Amb arrels però sense fronteres. Fa anys que una conversa li va regalar el concepte i se’l va emportar posat. Roda el món i torna al born és una dita que també l’acompanya des de fa anys. La falsetana Marta Domènech Tomàs deixa la Direcció General de Turisme amb el cor ple i la satisfacció d’haver assentat les bases del turisme regeneratiu que Catalunya necessita per als pròxims anys, amb una mirada atenta i respectuosa al rerepaís fent valdre més que mai l’enogastronomia.
El seu vincle amb el Priorat s’ha reforçat treballant i vivint a distància: “És casa, és autenticitat però també internacionalització. És un territori on ens enriquim col·lectivament. Hi ha patrimoni i desperta l’efecte uau en el visitant perquè és un paisatge preservat que no ha transmutat, va al marge de modes i tendències. Com la cuina del negoci familiar, de l’Hotel Hostal Sport, que és la del xup-xup, la de les àvies. Sóc una persona molt de terra i com més viatjo, dono més valor d’allà on sóc i del lloc que m’ha vist créixer”.
Al Priorat ens ha enriquit de sempre la intel·ligència col·lectiva i especialment el que ens han ensenyat els viticultors, amb discreció, cada dia: “La resiliència. Els hauríem de fer un homenatge. Cal l’aigua però més encara solucions. El sector públic ha de donar garanties, s’han de prendre decisions i que siguin efectives. Ho vaig dir en el comiat de la DG, no hi haurà feina que faci a la meva vida per molt important que sigui, que tingui un impacte tan gran en el país com aquests anys a Turisme, al sector públic. Perquè les decisions transformen, impacten en un territori i generen canvis en la manera de viure de la seva gent”.
Pateix pel futur d’un Priorat assedegat i eixut: “On no hi ha aigua, no hi ha vida. Les grans civilitzacions sempre s’han alçat al costat de l’aigua. Si no en tenim, vindrà un desert”, es lamenta. Es prepara per a la seva nova responsabilitat, de la Generalitat al sector privat, com a directora de negoci extern i serveis de Fira de Barcelona. Recupera energia entre camins i monestirs. Accepta ser entrevistada a distància i només posa presses quan s’acosta l’hora acordada amb el fill petit que ja es calça per iniciar una travessa.
Marta Domènech entén des de fa anys el valor de la comunicació i probablement per això l’ha tingut molt present al llarg de la legislatura. Escoltar, entendre, governar i comunicar. “He conegut el sector del vi des de sempre. A casa, al negoci familiar i a la feina a la DG ha estat una continuació. Als llocs on anem cadascú hem d’aportar allò que ens agrada, allò que ens emociona, allò que ens fa moure. Els espais del vi són vincle, són llocs extremadament socials. Aporten coneixença, trets idiosincràtics d’una terra… I més avui que tothom vol fugir dels circuits tòpics i típics i buscar coses diferents. Amb el vi i l’artesania podem saciar aquesta necessitat”, reflexiona. Al despatx de passeig de Gràcia, però principalment recorrent el país de nord a sud i de mar a muntanya, ha recordat que molts negocis, com l’Sport “es mantenen amb el cor més que amb la butxaca”. I per això ha tingut clar que havia de governar molt més enllà de Barcelona i atendre les particularitats que són al mateix temps l’essència del país.
Trilogia terra, taula i turisme
En aquests anys s’ha aferrat a la trilogia terra, taula i turisme. Ha mirat de crear vincles i aportar solucions, enllaçant el valor i el sentit de les tres paraules. “Terra, taula i turisme és com tancar el cercle, un cercle virtuós. Les coses acaben de ser completes quan són circulars. Hem de tenir productors pagats dignament, que estiguin satisfets, després tenim talent a les cuines i a les sales com mai amb grans xefs i sommeliers, i hi ha qui ho ven i ho fa gaudir. El propòsit és aquest”.
