Es connecta per videoconferència davant del mar amb vistes al port de Vilanova i la Geltrú. Assenyala la platja del Far i acull l’entrevista com un respir, protegint-se del sol radiant del Mediterrani d’un migdia de maig.
“A casa no eren aficionats al vi, però de tant en tant, com a aliment, en bevíem”, recorda Álvaro Ribalta. És enginyer mecànic, però el món del vi el va atrapar el 2006 quan se’n va anar a viure a Londres. Primer Master of Wine (MW) català i primer i únic de tots els MW de l’Estat espanyol –Pedro Ballesteros, Andreas Kubach, Fernando Mora i Almudena Alberca…- que ha aconseguit la distinció Madame Bollinger Medal per la seva precisió i excel·lència a la prova de tast.
“Ho rebo com un somni i no tinc paraules per descriure-ho”, va dir a l’acte oficial celebrat al Regne Unit. A la capital britànica és on té els primers contactes seriosos amb el vi. S’entrena fent de cambrer en restaurants amb cartes de vins poderoses, plenes de referències internacionals. I hi suma els primers nivells del diploma WSET que el mateix establiment finança.
Explica que l’entusiasme creix en un petit bar de vins amb una carta molt extensa, amb més de 300 referències. “Ens deixaven canviar els vins a copes dos vegades al dia. Veníem molt de vi. M’encarregava de fer les comandes i no m’equivoco si dic que cada setmana volava un palet de vins. Allà vaig obrir els ulls. Tastava vins de tot el món. A Espanya, al 2006, no era tan fàcil”, recorda Ribalta.
Aleshores comença a cursar el nivell 3 del WSET, però segueix pensant a trobar feina d’enginyer a Londres. Cursa un màster, però se n’adona ràpid que no comparteix afinitat amb la resta d’alumnes: “No tenia res en comú amb ells. Treballava en un restaurant de cuina britànica amb estrella Michelin i m’havia crescut la passió pel bon menjar i beure. Però tot i amb això vaig acabar el màster i vaig fer la tesi en una planta embotelladora a la regió del Veneto, a Itàlia. Hi vaig estar un mes, però vaig tocar tant l’enginyeria com el món del vi”, recordarà.
En acabar, es dedica professionalment a l’alta restauració, passa per més botigues i bars de vins i el 2014 entra a formar part d’Indigo Wine, on avui continua exercint el seu ofici. En paral·lel, finalitza el quart i últim nivell del diploma WSET amb dos reconeixements, els de Lustau i Derouet Jameson Scholarships que li faciliten l’entrada al distingit club de l’Institut Masters of Wine. “No era conscient a on em posava. Al diploma li havia dedicat moltes hores… Però encara en vindrien més. Un dels premis era una beca per començar els estudis de MW. Et tempten. I vaig dir que sí”, reconeix ara amb el descans de qui sap que ha fet bona feina.
Va esperar un any abans d’iniciar el camí cap a l’expertesa en el món del vi, en una institució que va començar a caminar fa 65 anys i que reuneix l’elit del vi: 419 Master of Wine de 30 països diferents. Una comunitat privilegiada i única. Després de moltes hores d’estudi i dedicació i d’infinitat de renúncies personals, es gradua i ho fa amb una distinció importantíssima. “És com els Òscar. Vas a la gala de graduació, saps que has obtingut el títol però no m’esperava en cap cas rebre un premi. La Madame Bollinger Medal és el guardó que tothom vol i conjuntament amb el premi de recerca de Quinta do Noval, són els dos més prestigiosos del món del vi”, dirà encara amb un punt d’incredulitat.
“Et dona molt de prestigi, és un premi que la gent recorda. Tens una gran acollida per part de Bollinger i reps una ampolla molt especial. Quan aproves, et converteixes en mentor i una cosa que els dic als alumnes que volen ser MW és que no subestimin la quantitat de feina i d’hores dedicades a l’estudi, tant per a la teoria com per a la pràctica. Has de saber com s’elaboren tots els vins del món. Ho has d’argumentar tot”, matisa Álvaro Ribalta.
“Un dels reptes és trobar hores d’estudi d’allà on no n’hi ha. I quan tens una feina amb certa responsabilitat el dia a dia t’absorbeix molt. També la família que estàs creant; el meu fill gran va néixer enmig del procés. El que és clau és trobar un bon grup d’estudi. En aquest sentit, jo he tingut molta sort. Al seminari residencial que vam fer a Àustria just a l’inici de curs, on t’espanten molt del que vindrà i no pares de fer tastos matí i tarda, fas connexions. I nosaltres vam crear un grup molt potent; 7 ja som Master of Wine i 2-3 més estan en procés. Cada setmana ens reuníem per estudiar, tastar, explorar varietats, regions, elaboracions…”, recorda Álvaro Ribalta amb cert alleugeriment. I afegeix: “També fas tastos a casa. Compres vins i amb el Coravin vas punxant. A vegades amb etiqueta a la vista i a vegades a cegues”.
