Les perquisicions judicials continuen en el cas Terra Alta, sobre les irregularitats del Consell Regulador de la Denominació d’Origen que se segueixen al Tribunal d’Instància 1 Secció d’Instrucció de Gandesa. Una primera jornada d’indagatòries celebrada aquest divendres i que, segons fonts coneixedores del cas, va tenir certs punts de tensió entre les parts per la voluntat del lletrat de la Generalitat d’intervenir en la defensa del director general i del cap de servei de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), tots dos imputats en la investigació.
Per altra banda, també va comparèixer en seu judicial l’actual presidenta del Consell Regulador de la Denominació d’Origen, Rosa Caballé. Una compareixença obligada en el benentès que havia de respondre a l’oferiment d’accions que la llei preveu als suposats perjudicats arran dels delictes investigats en una causa penal. Caballé va declinar l’oferiment al·legant que l’entitat que presideix “no es considera perjudicada“, però tant la Fiscalia com l’acusació van arrufar el nas amb el document aportat. El pròxim 30 de novembre serà el torn de les testificals. En principi, i després de diversos canvis de dates, està previst que testifiquin l’expresident del Consell Regulador i dos vocals més el pròxim 30 d’octubre.
En el cas hi ha cinc imputats -de moment- per presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, administració deslleial i frau en les subvencions. Els investigats són el director general i el cap de servei de secretaria de l’INCAVI, Joan Gené i Francesc Xavier Agell, respectivament; el secretari de la DO Terra Alta, Jordi Rius -que és, alhora, alcalde de la Fatarella pel PSC-, la directora i propietària de l’agència de comunicació Pcats, Sole Garcia Insua, així com també una treballadora de la DO. Tot plegat per una presumpta trama de fraus en l’ús de subvencions per part d’aquesta entitat.
Un conflicte d’interessos
En qualsevol cas, la jornada d’aquest divendres va estar marcada per una polèmica que s’arrossega des que es van comunicar les imputacions. En concret, la possibilitat que els serveis jurídics de la Generalitat puguin defensar els investigats de l’INCAVI, com a representants d’una institució pública. La jutgessa va tenir clar des del principi que la Generalitat no podia assumir la seva defensa perquè, segons es desprenia de les investigacions dels Mossos d’Esquadra, podia ser perjudicada. De fet, la Fiscalia, en la denúncia amb què va iniciar la instrucció judicial, ja afirmava que la Generalitat era una de les institucions públiques perjudicades. El ministeri públic s’hi va tornar a oposar al·legant que no es pot acceptar que la Generalitat defensi a qui la pot haver perjudicat.
Per altra banda, la presidenta de la DO va negar davant la jutgessa la seva condició de perjudicada. Un posicionament que tampoc concorda amb els indicis recollits en la investigació i així ho van fer saber les acusacions. Caballé va presentar un document de l’òrgan de govern del Consell Regulador amb què es certificava que s’havia decidit no personar-se com a perjudicats ni com acusació. Tot i que el document es va afegir a les actuacions, les acusacions en malfien perquè el document no tenia ni data ni signatura, així com tampoc s’especificava quins membres de la direcció van participar en la reunió ni què van votar exactament ni de quina manera.
De fet, la DO va emetre un comunicat el mateix dia que Vadevi va publicar la informació en què negava qualsevol mena de delicte i atribuïa la investigació a una denúncia presentada “per part d’una persona amb diversos litigis oberts amb el Consell Regulador després d’un conflicte personal amb el conjunt de l’entitat derivat de la petició de dimissió”. Una referència indirecta a l’antic president, Pere Bové. Gené per la seva banda, com a director general d’INCAVI, reconeixia a Vadevi la investigació però expressava la seva “confiança” en la justícia.
