!--akiadsense-->
“Les dones a la nostra família han estat determinants en dos moments molt importants de la nostra història”. Aquesta és una de les primeres observacions que fa Araceli Servera Ribas que ara mateix codirigeix el celler amb el seu germà Xavier. Tretzena generació des de que fan vi i segona des de que l’embotellen.
Al rebesavi d’Araceli, el van destinar com a militar a Navarra i d’allà va portar na Rosa cap a Mallorca. Van tenir quatre fills i ell va morir. I, quasi en parla·lel, la fil·loxera acabava amb totes les vinyes.
“Era l’any 1895, i aquest és precisament el nostre mèrit. No és que siguem els més antics, és que vàrem ser dels primers que vàrem replantar. I jo crec que és perquè a la meva rebesàvia li agradava molt el vi. Era bevedora i tot aquest món la va enganxar” afirma.
Assegura que en aquella època, a més, van ser dels pocs que van poder fer front a aquesta inversió. Albercoquers i ametllers rebien subvencions però la vinya no. “Era molt costós perquè en aquell moment no podies comprar planta empaltada. S’havia d’arrencar la vella amb totes les arrels, esperar un parell d’anys, després plantar un peu americà. Havies d’esperar 2 o 3 anys que el peu fos fort i empaltar en camp. Des de que tu arrenques fins que tornes a plantar poden passar 6 anys. i son 6 anys sense benefici i molta inversió”, diu la directora de Ca’n Ribas.
Des d’aleshores es va continuar fent vi, però a doll i l’altre punt d’inflexió va arribar als any 80 i, de nou, la protagonista va ser una dona. La mare dels actuals directors, i presidenta de l’empresa, Maria Antònia Oliver-Ribas.
Tenia 27 anys, dues germanes i quatre germans i venien el vi a doll. Aleshores va proposar al seu pare, responsable del celler, passar a embotellar el vi per fer-lo de més qualitat. Biel Ribas, no va concebre que la petició li fes una de les seves filles i no pas un dels seus fills. I li va dir que no. “Va ser la meva àvia, la Concepció, la que va intercedir i la que li va dir al seu marit que li deixés provar. I així ho van fer. La meva àvia va morir 4 anys més tard coincidint amb la sortida al mercat del primer vi de guarda al que li vam posar Sió en record de l’àvia Concepció”.
Més de 30 anys després, la direcció ara recau en els seus fills Araceli i Xavier. Cap dels dos tenia previst dedicar-se al món del vi però s’hi han trobat i ho viuen amb passió.
Araceli explica que ella anava per bioquimica i a l’hora de fer unes pràctiques universitàries una opció va ser el laboratori del celler. Ella tenia 20 anys i es va trobar amb Sara Pérez, una enòloga catalana que amb 24 anys estava fent el seu primer assessorament a un celler.
Ca’n Ribas és un celler de referència a Mallorca tot i que en algun moment dels 90 hi havia pocs restaurants a Zuric que no tinguessin els seus vins. Ara la majoria els venen a l’illa.
Vins que nèxen de vinyes sembrades enmig de macs de torrent (còdols), un terrer molt particular, sobretot de varietats mantonegro, pròpia de la zona i premsal blanc, però també callet, i la recuperada gargollassa que és prefiloxèrica. Una petita parcel·la de viognier (una varietat que la directora i enòloga de Can Ribas més que forana la considera mediterrània) i carbernet sauvignon, merlot i sirà que ajuden a reduir el grau de la mantonegro.
!--akiadsense-->
S’ocupen que les vinyes produeixin poc més d’un quilo per planta, es verema a mà tot i tot el raïm passa per taula de selecció. És per això que es plantegen crèixer, però no molt per poder mantenir els mateixos procediments.
Els seu vins no estan sota l’empara de la DO Binissalem, són Vins de la Terra de Mallorca, tot i que en compleixen els requisitis i a més en són un dels fundadors. Però des de fa temps consideren que aquesta denominació d’origen, una de les dues de Mallorca, “mira massa pels grans cellers. No ens hi sentim representants i no entenem tampoc que el preu mitjà dels vins de la Terra de Mallorca sigui més alt que els vins que tenen DO”, afirma Araceli Servera Ribas.
