La Covid va buidar-nos d’activitat social, de viatges i de taules de vi compartides, però va regalar-nos temps per pensar i escriure. Christopher Cannan el va dedicar a completar Un viaje por el mundo del vino, un llibre per al qual ha necessitat deu anys d’escriptura. Diu que hi és pràcticament tot el que ha viscut en el món del vi durant cinc dècades: la seva història com a distribuïdor i elaborador, el vincle amb el Priorat, el Montsant i l’Espectacle i anècdotes personals vàries. Quan fa entrevistes, s’adona que hi ha matisos que han quedat fora: “No ho he escrit, però és molt important que, quan selecciones qui et distribuirà els vins, en el primer que t’has de fixar és en les marques de qualitat que ja representa. Això és sempre un bon senyal”, dirà posant com a exemple a Vila Viniteca. Clos Figueras, el celler que va fundar el 1997 a Gratallops, està al seu catàleg.
Cannan és un home d’aparença seriosa, però en cap cas és distant. Atén la definició d’un gentleman, és servicial i atent, predisposat sempre a arremangar-se, a servir vins i a explicar-los. Conversem durant les hores prèvies de la Fira del Vi de Falset. Ve un cap de setmana intens al celler i al restaurant que allotja, però els entoma amb il·lusió: “En el vi sempre hi ha una qüestió fonamental que és l’educació, cada contacte i cada pregunta són importants“, sentencia. Subratlla que la seva passió no només gira al voltant del vi, sinó també de la geografia, la geologia, la gastronomia i els idiomes que va estudiar de molt jove a França, Alemanya i Espanya. Quan tenia 16 anys tasta un riesling que l’enamora i ho escriu el 1966 als pares en una carta molt tendra que reprodueix al llibre i que deixa la porta oberta a dedicar-se a una professió que després definirà com a “atractiva i captivadora”. El de 1966 és un encontre prematur amb el vi, no hi retornarà fins a finals dels 70 quan funda la distribuïdora Europvin. Abans haurà treballat en el món de les assegurances internacionals, però no li farà suficient el pes. És un Master of Wine, amic del seu pare, que li dona instruccions de com apropar-s’hi professionalment. Abans que distribuïdor, serà negociant a Bordeus i importador de vins americans, establert a Europa.
“El seu vincle amb el ressorgiment del Priorat és inequívoc”
El sociòleg i expert en enoturisme, Lluís Tolosa, li acaba d’editar, traduït al castellà, A journey in the world of wine. From operating in the trade to founding a boutique winery. L’enòloga Anne-Josephine Cannan, la seva filla, fa de pont entre ambdós i ell, que el va escriure en anglès, sent que el llibre publicat per a Tolosa Wine Books reflecteix fidelment el seu estil. Hi ha vint-i-tres capítols, molta matèria vínica i comercial, però està clar que el seu vincle amb el ressorgiment del Priorat és inequívoc i els passatges que hi dedica generen un interès especial. “El meu vincle amb aquesta regió neix als anys 80. M’havien regalat un Scala Dei de 1974 que aleshores costava 4 dòlars. El vam tastar amb un enòleg americà que es va sorprendre primer de la qualitat però després del preu tan baix. En tornar a Europa vaig visitar el celler amb Manuel Peyra, aleshores propietari, i el vam començar a exportar a diferents països, principalment al Japó i als EUA”.
D’aquest vi iniciàtic en recorda “l’estil i la mineralitat, però sobretot que marca bé el seu origen. Hi ha molts vins en què és difícil saber-ho, però amb el Priorat, quan està ben fet, és més fàcil”. Poc després coneix Álvaro Palacios a Nova York. El convida a sopar a Logronyo i li comenta que un grup d’amics estan fent vi a Gratallops, el dels closos de 1989. “Ell sabia que a Europvin exportàvem Scala Dei, era l’únic celler abans de la nova onada que viatjava pel món. A Palacios no li feien falta els nostres serveis, però va creure que sí que li podrien interessar a René Barbier. I hi vam contactar, vam tastar el seu vi, també el de Mas Martinet i vam començar a exportar-los”, recorda Christopher Cannan. Ell va ser la persona que els va presentar a Robert Parker. Hi tenia una relació estreta, cada any es trobaven a Bordeus a l’oficina d’Europvin: “En podia tastar una mitjana de 150 al dia, de vins. Ho feia amb molt entusiasme i compartíem estones molt agradables. Li vam donar a tastar els Priorats, vins de Mogador, Martinet, Cims de Porrera, Vall Llach, Gran Clos… i els va atorgar puntuacions molt altes. Tenien l’estil que li agradava. Avui ens semblaria que hi ha massa extracció i massa ús de bota nova, però aleshores no”. És conscient de com canvien els temps i matisa amb habilitat que avui el gust s’ha refinat, i per això també el perfil enològic: “Ens agraden els vins més frescos i al Priorat és fàcil aconseguir-los perquè tenim bona acidesa i pH al sòl; un 90% són de pissarra”.
