Anna Casabona, militant en l’ofici de servir, comunicar i prestigiar el vi català

Anna Casabona París és enòloga i sommelier. És una tot terreny que porta anys militant en l’ofici de servir, comunicar i prestigiar el vi català. Li dedica no poques hores de treball, plaer i estudi. I quan no hi ha vi, viatja i camina. Són dues de les aficions que la fan desconnectar d’un sector absorbent, del qual ella n’és una peça clau. La passió és molt poderosa. “Caminar és la meva manera de trencar amb la rutina. Ho faig amb grup i alimento unes relacions socials en paral·lel a les del vi“, dirà. Probablement el seu caminar s’assembla al de Thoreau. Hi ha un viatge físic però també un d’interior: Creo que existe en la Naturaleza un sutil magnetismo y que, si cedemos inconscientemente a él, nos dirigirá correctamente. 

L’agenda li pressuposo plena, però sempre fa lloc si es tracta de compartir i conversar sobre vi. Aprofitant un viatge de feina a les Terres de l’Ebre, respon atenta i sincera a qui l’entrevista. Ha fet seva la frase I drink and I know things de Tyrion Lannister, el nan de Joc de Trons, fins al punt que la té al seu perfil d’Instagram. I aquesta relació de comprensió i enteniment amb el vi ve de lluny, perquè va estudiar Enologia quan la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona encara formava part de la Universitat de Barcelona. “Aleshores no era un títol oficial”, dirà. I afegeix: “Vaig treure’m el graduat, després l’enginyeria agroalimentària i finalment la llicenciatura d’Enologia. Molts anys estudiants per després no haver exercit mai d’enòloga”. 

És de les poques enòlogues i sommeliers catalanes que té el mèrit d’haver cursat algunes assignatures de viticultura i enologia a l’emblemàtica Universitat de Califòrnia, a Davis. Volia quedar-s’hi a cursar un màster, però la va guanyar la proposta de la seva germana per obrir el Rebost, una botiga de vins a Valls. “Amb només 21 anys vaig posar-me al capdavant de l’establiment i hi vaig ser durant 20 anys. A l’inici, ho compaginava amb els estudis i més tard amb la docència com a coordinadora del curs professional de sommelier a la URV”, explicarà.

Al Rebost va aprendre bona part del que sap del món del vi; el contacte directe amb el consumidor i els comercials, li va permetre entendre què necessiten. “Haver treballat colze a colze amb els comercials m’ha donat una visió molt profunda i empàtica, sobretot ara que el meu clients són les botigues i els restaurants. Fent de compradora en una botiga, he entès què és el que volen”, reconeixerà. Després de dues dècades arrelada a Valls, va deixar el Rebost per convertir-se en la responsable comercial del Celler de Capçanes durant 8 anys i des de fa pocs mesos és delegada de vendes de Juvé & Camps. 

A l’esforç que representen els nous reptes professionals s’hi suma el de formar-se. Aquest any ha obtingut el nivell 4 del diploma Wine & Spirit Education Trust (WSET) que ha cursat en anglès. “Han estat dos anys d’esforç i d’aprenentatge. Una etapa més del meu camí a Ítaca”, dirà satisfeta. És una persona curiosa i les seves ganes de saber no tenen aturador.

“Per això no he parat mai d’estudiar. El món del vi és inabastable, sempre tens la sensació que no ens saps prou i si tens interès, saps quan comences, però mai quan acabes”. De fet, el coneixement no només l’amplia amb el WSET, sinó també participant regularment als concursos que organitza l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS), de la qual n’és membre i promotora: “Quan era presidenta de l’ACS a Tarragona els vivia des de l’altra banda, i quan vaig deixar el càrrec vaig pensar de presentar-m’hi perquè percebia que era una aventura molt interessant i enriquidora, amb la bona sort que m’he anat classificant.

