“El model de consum de vi avança cap a un consum més qualitatiu, més curiós i més exigent i em queda el dubte de si realment hi ha oportunitats perquè el vi pugui competir en escenaris on juguen altres begudes com la cervesa”.
Jaume Martí és enòleg i té un màster en Direcció i Gestió d’Empreses per la Universitat Rovira i Virgili. La seva és una veu imprescindible i necessària; des de la Terra Alta impregna de coneixement, sensatesa i reflexió el món del vi. Talent, mètode, rigor i capacitat comunicativa. Des de fa 11 anys és director comercial i de màrqueting a l’Agrícola Sant Josep de Bot i des de 2020 director general, i en totes les revolucions i gestos a l’avançada que hi ha hagut en aquest temps a Sant Josep Vins, que és el celler de la cooperativa, s’hi endevina la seva mà.
Avui és un professional més discret que temps enrere quan formava part del Consell Regulador de la DO Terra Alta i la va situar en quotes de visibilitat molt altes. Diu que pel projecte empresarial que representa, però també i especialment la maduresa i l’exigència han definit el seu perfil més reservat. També el factor sorpresa, un canvi professional inesperat i poc habitual en el sector.
Des d’una atalaia nova, li agrada aclarir conceptes, confrontar idees i conversar a través de paraules que tenen accent i sentit. “Es desaprofiten estils de vi que podrien encaixar en situacions de consum més àmplies”, adverteix. I resol: “Avancem cap a un escenari de més qualitat, on la moderació és la clau i on la gastronomia juga un gran paper. I no es pot prescindir dels valors clàssics de la cultura del vi ni simplificar-la, per bé que s’ha d’emprar un altre llenguatge i s’han d’abordar altres perspectives, afavorint sempre la curiositat”.
“La Terra Alta encara ha de perfilar identitats”
El context condiciona i en aquest escenari de futur que ell mateix dibuixa s’hi insereix una Terra Alta que encara ha de perfilar identitats. És un territori auster i esforçat del sud del país que per bé que inicia un temps de sequera, no pateix l’estrès hídric d’algunes regions de vins catalanes com Priorat o Penedès. “Hi ha diferències entre la situació d’aquí i d’altres zones de clima mediterrani sec. Obrim un període de manca de pluges, però venim d’uns anys que no han estat secs, sinó tot al contrari. Des d’octubre han plogut 200 litres, que no és poc, però sí que és cert que és la meitat la pluviometria dels últims tres anys. També tenim pluges més irregulars i menys abundants, perquè aquí ens plou de llevant”, matisa acuradament.
Jaume Martí creu que “la Terra Alta és més resilient als episodis de sequera, perquè tenim sòls amb textures que tendeixen a retenir l’aigua i si hi ha un maneig adequat del sòl, podem defensar el nivell hídric baix com el que tenim ara”. La tipologia del terrer, però també els marcs de plantació més amples -que generen menys competència entre ceps- i les varietats autòctones els permeten afrontar l’emergència climàtica amb més garanties. “Tenim també un quart factor que és el reg. A Bot hi ha la vall del riu Canaletes amb una comunitat de regants local. Tenim cultura de reg i certament és una eina més que ens permet afrontar millor l’absència de pluges”. Recorda que entre 2015 i 2019 la Terra Alta també va viure un període llarg de sequera i considera que la viticultura ja s’ha preparat per afrontar-ne de nous, que tornaran segur amb més freqüència.
Sant Josep Vins, un exemple de model cooperatiu
“A Sant Josep Vins fa temps que acompanyem el pagès no només en les decisions de maneig, sinó també en les noves plantacions. Les orientem a través d’una unitat tècnica perquè tinguin una bona adaptació a l’emplaçament, a les possibilitats del soci i del celler, amb la idea d’aconseguir vins amb valor comercial”, explica Martí. “Avui la receptivitat que té l’agricultor envers les decisions agronòmiques és molt més alta, és més permeable que fa uns anys, perquè veu què està passant amb el clima. Està més amatent i hi ha més sensibilització”, comenta.
En el decenni llarg que porta dirigint Sant Josep Vins, Martí hi ha abocat el lideratge, la visió i la ruta que li calien. Ha engrescat la comunitat i ha permès que tot rulli amb una altra energia i determinació. “Hem traçat un camí i hem generat unes expectatives que s’han anat complint i satisfent”, resumeix. I enumera les fites aconseguides que haurien de ser exemple i model per a aquells models cooperatius que estan en hores baixes quan el mercat demana més exigència i competència que mai.