Les vinyes, totes elles amb certificació ecològica sí que estan dins de la denominació d’origen. Però pel que fa a l’agricultura ecològica també en són molt crítics.
“Consideram que l’agricultura ecològica s’ha acomodat. No veim que sigui una bona filosofia que allò que en agricultura convencional es tracta amb un producte, en ecològica el tractem amb un altre o amb diversos i ja està. Ha de ser un tot. Una actitud” afirma Servera Ribas.
I posa dos exemples: Quan encara no tenien totes les vinyes ecològiques, van comprovar que les de viticultura convencional generaven menys CO2 que les altres perquè feien menys tractament. “Això no té massa sentit”, assegura.
L’altre exemple és que ara s’han d’enfrontar amb una plaga de mosquit verd, i el producte que els permet fer servir l’agricultura ecològica per combatre’l ataca també les abelles i això no els beneficia.
Per Servera Ribas, “’hem de mirar més enllà. Hem de fer un canvi de xip. Nosaltres ja hem gastat més de 12.000 euros per investigar alternatives per combatre aquest mosquit. I ens estem plantejant treure algunes finques de la certificació ecològica per seguir experimentar noves vies”.
Així i tot i encara que l’ecologia sigui una prioritat per Ca’n Ribas, ho és també la qualitat. “No vull que els meus vins estiguin a l’estanteria dels ecològics. Vull que estiguin a l’estanteria dels bons”, diu Maria Antònia Oliver-Ribas.
Els vins
Produeixen 160.000 ampolles. De la gamma Ribas fan tres vins: Un blanc de premsal, un negre de mantonegro, cabernet sauvignon, syrah i merlot i un rosat. L’únic que fan.
“Vam decidir fer-lo amb mantonegro, callet i gargollassa tot i que el color pàl·lid, com tipus provençal, que és propi de les varietats mallorquines, no estava de moda. Ara en canvi el venem moltíssim” afirma la directora de Ca’n Ribas.
Fan el Sió blanc i el negre, el nom del qual homenatja a l’àvia Sió i segurament els més coneguts del celler i finalment Ribas de Cabrera, que és el vi de la gamma més alta que recupera el nom antic de la família i només s’elabora els anys de collita excepcional.
Tots aquests vins es venen a l’avançada, és a dir abans d’elaborar-los i sobre una previsió i afirmen que tenen llista d’espera i que podrien vendre el doble.
!--akiadsense-->
El vi de Camper
La marca de sabates mallorquina Camper propietat de la família Fluxà, té una petita parcel·la de vinya de la qual a Ca’n Ribas fan el vi Brutus.
És un vi exclusiu, del que se’n fan només mil ampolles i que es pot trobar als restaurants i hotels que Camper té a Barcelona i Berlín. Neix fruit de la relació d’amistat entre les dues famílies, Ribas i Fluixà.
El futur de Ca’n Ribas
El futur d’aquest celler passa per una ampliació que suposarà un creixement però no molt gran.
Es farà una ampliació de les instal·lacions que dirigirà l’arquitecte Rafael Moneo després d’haver-se ofert en una de les visites que va fer al celler.
De fet al celler hi passen cada any prop de 10.000 persones atretes o bé per les cases antigues, a les quals es fa una visita o bé pels tastos que també organitzen.
Ara, la voluntat de l’actual direcció del celler és mantenir les mateixes referències, incrementar-ne la qualitat i aconseguir una projecció internacional de la varietat premsa blanca.
El passat del vi a Mallorca
A Ca’n Ribas han trobat documentació que certifica que l’any 1600 ja tenien vinyes, però no era res excecpional a l’illa.
!--akiadsense-->
La directora del celler explica que a Mallorca, abans de la fil·loxera, el 1890, hi havia prop de 35.000 ha de vinya. En aquell moment, més que a la Rioja.
I apunta una dada que li sembla significativa. Als arxius de duanes s’han trobat certificats que acrediten que just abans de l’arribada de la fil·loxera a finals del segle XIX i per tant en el moment àlgid d’aquest conreu, es van exportar 49 milions de litres de vi, el que ara serien uns 60 milions d’ampolles.
