El gest del viticultor es nodreix des de fa 20 anys de totes les textures que li han viscut al paladar com a sommelier i de totes les notes que li han escrit les mans com a docent i formador. Enric Soler és un visionari que entra al món del vi per sumar talent enològic.
“Durant aquests anys, he escoltat atentament el que la vinya i els vins em demanaven. He seguit totes les seves peticions”, adverteix al catàleg que el presenta. El 2004 assumeix el repte de fer vi a la vinya vella dels Taus, a Sabanell, després de la mort de l’avi. Aquest serà l’origen d’un viatge reflexiu i sensitiu per vinificar exclusivament vins blancs de guarda. Fixa la mirada en el xarel·lo i la Malvasia de Sitges. En té prou amb dues varietats ancestrals del Penedès; l’ambició és conèixer-les a fons. “El 2004 intuíem que el xarel·lo tenia moltes possibilitats que no estaven prou explorades. No hi havia pràcticament referències”. “Quant a la Malvasia també vam veure que tenia aptituds malgrat que no era de gestió fàcil a la vinya. Vam decidir fer una vinificació totalment diferent”.
Divulgador i professor de família hostalera
De família dedicada a l’hostaleria, durant 14 anys exerceix de professor de tast. Es forma com a sommelier a l’ESHOB. Serà divulgador, impartirà cursos d’iniciació i monogràfics que el connectaran amb enòlegs i sommeliers que avui són avantguarda i referència internacional. L’empenyen a iniciar-se a fer vi amics elaboradors del Priorat. Quan admirar vol dir empènyer. I des dels inicis tots els esforços estaran centrats a la vinya i en la selecció acurada de botes.
“Vaig decidir no treure res al mercat fins no tenir la segona anyada. I el 2006 va ser revolucionari, les sensacions del vi estaven sota el meu criteri a l’alçada dels grans vins francesos. Vam rebre 93 punts Parker. Vaig tenir clar que havia d’iniciar un projecte que generés valor i part del valor també és el preu”, explica per justificar una necessitat: vestir la piràmide de qualitat del vi català.
És un diumenge assolellat de començaments de desembre. S’anima a caminar vinyes començant pel coster d’Espenyalluchs que va definir des de zero l’any 2011. Després, vindran la vinya mare i sentimental d’Els Taus, sobre l’antic aeròdrom de la Guerra Civil Espanyola, la Sisqueta, la Jerònia i la de “darrere casa”. Enric Soler té avui 3 hectàrees en producció. La quarta es plantarà l’any vinent. No aspira a grans volums -actualment elabora anualment 10.000 ampolles– sinó a definicions precises de la varietat per assolir “vins blancs vibrants, aromàticament nets, complexos i amb el volum i la persistència per assegurar la seva longitud”. “Cada anyada ha ajudat a desenvolupar una profunda capacitat de reflexió”, adverteix. És un home serè, metòdic i exigent. Amb un diàleg intern i una relació íntima amb la planta, admirables.

“Plantar xipresos és humanitzar els llocs”
La sequera ha estat un maldecap i un patiment molt gran en les últimes tres anyades. Han hagut de redundar en els preceptes ecològics i biodinàmics atenent la necessitat de cada planta i de cada finca. “Sembrem amb llavors diferents. Aportem matèria orgànica als sòls, volem generar humus que permeti retenir humitat a terra. Davant la falta d’aigua, cal pensar què podem fer per aportar nutrients”, comenta. “Plantar xipresos és humanitzar els llocs“, sentencia Enric Soler, per això a Espenyalluchs donen la benvinguda. No evoquen el dol sinó el domini de la vida. Encara no una hectàrea de xarel·lo (de selecció massal de la vinya dels Taus) en un turó envoltat de parellades a 400 metres d’altitud en el seu punt més alt.
