El viticultor pateix d’ofici. I si això fos poc, és un patiment que dura tot l’any. Pateix per les gelades, per la falta d’aigua o per l’excés, que podria provocar una humitat no desitjada. Es preocupa per les malalties que poden fer malbé els raïms, per si arribarà a temps a aturar l’expansió d’una plaga o per si el tractament que hi posa serà prou eficient per protegir la planta de qualsevol nova afectació.
I mentre pateix i es preocupa, mira al cel i demana. Demana que plogui si l’any està sent massa sec i les vinyes pateixen d’estrès hídric; demana que no apedregui quan s’estan formant els raïms; demana bon temps, però que no apreti massa la calor quan s’està treballant a la vinya. I prega perquè l’anyada sigui el suficientment bona com per poder passar l’any que estrena la temporada de verema.
El clam, enguany, és molt compartit arreu per la por a la sequera que pateixen les vinyes del país. I malgrat avui se celebra que hagin caigut uns quants litres en diversos punts de la geografia, també s’han patit afectacions degudes a la pedregada que ha caigut sobre els camps terraltins i de Ponent d’aquestes darreres hores. A més a més, se saben hereus d’uns mesos massa complicats com per sumar-hi més males collites. Són mesos d’angoixa, en què pagès i pagesa temen la climatologia i viuen amb l’ai al cor i la mirada posada al cel.
