El Pla territorial general de Catalunya defineix els àmbits en què s’ha de dividir el territori coincident amb les vegueries. Cadascun d’aquests àmbits ha de comptar amb el seu Pla territorial parcial, que concreta les determinacions generals a la corresponent escala, i amb el seu Catàleg de paisatge, que proposa objectius de qualitat i accions de millora. A finals de desembre d’aquest passat 2023, el Govern donava llum verda a l’avantprojecte de Pla i Catàleg del Penedès, dos instruments de planejament específics de la vuitena vegueria catalana.
Queda camí per fer, perquè l’avantprojecte encara no s’ha aprovat definitivament, tot i que ja suma nou anys de treball, i no sempre han estat fàcils. Professionals que es dediquen al món del vi del territori celebren haver pogut dir la seva, però sobretot, que s’hagin tingut en compte diverses consideracions per a preservar el paisatge i no perjudicar el sector vitivinícola, que s’havien obviat en la primera redacció del text.
En parlem amb veus afectades i autoritzades del Penedès, com Joan Huguet i Cisco Olivella, president i director de la DO Penedès, Roger Rovira, tècnic de viticultura de Recaredo i membre del CEPVI i Maite Esteve, responsable de Vins el Cep, una de les impulsores d’Espiells terra de vi i un dels motors de la plataforma “Defensem la identitat vitivinícola del Penedès”, que va aconseguir aglutinar més d’un centenar d’empreses, entitats, patronals i col·legis professionals del territori.
- Què en penseu del llarg procés i de l’avantprojecte per culminar la vegueria?
Joan Huguet i Cisco Olivella (DO Penedès): El procés ha estat llarg, amb interrupcions per canvis en el govern de la Generalitat de Catalunya, consells comarcals, ajuntaments, etc., però com a projecte és molt important per la consolidació de la vegueria del Penedès, així com les quatre comarques que en formen part, Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i Anoia.
Roger Rovira (RR): El Pla apareix després de 9 anys de feina, i el sector agrari passa d’estar parlant del canvi climàtic al fet que aquest sigui una realitat. En aquest temps, s’ha transformat vers la producció ecològica, amb un important creixement de superfície en el Penedès, possiblement perquè es focalitzen més vers la qualitat que no pas la producció.
Maite Esteve (ME): Vam tenir clar que calia replantejar el Pla perquè era pobre, no era ni modern ni de futur, li faltava l’esperit del Penedès i no tenia en compte la importància d’un sector com el nostre, el de la vinya i el vi. Estem contents amb tota la inversió de temps i de recursos. Tot l’esforç i la feina han valgut la pena.
Un treball d’equip, amb entrebancs
- Quins han estat els majors frens o impediments i quins els majors acceleradors?
ME: Sap greu veure que hi ha hagut gent del sector que no s’han implicat gens en salvar el nostre paisatge d’atacs com el Quart Cinturó, que hauria trinxat definitivament el Penedès. O d’altres, que no hi han remat a favor. Parar una infraestructura així i fer una proposta alternativa seriosa no ha estat fàcil. Però també és cert que hi ha hagut una important implicació de moltes persones, entitats, com la mateixa AECAVA que va impulsar la plataforma Defensem la identitat vitivinícola del Penedès, i des d’on es va assumir un pla alternatiu, com un nou projecte extens sobre les afectacions del Quart Cinturó sobre el nostre territori. L’Administració no ha tingut més remei que tenir-ho en compte i finalment no tindrem Quart Cinturó.
DO Penedès: Els impediments han vingut d’institucions molt vinculades dins el mateix territori.
RR: El temps per desenvolupar el pla ha estat un dels principals impediments, que es podrien justificar en la cinètica política amb canvis en la Generalitat en l’àmbit de governs i conseller. Els acceleradors han sigut la voluntat popular, concretada entre altres, en Pro Vegueria, SOS, ara, Som Penedès i CEPVI.
“Sense paisatge no som res”
- El text posa un èmfasi especial en la generació de l’equilibri territorial, controlant les infraestructures, els espais oberts i els urbanitzats, cosa que a priori sembla difícil donat l’enclavament de la vegueria. Com pensen mantenir aquesta identitat, donat que és terra de pas de trens, autopistes, línies energètiques, importants freàtics…?
DO Penedès: Aquest és un tema que fa molts anys que s’arrossega. Les infraestructures que passen pel mig del territori cal encaminar-les a ser paral·leles i a seguir el traçat actual de l’AP-7. No té sentit obrir nous corredors. La proximitat a les àrees metropolitanes és un element a tenir molt en compte per a protegir el paisatge i el territori.
ME: Entre la MAT, l’amenaça del Quart Cinturó, passen les vies dels trens per l’interior dels municipis…, esperem que no es desdobli l’autopista! I tampoc entenem el corredor mediterrani: volem que la comunicació amb Europa sigui bona, però amb què ens beneficia als penedesencs que totes les mercaderies del sud passin pel nostre territori? Tot això són amenaces que afecten la identitat d’una regió que viu en bona part del paisatge. Sense paisatge no som res.
