“Som com un arbre, les arrels i les rames. L’un, lligat a l’argila i les pedres. L’altre, somiador, aeri com les fulles i les brocades. Celler Frisach neix de les mans de dos germans, en Joan i en Francesc Ferré”.

Francesc Ferré és pagès i enòleg per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Just abans de començar la verema, manté una conversa serena i reflexiva a primera hora del matí, però amb la perspicàcia del migdia: “Hem celebrat les Festes Majors de Corbera d’Ebre, però nosaltres dos les hem passat també netejant tines i fent controls de maduració”. O com diuen a Instagram, preparant-se per a l’esllomada 2022.

No se’n lamenta, com tampoc viu amb preocupació una verema primerenca en un context d’emergència climàtica: “Hi ha coses que no pots controlar. El temps farà el que voldrà, és inviable lluitar contra la naturalesa. Ens preparem per a una verema normal i corrent, sense més. Començarem abans que altres anys, però no per grau, aquí a la Terra Alta ha plogut. Instagram fa molt de mal i sembla que ja toca collir a tot arreu. Encara som a meitat d’agost. És relativament prompte. Nosaltres comencem el divendres 19 d’agost amb la vernatxa negra, gris i blanca de finca Trufes per a l’Abrunet Rosat. Busquem un perfil de vi de poc grau, amb acidesa i frescor”.

Francesc Ferré en una imatge divertida compartida aquests dies de verema a les seves xarxes socials | Instagram

Disset veremes en els seus poc més de 30 anys

Porta disset veremes al celler familiar. Se sorprèn del pas inexorable del temps quan les repassa mentalment. Reconeix que cada una d’elles ha estat plena de particularitats i de quadrants de verema que han saltat pels aires: “Sabem que amb el canvi d’oratge de la tardor, ens pot caure una tromba d’aigua. Però ja ho contemplem. Tot és atzar, una loteria… Convivim amb la imprevisibilitat. Per la verema toca arremangar-se i tirar endavant. Passi el que passi, cada any es fa vi. Sempre se n’ha fet”. La de 2020, no obstant, va ser un punt d’inflexió per molts cellers, també per a Celler Frisach: “Només vam collir un 30% del raïm, però si havia de passar algun any, ja va anar bé que fos el de la pandèmia quan les vendes estaven també tocades”. 

Mira de veure sempre el got mig ple. Recull la saviesa ancestral dels avantpassats que “ens van llegar terres carregades de futur” i honora “la suor del seu treball i l’amor per la pagesia”. A les seves ganes i il·lusió de fer vi, hi ha aquest gest valuós de reconeixement als qui l’han precedit. El 2009, els germans Ferré fan un pas endavant per donar valor a les vinyes i al territori i fer-ne vi. I des d’aleshores Francesc Ferré és un abanderat de “la humilitat, la viticultura i Corbera d’Ebre”, com recullen al web. També de “la sensibilitat i la creativitat expressades a través dels vins amb varietats de la Terra Alta”.

“Tinc molta complicitat amb la mare i a vegades quan compartim taula, li pregunto mig en broma T’ho imaginaves això?. La primera embotellada va ser de 1.000 litres i teníem tot un palet de caixes de cartró que ens miràvem de reüll. Dubtàvem si el vendríem mai a la vida. I aquí estem”, revelarà. Adverteix que no hi ha hagut un pla d’empresa, sinó la voluntat de tirar endavant un projecte de vida amb bon cor i amb un tarannà molt propi, amb la sort que “hem trobat persones que s’han sumat al projecte i això és molt bonic. No hi ha res que hagi estat intencionat, tot ha anat succeint”, dirà.

Bons vins, bonhomia i sinceritat

Els seus vins són bons però la seva bonhomia i sinceritat els fa més grans encara. Sommeliers com Josep Roca i Ferran Centelles acompanyen i aplaudeixen la seva autenticitat i qualitat, constantment. “Nosaltres fem vi, ells són persones importants, amb un pes i una notorietat molt rellevants, que quasi ni t’ho creus que estiguin a la teva vora”, diu Francesc Ferré. Ho viuen amb relativa normalitat, perquè no han fet res més que ser com són: “Hem passat de ser pagesos a fer vi. Ens satisfà la nostra feina. No ha estat fàcil, però és que des de petits ja ens han acostumat a això. De vegades no podíem anar a la piscina perquè tocava rascar vinya. Primer et cabreges però després entens que és el que hi ha. A la vida hi ha les coses que t’agraden i les que t’has de fer agradar”, sentenciarà. 

