Ser pagès o pagesa mai ha estat una professió gaire glamurosa. Era -o encara és- una feina que tradicionalment ha generat poques fortunes i que sobretot fa patir perquè depèn en excés de factors externs i incontrolables com la climatologia, l’afectació dels fongs o plagues, l’atac dels senglars o mil altres casuístiques. Ser pagès és una complicació rere l’altra, un llevar-se i no saber quina en caurà al llarg de les hores de sol. I malgrat ara estic generalitzant amb una professió i no un gènere, prefereixo no entrar amb el significat de ser pagesa, perquè la llista es faria encara més interminable.

Sigui com sigui, i prenent encara més significat en un any de pandèmia com el que estem vivint, s’ha demostrat més que mai que la pagesia és un sector essencial. Que ha estat al peu del canó, plantant, regant, llaurant, tractant i collint cada peça de fruita, verdura, hortalisses…, que nosaltres sortosament podíem aconseguir amb la simple acció de baixar a la botiga del poble o del barri a carregar la cistella de la compra.

I si han estat i són essencials a l’hora de proveïr-nos d’aliments, fem un punt i a part per reconèixer el paper que juguen pel que fa a la cura del paisatge que ens envolta. “Són jardiners del paisatge“, diran alguns; “prevenen de l’extensió d’incendis“, diran uns altres. I malgrat som conscients de la importància del que fan per mantenir viu l’entorn, protegir-lo i garantir que les futures generacions en puguin seguir gaudint, començo a patir pensant que ben aviat puguin esdevenir una espècie en extinció.

Què han de fer davant els constant atacs al territori amb la implantació massiva i descontrolada de parcs eòlics o plaques fotovoltaiques a les seves finques? Què han de fer si els expropien terrenys, o si els instal·len parcs gegants al costat del seu (i nostre) projecte de vida? I a tot això, on queda el relleu generacional? Serà possible atraure el jovent per dedicar-se a la terra? No vull veure desaparèixer els camps de vinya, d’olivera, d’ametlla, les hortes d’arreu de Catalunya, perquè s’han substituït sense criteri per paisatges de molins i plaques. Energia per a tothom. Això sí, però a quin preu?

Està clar, i crec que aquest no és el debat, que cal apostar per un model energètic sostenible, que respecti el medi ambient i ajudi a mitigar els efectes cada cop més evidents del canvi climàtic. Però cal fer-ho, i si us plau que s’escolti el que diu el territori, implantant un model que sigui alhora sostenible. Perquè la pagesia no ha estat mai gaire ‘renovable’, però ara sembla que la renovació penjant més d’un fil que mai…

Nou comentari

Comparteix