- La vinya és un símbol d’identitat del paisatge, entès com el conjunt físic, biològic, humà i cultural. Les seves quasi 25000 ha, que engloben la DO Penedès, la DO Cava, la DO Catalunya, Corpinnat, i que l’actual sequera (2021-2024), posen en una difícil situació productiva i, per tant, social. Com encararà la vegueria aquest problema de la manca d’aigua per un conreu històricament de secà, però que sense aigua difícilment podrà mantenir-se com ara?
DO Penedès: Hi ha diferents maneres de veure-ho i d’encarar-ho. Uns pensen que no s’hauria de regar i que cal plantar amb marcs de plantació més amples i peus i varietats més vigorosos i autòctons, així com aplicar tècniques de conreu per aprofitar millor l’aigua. Segurament en el cas del Penedès i pensant en l’adaptació al canvi climàtic cal pensar a preparar-se per poder fer reg de suport a la vinya. Per això cal començar a treballar-hi ara per tenir-ho a punt d’aquí a uns anys. Cal estudiar les necessitats reals i preveure tota la infraestructura necessària per a tenir aigua per al reg, sigui provinent de les depuradores (aigua regenerada) i també de dessaladores. També infraestructura per al transport i emmagatzematge de l’aigua i la instal·lació del sistema de reg a la vinya. I, alhora, pensar que sols no ho podem fer. La vegueria Penedès no és una illa.
ME: En aquest cas, tots els actors del territori estan molt sensibilitzats, però tinc clar que sent un problema de la magnitud que és, hem de pensar en gran. Estem vivint una de les pitjors èpoques que es recorden, per la falta d’aigua, i cal buscar solucions que ajudin a una majoria. Ser realistes, perquè hi ha solucions que queden molt bé sobre paper, però que no s’ajusten a la realitat del territori. Hi ha molt marge per millorar i per trobar solucions de reutilització d’aigua.
RR: El dèficit d’aigua i energia és sistèmic, afecta tota Catalunya, i per tant caldrien planificacions d’àmbit català per fer front a aquesta realitat. La situació de la vegueria, propera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona pot ajudar a solucionar el problema, i en paral·lel potenciar problemes associats a infraestructures i a la competència pels recursos. Calen dades per planificar poder tenir aigua i energia.
En el context actual, la proliferació de parcs fotovoltaics pot ser una amenaça
- Què en penseu de l’espai mixt agrari i fotovoltaic?
DO Penedès: Hem d’acceptar que haurem de millorar en la producció d’energies renovables, tant amb plaques solars com en qualsevol sistema que en el nostre territori permeti obtenir energies renovables.
ME: Si volem energies alternatives, n’hem de tenir, de fotovoltaica. Però s’ha de fer bé, no de qualsevol manera, perquè tingui el mínim impacte sobre el paisatge.
RR: A escala tècnica és un tema interessant, de fet les plaques agrovoltaiques ja són una realitat al sud de França i aquí INNOVI les potencia en diferents projectes essent, per tant, una possible millora agronòmica pel fet de reduir la radiació en la vinya; així i tot, a la vegada és una amenaça si no es regula la seva implementació d’acord amb conceptes paisatgístics, que han d’estar mancomunats. En moments de crisi, com ara, és un perill la potencial proliferació de parcs fotovoltaics en terrenys agrícoles, ja que transformaria el seu potencial agrícola per l’industrial.
Acollir i formar
- Les comarques de la vegueria del Penedès són terra d’acollida. Teniu plans específics per a integrar o mantenir aquesta diversitat cultural en la gestió del territori?
RR: Aquesta és una pregunta quasi sociopolítica, però interessant i pertinent, ja que ara, per viure, un agricultor ha de portar 20 o 25 ha de vinya, i fa 100 anys eren 4 o 5 vegades menys. En aquest context la mecanització ajuda, però no en totes les opcions agronòmiques (poda, esporga, collita a mà…), i per tant cal trobar mà d’obra, personal que vulgui i pugui fer feina manual, aquestes persones són de procedències foranies a Catalunya, que cal acollir, i al mateix nivell, cal formar mà d’obra qualificada en i del territori, com ha fet i fa l’Acadèmia de Poda, que en els darrers 10 anys ha format a més de 1000 persones. La solució demana gestionar aquestes dues estratègies en paral·lel, acollir i formar.
- Per últim, què hi afegiríeu a l’actual avantprojecte i per què?
RR: Caldria mirar l’avantprojecte amb molta cura, per sobretot afegir més protecció al sòl agrícola de les vinyes, a les vinyes velles, i molt especialment generar unes normes d’aplicació que siguin supramunicipals.
DO Penedès: Aquest pla hauria de facilitar que un viticultor que vulgui fer un celler a les seves vinyes, pugui fer-ho, complint sempre amb les normes del paisatge i de superfícies de vinya mínimes establertes.