“Vaig quedar tercera el primer any i m’hi he seguit presentant”. Tant és així que a l’última edició també va ser finalista i com a conseqüència ara ha participat al concurs de la Unión de Asociaciones de Sumilleres de España (UAES), celebrat a Madrid, i ha estat una de les 10 finalistes. “El 2017 també vaig assolir aquesta posició, però és cert que en els últims anys han canviat moltes coses com la visibilitat i el reconeixement. Als concursos, tastes molts vins i vius experiències noves amb altres companys de professió. Són un al·licient per estudiar i, si et classifiques, en treus un rèdit“.

Matisa que no parla d’ego, sinó de la satisfacció personal de superar-se. “Em van fer especial il·lusió els missatges que m’arribaven i que parlaven del reconeixement a la trajectòria i a la constància, més que al fet en sí de ser finalista”, revelarà. Res no és en va i Anna Casabona París fa anys que fa sentir la seva veu al món del vi. Per celebrar el resultat del concurs de l’UAES, va destapar La Capella, un cava de paratge qualificat de Juvé & Camps, elaborat amb un xarel·lo de vinya vella. No obstant això, puntualitzarà: “El cava està molt relacionat amb la celebració, però hem d’evolucionar aquesta idea. És el vi més versàtil per als maridatges”. 

“L’enòleg omple les ampolles i el sommelier ajuda a buidar-les”

“Treballar en un celler m’ajuda a connectar amb la part més tècnica. Estic més en contacte amb l’enòleg i això em motiva molt”, dirà. Als 17 anys volia ser veterinària però de voler cuidar animals ha passat a cuidar vins. “Sempre parafrasejo al company Jordi Bort. L’enòleg omple les ampolles i el sommelier ajuda a buidar-les. Vaig començar a estudiar enologia, que és la cuina del vi, i he acabat servint-lo”, resumirà.

Des de fa uns mesos es mou còmodament contagiant la passió per les bombolles, però guarda un record molt valuós de la seva estada llarga a Capçanes: “Tinc molt presents les persones amb qui he treballat, també les garnatxes i les carinyenes del Priorat i quan tasto un vi de Capçanes sé que torno a casa”. Va marxar per inquietud, però a través del vi, segueix estrenyent el vincle. Recomana, fervorosament, beure l’anyada 2018 del Cabrida: “És un vi 100% Anna Rovira. A banda de l’anyada, que és fantàstica, es nota la mà de l’enòloga. És elegant, fresc… Sempre ha estat un gran vi però ella li ha donat una volta. L’ha posat al dia. És una persona molt competent i molt professional i a la vista està amb la qualitat dels vins”. 

Els elogis a una enòloga referent la porten a reflexionar sobre el moment que viu el vi català: “Hi ha tantíssima gent jove, competent, amb projectes personals, a dins i a fora de les DO’s… Vivim un moment d’efervescència enològica, de moltes novetats i això serà bo, perquè la manera de fer grans vins és la prova-error, la innovació, la diferenciació, l’experimentació… Des de les fermentacions diferents als vins naturals, les criances en àmfores, damajoanes… L’ús de llevats autòctons, la recuperació de varietats ancestrals…”

Té clar que l’ofici de sommelier, el seu, ha estat clau per despertar l’interès i apuntalar la cultura del vi a Catalunya, per bé que encara hi hagi un camí llarg a recórrer. I insisteix en què la seva posició no és només a la sala d’un restaurant: “El sommelier pot estar a la botiga, al celler, en una distribuïdora, es pot dedicar a escriure… Perquè la funció principal és comunicar i que el consumidor s’ho passi bé bevent vi… I això pot passar en un restaurant, en un comerç especialitzat o llegint un article”.  

Arriba a les Terres de l’Ebre i la cobertura comença a ser deficient: “Al Penedès hi porto poc temps encara, però ja el començo a interioritzar i estic satisfent aquesta necessitat que tenia de tenir nous ímputs, d’aprendre i de conèixer gent nova”. D’atzar, a la seva vida professional, n’hi ha poc. Hi pot ser en un percentatge baix, com als concursos en què participa, però el més sensat és llegir la trajectòria i a la seva ràpidament se li endevina molta dosi de voluntat, tenacitat i perseverança.