Francesc Ferré pregona des de fa anys que els “vins vius neixen en sòls vius”. El que avui se’n diu viticultura regenerativa a Celler Frisach ja fa anys que ho practiquen sense fer-ne bandera ni adornar amb una etiqueta: “Si et planteges el vi com un aliment, lògicament cuidaràs la terra perquè el raïm creixi sa i bo. El més important és sentir-se còmode amb el que fas i representes”.

Comenta que poc després de llevar-se ha parlat per Whatsapp amb amb Salvador Batlle (Còsmic Vinyaters) i Oriol Artigas, dos viticultors amics, per comentar sensacions, meteorologia i verema: “Són font d’inspiració i punt de suport. Tot flueix entre nosaltres. Ens preocupem per com ens van les coses i ens fem costat. Tenim maneres de viure diferents, però mentalitats similars i quan t’envoltes d’això, et sents més empoderat. Quan vam començar a fer vi estàvem més sols, perquè els nostres són vins molt personals i anàvem per lliure. Amb els anys te n’adones que el món és molt gran i tenir una xarxa de suport et fa sentir més a gust i més còmode amb el que fas. Elabores vins representatius de la teva zona i veus que hi ha amics que fan el mateix en els seus territoris”.

Els anys donen perspectiva però ajuden també i principalment a depurar estils, tant com a perdre pors i vergonyes. “A casa tota la vida que hem cultivat arbres fruiters i ametllers. Fem fruita i en els vins al final busquem també això, ens volem omplir la boca de fruita. A l’inici amb els negres teníem més conflictes mentals, eren més concentrats i demanaven més fusta i això ens trencava el cap. No ens sentíem còmodes, tampoc a nivell econòmic perquè suposava comprar més bótes i tal. El vi no era un reflex del que érem. I cada vegada més viatgem cap a vins lleugers i fluids.

En el cas dels blancs, estàvem molts segurs a l’inici i ara hem redefinit el camí. És on hem tingut més dubtes recentment. Ara els donem una mica de pells, els brisem com s’elaboraven antigament, i n’obtenim resultats que ens satisfan més. L’objectiu és també la fluïdesa, la frescor i els vins més aeris, amb la vernatxa com a estendard”, reflexiona Francesc Ferré. Vinifica a la Terra Alta, però no tots els seus vins estan sota l’empara de la denominació d’origen: “Ens han ajudat, ha estat bonic el camí que hem fet junts i ens hem sentit representats. Però també som conscients que l’administració vol fiscalitzar molt la feina, tenir un control exagerat de les tipicitats quan no estan marcades… I quan poses tanta pressió en un punt, les coses s’escapen per totes bandes”.

Els dos germans Frisach en una imatge recent | F.F

“Un entorn natural verge”

Els germans Ferré tenen la virtut de fer vi en un “entorn natural verge al sud de Catalunya, amb grans superfícies de vinya, olivera i altres cultius, en un paisatge auster sobre turons irregulars i planícies evocadores”. Als inicis havien reivindicat més atenció per un sud que s’esgotava, però es nota que han madurat; els pot l’entusiasme, la creativitat i la qualitat enològica, sense abonar-se al discurs victimista que no porta enlloc, ressalten amb tossuderia tot el potencial del paisatge que habiten.

Són enèrgics i vitalistes, còmplices i honestos. Són francs, com se’ls pot llegir a diari a les xarxes socials. Sumen una força que neix de les cicatrius de la comarca. La més bèstia, la Guerra Civil espanyola. “Totes les visites al celler comencen per la memòria i la història, per les trinxeres que avui encara solquen el terra. Adverteixo ja d’entrada als visitants  que pujarem a la Cota 402 i veurem el paisatge i la regió, que entendrem què hi va passar al Poble Vell i perquè som aquí i perquè fem vi. I perquè el vi parla dels episodis més crus de la guerra. Nosaltres vivim així la història, és com la sentim i així la comuniquem”.

Joan Ferré fa tàndem amb en Francesc a les vinyes i al celler | cedida

Amb la verema, vindran dies i nits llargues, però sempre hi haurà temps per assaborir un bon vi. L’últim que l’ha fascinat és una referència alemanya de la varietat silvaner. “És un vi conscient, no m’agrada el concepte natural ni de mínima intervenció, però sí la paraula consciència aplicada a l’elaboració. Com que viatjo més, m’agrada comprar vins i beure’ns-els a casa. I després hi ha aquesta cosa de, ai l’elaborador si sabés que uns xavals de la Terra Alta estan provant els seus vins tan lluny d’on s’han fet”, comenta. “De fet, això és lo bonic del vi, que allà a on arriba una ampolla teva, hi arriba un trosset de la teva història. Quan tasten Frisach pel món deuen pensar, si Catalunya i Espanya són de clima càlid i aquests vins són frescos… Els creem dubtes i neguits i aleshores potser un dia, pel vi, ens venen a visitar i a conèixer”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa