi ha molta gent que fa les anàlisis sensorials dels vins. Jo m’interesso pel vi des d’una perspectiva sociològica, no m’interessen els gustos, ni les aromes, ni els colors –per a fer això ja tenim als sommelliers i els enòlegs– sinó els aspectes socials, econòmics, històrics o culturals. Crec que aquesta perspectiva tan àmplia és la que pot aportar un sociòleg.
Quina és la dimensió social del vi?
El vi és la beguda amb una dimensió social més important de totes les begudes del món i de tots els aliments del món. És a dir, engloba la mitologia, la religió, l’arqueologia, la història, l’economia. El vi és sobretot estil de vida i estatus social i, per tant, pura sociologia. Un exemple: ningú compra un Rolex per mirar l’hora. De la mateixa manera, ningú paga 800 euros per una ampolla de vi perquè està molt bo. Hi ha molts altres aspectes que són pura sociologia.
