És un gota a gota, però l’aixeta continua rajant. El presumpte cas del frau del vi encara té coses a dir, i va escopint nous detalls com aquell volcà que mai no acabava de treure les últimes llengües de lava.
El fet és que malauradament ja no se’n pot parlar només com d’una possible cosa aïllada o d’una presumpta mala pràctica. Ara ja són els vins de cinc denominacions d’origen catalanes els que haurien circulat pel mercat amb etiquetes presumptament falses. Sent més exactes, amb informació sobre l’origen que podria ser incorrecta. A l’etiqueta, sí. El lloc que ens ha d’informar i que ens hem de creure abans de comprar un producte o un altre. Però no siguem alarmistes, perquè els productes no poden causar danys a la salut del consumidor. I en això també s’hi ha d’insistir.
Sigui com sigui, avui hem sabut que el màxim òrgan de govern de Catalunya, la Generalitat, se suma a la llista dels qui s’han personat contra la causa. Una de les principals motivacions a fer-ho, dirà el Secretari d’Alimentació Carmel Mòdol, és que si es demostra que l’acusació és certa, “el nostre sistema vitivinícola patirà un atac important contra la seva reputació i marca“. Sobretot considerant que les xifres i el volum dels que s’està parlant -repetim, si tot es demostra cert- és considerable.
No són certament bones notícies per un sector que en els últims anys ha fet una carrera de fons en enfortir-se, en créixer i fer-se un lloc -i un nom- al món; un sector que ha sabut canviar tendències de consum i que ha sabut posicionar els seus grans atributs entre mercats interns i internacionals…
I sí, potser és cert allò de millor prevenir que curar. Però a falta de proves i de conèixer els detalls de la investigació, que segueix en curs, el dubte, plana. Plana sobre les tasques de control de les tan sovint mencionades traçabilitat i origen. Perquè aquest control hauria de garantir que això no passi. En un costat o altre de la cadena, perquè tampoc s’entén que vins presumptament fraudulents es puguin trobar entre la gamma de botigues o establiments alimentaris, quan per poder-hi ser, necessiten presentar certificats i documents de garantia.
Massa preguntes que encara queden per respondre. I com diria en Carles Porta, és moment de posar llum a la foscor. Passar pàgina i continuar brillant.