“Hem aïllat la incertesa que sempre ha planat al voltant del negoci del vi i més encara quan parlem d’una cooperativa. Hem consolidat un catàleg de vins únic a la Terra Alta, extens, on no hi ha cap referència per omplir. Cada vi té el seu sentit i els socis saben quin és el destí de la parcel·la que cullen. Estan connectats al projecte i al mercat”, destaca com a principal guany en aquest temps. Però n’hi ha més: “Totes les coses que hem fet no han anul·lat cap de les anteriors. Hem tret al mercat vins més contemporanis però mantenint i modernitzant els clàssics. Un exemple és Llàgrimes de tardor; hem donat continuïtat a varietats, estil, marca i posicionament, mantenint una producció limitada. També elaborem vins sota l’empara de la DO Catalunya i amb varietats internacionals, d’altres amb més tipicitat com la Laquarta, els de gran consum, els vins d’anyada… Tot s’ha anat acumulant i ens ha enriquit. Hem diversificat el catàleg i hem espremut amb el sentit positiu de la paraula les possibilitats de les vinyes i els paratges dels socis. I, en tercer lloc, també hem seguit el procés de modernització i professionalització de l’estructura de l’Agrícola en tots els àmbits. Hi ha treballadors amb responsabilitats concretes i una estructura molt millor que fa deu anys”.
“A la Terra Alta hi ha més actius i molt bons professionals”
En definitiva, ha estat un viatge fèrtil, de conèixer-se, d’estructurar i de segmentar, que deixa Sant Josep Vins en millors condicions per afrontar present i futur. I que s’ha fet amb silenci. Discretament. El celler de la cooperativa ha jugat un paper vital en l’esdevenir de la DO Terra Alta i vol seguir participant activament en el viatge col·lectiu. “Avui en dia és més fàcil la projecció de la zona perquè hi ha més actors i molt bons i molt bons professionals que defensen un discurs i la Terra Alta. Als 90 érem pocs, una desena, entre ells, Sant Josep Vins”, recorda. I puntualitza: “El bé comú que pot generar in situ una DO on hi ha la producció i on es fan els vins, és també per als actors nous que apareixen i s’ha de cuidar. La il·lusió, la participació i el treball col·lectiu al llarg de diverses dècades generen certeses que esdevenen oportunitats”.
Quant als reptes que té la Terra Alta, creu que cal segmentar molt més l’oferta: “A Sant Josep Vins ja ho vam fer el 2014, vam ser pioners i crec que ho hem liderat. Vam prendre la decisió de forma unilateral i hem classificat els vins fets en origen. Ens costa encara entendre com hi ha al mercat vins de la Terra Alta i altres DO que són molt econòmics. Ho hem d’evitar. Hem d’atendre a la tipicitat i a la qualitat i desitjablement a un segment de preus. I també hem de canviar la mentalitat que no tots els vins que fem en origen han de portar la mateixa DO. S’ha de fer aquesta reflexió perquè el que evidencia és que tenim una oferta diversa i segmentada. Calen més elements informatius i pedagògics per situar al consumidor”.
100% Garnatxa Blanca
Ell que va ser promotor del distintiu 100% garnatxa blanca quan estava al Consell Regulador, reconeix que “és desitjable i natural seguir treballant perquè aquesta categoria es consolidi sobretot en termes de valor” però adverteix que hi ha pendent resoldre la identitat dels negres: “Està esbossada, hi ha grans vins que la representen, però falta projectar un missatge i definir més bé la tipicitat. Necessitem temps, tastar més, pensar més i posar-nos d’acord. Elaboradors, viticultors i el Consell Regulador que ha de tenir ganes d’entomar-ho”.
Creu que la base de la identitat en vins negres serà la suma de garnatxes (negra i peluda) amb carinyena: “És un tàndem màgic perquè la Terra Alta és zona de mitja muntanya amb clima sec i podem tenir garnatxes no tan concentrades com al Priorat, a Madrid o a l’Aragó. Aquí són més delicades i amb acideses moderades i podem tenir carinyenes amb acidesa més alta i més estructura. Els vins respiren suavitat i frescor i una personalitat diferenciada quan es combinen les dues varietats”. El morenillo pot matisar aquest cupatge, però en cap cas l’adverteix com una varietat icònica de la regió: “És una singularitat i genera interès, però té una viticultura difícil i una enologia complicada. I hem de pensar que el pagès l’ha de poder dominar i tenir certeses sobre la producció”.
“El vi no és res sense les persones”
Jaume Martí és un visionari, considera que hi ha preguntes que són regals per explicar-se i ho manifesta com ho sent. Ocupa un lloc que li fa justícia, però en podria tenir molts d’altres en el món del vi perquè sap dibuixar escenaris i moure fitxa. És àgil en totes les respostes perquè les té clares. En aquests últims anys també ha après el valor del temps, i per això modera la seva visibilitat. En part l’ha transferit tota al projecte que representa que és dels primers al país a posar rostre als viticultors a les ampolles com fan al vi novell de Sant Josep Vins. En definitiva, el vi no és res sense les persones. Sense la seva saviesa i coneixement. I guanya valor quan el principal adjectiu que les acompanyen és la humilitat.