Entre les seves aficions hi ha jugar a futbol i córrer. No és d’estranyar que alguna comparació amb la intensitat que requereixen els estudis hi estigui relacionada: “Per aconseguir el títol de Master of Wine has de dedicar-hi mínim tres anys. Has de saber caure i aixecar-te, tenir voluntat, inspiració i motivació. Veure el camí, com en una marató o quan escales una muntanya. És molt de temps d’entrenament, durant el trajecte ho pateixes, pots tenir lesions. I si no tens esperit de treball, pot costar. Per això la taxa d’aprovats és tan baixa. I la vida sempre es posa entremig. Els fills, el negoci…”.
Després del diploma i del reconeixement, recorda rebre centenars de missatges. “Vaig estar tres o quatre dies donant les gràcies. Encara se’m posa la pell de gallina. I em va sorprendre rebre la felicitació de Jancis Robinson a primera hora del matí, just quan m’ho havien comunicat i quan havia deixat el petit a la llar d’infants”, recordarà emocionat.
“Una de les coses que passen immediatament és que els MW espanyols t’inclouen al grup de whatsapp. Hi ha una complicitat especial entre nosaltres, perquè sabem tot l’esforç que hi ha al darrere”.
Fa uns mesos que ha aterrat a Catalunya per viure-hi amb la família. Ha substituït la seva Barcelona natal per un lloc més pacífic, vora les vinyes del Massís del Garraf. “No he tingut molt de temps a visitar cellers, però crec que a Catalunya hi ha una corrent molt interessant de vins artesanals i de productors petits que fan molt bona feina, al costat de projectes de més volum. No m’atreveixo encara a fer una anàlisi profunda, però sí que observo que el que ha passat a la DOQ Priorat, amb un grup d’emprenedors, ple de valor humà i d’idees molt clares per avançar en comú, encara està pendent de passar a altres zones més joves”, dirà des del respecte i la humilitat. És metòdic i reflexiu, s’endevina a cada resposta.
“Sobre el Penedès tinc més opinió perquè vaig fer un treball de recerca i vaig conversar amb molts dels actors. És una regió complicada. Hi ha la realitat del volum i la del petit viticultor que s’intenta guanyar la vida… I moltíssimes variables entremig. El consumidor no té ni idea del que està succeint amb els escumosos. Crec que hi hauria d’haver més unió i menys fragmentació. I estic convençut que les noves generacions, amb una energia diferent, ho podran resoldre. Segur que trobaran la cohesió necessària i s’entendran, perquè estan condemnats a fer-ho. Cal donar més valor al producte, que el preu del raïm sigui més alt perquè el pagès es guanyi la vida i després saber-ho vendre bé, que és el més complicat avui en dia”.
El primer Master of Wine català continua vinculat laboralment a Indigo Wines com a responsable de compra de producte espanyol, però ho compagina amb diferents activitats, seminaris i tastos que li proposen des del sector. El seu prestigi i la seva notorietat donen valor als vins i a les agrupacions que representa.
“Està bé com a complement però tinc molt clar que no vull dedicar-me a estar tot el dia fent bolos”, dirà amb sinceritat. El que més l’il·lusiona ara mateix és el llançament de la seva companyia Massal Selection que és, per una banda, una botiga de vins online per a públic final i, per l’altra, una distribuïdora de vins amb un catàleg nacional i molts d’internacionals: “Hi haurà coses que no es troben a Espanya, de fet aquí hi ha la meva fortalesa després d’anys d’haver viscut a l’estranger. Hi posaré moltes hores i treballaré molt dur. Sé que el de la distribució i la venta online és un mercat complicat i competitiu, però hi ha espai. Cal educar, formar, promocionar… A la distribució, el meu target són els restaurants i les botigues especialitzades on hi hagi cura i sensibilitat pel vi”.
Ha començat a animar les xarxes socials del nou projecte i la primera recomanació enològica és un Vagüera d’Alvar de Dios, un vi de parcel·la, de producció molt limitada que descriu així: “Un dels exemples dels molts vins que la nova generació de viticultors espanyols està posicionant com a referència quant a qualitat. Alvar de Dios està reinventant el paradigma de varietats amb ‘potencial baix’. Aquesta doña blanca té un perfil de vi seriós…”.
Quan se li demana per les referències catalanes que l’emocionen, cita vins d’Enric Soler i Pardas: “M’agraden molt els xarel·los. L’altre dia vaig tastar el Pur 2010 i estava molt sencer i molt bé. Tenim varietats autòctones i vins blancs que poden envellir perfectíssimament”. Els estudis primer i els nous projectes empresarials ara, li deixen poc marge per al lleure, però el temps de qualitat que té el dedica als fills, que encara són petits. “Requereixen molta energia i és tota per a ells. Les altres aficions – el mar, la lectura, la cuina i els viatges – ja vindran després, quan creixin i els trobem a faltar”.