Aprendre, avançar i evolucionar són verbs que s’aplica al seu itinerari vital, però que també amaren el professional. “Governar és un acte de mediació, de fer possible l’impossible. Això és fer política. Servei públic i privat s’haurien d’observar més. Cal alçar la mirada sempre, tenir discurs i capacitat de negociació”, recorda. I sent orgull, i molt, que en tres anys i mig hagin tingut temps d’aprovar el Pla d’Enoturisme i d’Enogastronomia perquè és una derivada del turisme que li toca molt de prop: “Que Catalunya sigui Regió Mundial de la Gastronomia el 2025 no és casualitat, és una conseqüència d’aquest pla. Tenim grans cuiners i productors que ho fan merèixer, però guanyar per davant d’altres 20 candidatures mostra que hi havia estratègia. Marxo feliç d’haver posat la primera pedra, però també d’haver mostrat una realitat que tenim i de donar veu al primer sector”, insisteix. “Perquè Catalunya no és només Montserrat i la Sagrada Família, també és el Camí dels Bons Homes, el barroc del Santuari del Miracle o la viticultura d’arreu o el fruiturisme de Ponent“, rebla.
Sent admiració pel país que ha representat en els últims anys malgrat que cada cop les legislatures, indica, “són més breus i es demanen canvis més ràpids”. “Llegia l’altre dia que estem a l’avançada quant a producció ecològica. M’agrada trobar-me aquesta realitat i la conec bé a través del vi. Defenso els cellers petits que cuiden els orígens, els padrins, que arrelen, que donen sentit i propòsit de vida, que recuperen el batec familiar…, i que batallen amb l’Administració per incloure varietats de raïm que són antigues i han recuperat”, confessa.
“El turisme, la llengua i la matemàtica del país”
El vi també la defineix a ella. “El Priorat m’ha permès des de sempre tenir la mirada molt oberta i de treballar estretament amb altres restauradors, allotjaments, cellers. Ho he traslladat a l’administració i des de Turisme hem creat aliances amb altres departaments de la Generalitat tenint una mirada molt transversal. Hem enllaçat cultura, alimentació i turisme, però també turisme i agricultura… Confio que es continuï amb polítiques transversals. De fet, m’agradaria que a la llarga Turisme tingués una conselleria, no és menor, com la que té actualment Esports. El turisme és la llengua i la matemàtica del país, no és una assignatura menor. A través seu hi ha lligades moltes altres polítiques transcendentals per la vida de les persones”.
Ha pres la decisió de tornar a viure a Falset. En els trajectes cap a la capital catalana tindrà temps de llegir que és una de les seves aficions, a banda de la bicicleta de muntanya i caminar per llocs ignots. “A l’Sport, al negoci familiar centenari, hi estaré vinculada sempre. Encara hi treballa el pare i un equip de gent que s’ho creu i s’ho estima”, insisteix. No hi passa, sinó que hi va expressament. Hi seu, hi serveix, hi conversa, hi contempla… S’estaria hores parlant del turisme que ve, el que han acordat al Compromís Nacional pel Turisme Nacional, amb accent inclusiu, donant importància a la formació, posant límits de creixement i d’impacte ambiental i sobre espais naturals “evitant col·lapses i evitant el cafè per a tots”, remarca. “Les persones ens movem cada vegada més i volem gastar diners en lleure i viatges, però hem de ser responsables”, adverteix. Ser conseqüents amb allò que volem a través del que fem.
És inevitable conversar-hi sense que hi aparegui Falset i el seu cercle de confiança. Dones confidents, atrevides i entusiastes que li han estat motor i xarxa durant la legislatura. Quan parlem de vins, té clars els que l’ajuden a reflexionar i a entendre el valor de la terra; els llista de pressa. “Escurçons de Mas Martinet. Explica molt bé que la vinya és un tallafoc. El de 2015 encara treu la part fumada. I Venus de La Figuera, de Venus La Universal, de la vinya que aquest estiu va parar la intenció del foc a La Figuera i que hauria pogut tenir un impacte més salvatge sobre la biodiversitat de la zona i el paisatge. M’agraden els vins que són homenatge a la terra i que mostren com els viticultors asseguren el paisatge creant cada dia de l’any mosaics agroforestals”.
