Les vinyes de l’Argentina, concretament de la regió de Mendoza, estan sent atacades per unes formigues molt destructives. Capaces d’aixecar fins a 50 cops el seu pes, organitzades i actuant coordinadament, són una plega impossible d’eliminar i davant la qual no hi ha cap mesura definitiva que es pugui prendre, tal com explica un article publicat a ‘Wine Searcher’. Són un problema des del moment en què es plantés les vinyes i, per bé que afecten molts productors arreu del món, en aquest cas el problema és especialment dramàtic.
Una de les 28 espècies de formigues de la regió
De les 28 espècies de la regió, la més perillosa és la ‘Dorymyrmex Tener’. Com totes les formigues, s’alimenten de totes les parts verdes de la vinya, dificultant que facin la fotosíntesi i, per tant, el raïm no pot madurar. És per això que aquesta, juntament amb les altres 27 espècies de formiga que viuen a la regió de Mendoza, poden reduir enormement la productivitat dels viticultors.
Mendoza, a més, és una zona pràcticament desèrtica, cosa que fa les vinyes encara més atractives per a les formigues. El clima, justament, és un altre element important, o més aviat la lluita contra el canvi climàtic. Amb molts cellers optant per la sostenibilitat i comprometent-se amb una viticultura més verda, els esforços per millorar la biodiversitat a les finques i la reducció de l’ús de pesticides fa que sigui molt més complicat combatre uns insectes molt més nombrosos.
L’agricultura ecològica i orgànica, la més amenaçada
De fet, pels productors que volen passar a la viticultura orgànica, no hi ha cap opció per combatre les formigues més enllà de retirar els nius manualment, i això els aboca a perdre fins a un 5% de la producció a mans seves. I Mendoza concentra un 11% de tota la viticultura orgànica del món en extensió.
El problema, però, és important fins i tot per als que fan servir pesticides, i el canvi climàtic podria empitjorar encara més la situació. Així doncs, cap dels mètodes emprats, sostenibles o no, ha demostrat ser totalment eficaç, i la idea de mantenir l’equilibri de la natura està resultant molt més problemàtic del que s’esperaven els cellers, per molt convençuts que estiguin que és l’opció correcta.
Un exemple de com l’agricultura ecològica i orgànica pot tenir molts inconvenients per als productors de raïm i de vi, que volen mantenir el seu negoci sense impactar escessivament la natura. Els mecanismes de control de les plagues, a més, els naturals, són lents d’implementar i no sempre tenen uns resultats tan bons com s’esperaria. Parlem, és clar, del foment de la presència de talps, aus i altres animals que s’alimentin de les espècies potencialment perilloses.
Els viticultors confien en que són en el bon camí
I no obstant això, els viticultors continuen treballant en aquest sentit, mirant de millorar cada cop més la natura a dins i al voltant de les seves vinyes, preservant la biodiversitat alhora que creen vins de la millor qualitat possible. Cal tenir en compte, però, que no tot són avantatges i que, si més no de moment, han d’acceptar que això els pot costar una part més o menys important de la seva producció. És una situació que es pot veure a l’Argentina amb les formigues però, sense anar gaire lluny, també a Catalunya amb els porcs senglars, per exemple.
