Ha estat un luxe poder retrobar-nos amb la gent del sector, atrevir-nos amb les abraçades ajornades, reprendre aquelles activitats que durant tants mesos havíem trobat a faltar. La pandèmia ens havia obligat a parar i a mirar-ho tot amb certa distància. I les activitats, fires o presentacions presencials s’havien convertit en una de les coses més enyorades per a molts. Per a mi, sense cap dubte.

Tornàvem amb les millors intencions, repetint-nos fins la sacietat allò que viuríem menys atropellats posant atenció i gaudint més de les petites coses. Ens ho hem cregut així, però està clar que no en sabem, sobretot perquè les ganes han superat els bons propòsits.

Aquests primers dies d’abril tot ha vingut acumulat. La ‘Barcelona Wine Week‘, amb un programa ampli i ja difícil d’abastir, s’ha solapat amb altres activitats fora del recinte firal, allunyades en l’espai, però coincidents en el temps. Les convocatòries demanaven no només que et desdoblessis en dos, sinó en tres o quatre persones per poder atendre totes les novetats que el sector s’havia decidit a presentar. Els mateixos dies. A les mateixes hores. En escenaris diferents. Hi pot haver pressa per recuperar el temps perdut, però cal contraprogramar? Cal omplir cada segon amb infinitat de propostes per donar cabuda a tot i tothom/don?

La BWW era esperada i la veritat és que el feedback de molts dels participants ha estat positiu. Diuen que s’hi ha fet negoci; que se’ls ha obert possibilitats en nous mercats internacionals (gràcies als més de tres-cents compradors o importadors de diversos països del món). Però també hi ha qui posa en dubte que la fira hagi de ser anual, i sobretot, enguany -malgrat ser circumstancial perquè la covid va obligar a ajornar-la de les dates originals al febrer- critiquen que la coincidència amb Alimentària i altres fires hagi complicat certes logístiques.

El malestar també hi va ser entre els cellers de fora de Catalunya, per una ubicació, deien, que no convidava a visitar-los. Perquè, i en això també coincideixen els catalans, la distribució d’espais “no va ser justa”, i així ho denuncien diversos participants a aquesta capçalera. “Hi havia estands millor posicionats i més visibles que d’altres”. Queixes que portaven a una reflexió més general, present també als passadissos de la BWW: “Cal, o és compatible que una mateixa persona presideixi una DO i la fira?”.

Comentaris o dubtes que, de moment, quedaran suspesos a l’aire. I si arriben a qui han d’arribar, veurem respostes en la propera cita que sí, serà l’any vinent, coincidint amb els dies 6, 7 i 8 de febrer de 2023.

Nou comentari

Comparteix