“Va ser un gran desafiament, plantar en un lloc molt singular fora d’un context de pressió urbanística“. Preservar paisatge, en definitiva. 3.700 plantes en vas sobre sòls argilosos i pedregosos, respectant les corbes de nivell, evitant desestructurar el terreny. “És voluntat, és il·lusió, són ganes de fer les coses diferents. També d’acceptar els errors, de pensar molt en el vi, de ser fins i tot obsessiu”, assevera. I afegeix: “Abans de fer un pas endavant, sempre em pregunto si aportarà alguna cosa al panorama del vi”.

La vinya dels Taus és la que dona sentit al projecte, amb el seu clon original s’han vestit les noves plantacions. És al costat de la masia familiar Cal Raspallet; adjunt hi ha el celler. El 2024 entraran la verema en un edifici nou, just al davant de la masia. Tindran més marge per vinificar artesanalment i transitar entre botes, bocois i ous de ciment. Al costat dels Taus, hi ha la Jerònia, l’última sumada al projecte, sobre empeltada de xarel·lo dels Taus. La Sisqueta és veïna i és el cor d’Improvisació i a la vinya “de darrere” de la masia familiar, hi viuen més ceps de xarel·lo. El procés enològic comença amb un premsat lent per obtenir most amb la mínima d’oxidació. La rapa hi entra tota.
“La clau és escoltar el vi”
“Els vins fermenten espontàniament en recipients de fusta o ciment, amb llevats indígenes i sense cap correcció de mostos. Se’ls deixa estabilitzar sols i no es clarifiquen“, resumeix Enric Soler. “La clau és escoltar el vi. Ens agrada dir que passa més temps al celler que a la vinya, per això li donem calma i repòs”, comenta. “Amb 20 veremes a l’esquena comences a afinar. De tota manera, encara estem observant, a diferència d’una regió com la Borgonya que ja ha trobat la recepta”. S’hi emmiralla constantment amb encert. Hi ha voluntat de perviure a través del vi. Viticultor, docent i sommelier tenen molt a dir. S’expressen amb sinceritat. Enric Soler es mostra amb franquesa, sense doblecs. És franc. Mirall dels seus vins. El camí està traçat i l’abraçada més gran ve del mercat estranger i de l’alta restauració. Admiren els quatre vins icònics i sincers que neixen a Sabanell. Una aventura plaent que comparteix amb Mercè Garcia Castellví.
Tastem l’anyada 2022. Improvisació és “un vi pensat des d’una vinya. Està a la mateixa alçada que els altres. De fet, penso que els genèrics són els vins que més expressen la personalitat del viticultor. És la suma i l’equilibri del cupatge”, comenta Enric Soler. En aquest cas, de tres vinyes diferents, amb fermentació i criança en bocois austríacs i ous de ciment. “És el vi amb més impacte d’anyada i el més difícil de descriure per la seva complexitat”. Fa avinent que l’esforç més gran és crear un blend de vinyes, un vi que sigui estendard de la filosofia del celler i que il·lustri el camí dels altres.
A Espenyalluchs hi ha puresa, estilisme, seducció. És un vi franc, que acumula la saviesa del clon empeltat de la vinya vella. “És un xarel·lo meditatiu. Fermenta i reposa en les botes de més edat del celler, de 300 litres”, matisa. Nun és un single vineyard. És l’elegància de la vellesa del xarel·lo, el virtuosisme de la bellesa varietal. Subtilesa i profunditat. Fermenta i fa la criança en botes de roure francès noves i segon any de tonelleries de la Borgonya”.
Són vins de tall clàssic, que no atenen modes, sinó a veritat i a convenciment. Són una oda a la varietat, a la finca i a l’anyada. Enric Soler està segur del seu viatge, però li agradaria que a l’estil i al rigor enològic s’hi haguessin sumat més elaboradors dels que hi ha actualment, en aquests 20 anys de camí. A Sabanell hi ha un celler d’escala humana que fa grans els vins. Els serveixen amb humilitat i orgull. Cada verema s’aprehenen i es repten per seguir educant, complaent i germinant des d’un lloc que es diu elit.