No només és la qualitat del vi, que també, sinó que la viabilitat d’un projecte la garanteix una bona distribució. Christopher Cannan insisteix: “Sense distribució és molt difícil sobreviure. Abans de fer vi cal pensar com vendre’l. I avui encara és més complex. En una regió com el Priorat els preus no poden ser baixos perquè els costos de producció per hectàrea són molt grans”.
Del seu ofici de distribuïdor en parla a bastament al llibre repassant mercats i vivències en cadascun d’ells. També les persones que han estat clau i vincle. L’índex és una bona guia per aproximar-s’hi. Des del “desafiament i l’eufòria” dels Estats Units i Canadà al “vi al bressol del tango i la samba” a Sud Amèrica, o a “la metamorfosi ibèrica” d’Espanya. Cannan és un home ple de cultures que ha fet viatges infinits en avió i ha compartit taules i vins amb persones prestigioses.
Clos Figueras, a Gratallops
No en té prou amb Europvin que a finals del segle XX crea el celler boutique Clos Figueras a Gratallops, dins de la que anomena la segona onada del Priorat: “Aleshores no hi havia molts cellers encara. És a partir de 2000 que hi ha una explosió i ara en tenim més de 100. És una regió aclamada i poques cartes de vi al món no tenen un Priorat com a mínim, o dos o tres. És important per als restaurants de nivell tenir referències d’aquesta regió carismàtica”. L’aventura de fer vi neix de l’estima especial que sent per la regió que, primer, va començar situant al món: “Priorat és sobretot qualitat i moltes particularitats en el vi. Són especials perquè el paisatge és excepcional. Apostem per l’enoturisme que és substancial per donar-nos a conèixer. A Clos Figueres, al celler, també tenim allotjament i restaurant i gestionem un nou wine bar a Gratallops, l’Slate. Hi creiem en tota aquesta aposta, com també considerem que falta més infraestructura per al turisme. Ja hi ha dos grans hotels de cinc estrelles a la comarca, però en falten més de quatre o de tres”.
El llibre són unes memòries on mana l’ofici, però s’hi mostra també la vida. No és un avís per a la jubilació. “El vi no em deixa jubilar”, adverteix. Hi ha la satisfacció d’haver deixat per escrit la saviesa de com operar als mercats, un recull d’èxits i fracassos professionals i una demostració més que el del vi no és una professió qualsevol: “Es poden vendre moltes coses per internet, però el vi necessita el contacte humà, és la part més agradable del negoci. La figura del distribuïdor és clau i se l’ha de cuidar”.
Així ho fan a Clos Figueras, un celler que exporta des dels inicis. Els millors mercats són Suïssa i Europa, però també destaquen Anglaterra i els Estats Units, i n’apareixen de nous com el Brasil i altres de l’Amèrica Central on creix l’interès pel Priorat. Se sent part de tots els vins que elaboren al celler, però especialment dels negres: Clos Figueras, Font de la Figuera i Serra del Priorat. Destaca, tanmateix, l’aposta pels blancs, que representen un 20% de la producció quan al conjunt de la DOQ Priorat només són un 5%. També se’n beuen cada vegada més.
És un home que llegeix els temps, és conscient dels reptes majúsculs que venen, però els acull amb una visió envejosament optimista. “Hi ha un consum baix de vi entre els joves i això afecta l’entrada de gamma de tots els cellers, però, en canvi, per als vins de qualitat crec que no hi ha problema. Cada vegada hi ha més cultura i més persones motivades pel vi com també bons restaurants al món i sommeliers i la nostra distribució hi està molt lligada”, explica.
“Soc optimista mentre es facin vins de qualitat que representin l’origen”
Quant a l’emergència climàtica és conscient que cal una adaptació global dels productors al clima, però albira que el Priorat és diferent: “Aquí la calor no és nova, és més fàcil aclimatar-nos que en altres zones, però sí que ens falta pluja i aigua. Confiem que l’episodi de sequera que vivim sigui cíclic. Vull ser optimista de cara al futur, desitjo que canviï la situació geopolítica, a veure què passa amb les eleccions dels EUA que sempre creen incerteses en un mercat important per a nosaltres, però malgrat tot, el món continua. Sóc optimista sempre que es continuïn fent vins de qualitat que representin el seu origen. No tinc por al futur“.
Christopher Cannan és un home humil, ho demostra adaptant-se a qualsevol conversa i especialment al llibre en aquestes ratlles: “La meva conclusió és que he tingut sort amb la meva carrera professional en general”. I per a qui rema al seu costat a Clos Figueres, Anne-Josephine, escriu: “Està demostrant ser un gran valor amb les seves habilitats enològiques i l’amor per l’activitat comercial del negoci”. El més emocionant és veure que així que avancen els anys, ell segueix sentint-se protagonista d’un viatge emocionant “buscant qualitat i integritat tant dels vins com de les personalitats que hi ha al darrere de cada etiqueta”.
