VadeVi
Carinyena blanca, l’estat de la qüestió (7/8): El Penedès – El Baix Camp
  • CA
Ferran Lacruz de Bodega Clandestina
Ferran Lacruz de Bodega Clandestina | Ferran Lacruz

!–akiadsense–>

El Penedès és un país de vins blancs, la superfície de vinya inscrita a la DO Cava és d’unes 36.000 ha, i a la DO Penedès unes 19.000 Ha. Hi ha vinyes que estan inscrites en les dues denominacions. Els blancs a la DO Cava representen el 91%, i a la DO Penedès el 79%. La DO Cava condiciona tota la comarca, i les varietats principals, macabeu, xarel·lo i parellada són amplament majoritàries.

Els cellers busquen trets que els donin singularitats i que els facin diferents dels altres cellers, el celler Parés Baltà de Pacs del Penedès ho ha trobat practicant l’agricultura ecològica amb tractaments biodinàmics certificats i amb microvinificacions de varietats catalanes ancestrals i escasses, encara que no siguin del Penedès.

PARÉS BALTÀ

Marta Casas, Josep Cusiné, Joan Cusiné i Maria Elena Jiménez
Marta Casas, Josep Cusiné, Joan Cusiné i Maria Elena Jiménez | Parés Baltà

!–akiadsense–>

Parés Baltà és un celler familiar, dirigit actualment pels germans Joan i Josep Cusiné Carol, amb la participació del pare, Joan Cusiné Cusiné. La vessant enològica del celler està portada per la Maria Elena Jiménez i la Marta Casas, enòlogues i casades respectivament amb en Joan i en Josep.

Disposen de 5 grans vinyes, amb 90 ha de superfície cultivades de forma ecològica, sense ús d’herbicides, pesticides ni adob químic. Les vinyes tenen el certificat Demeter de biodinàmica. Tenen ovelles que pasturen les vinyes després de la verema i abelles que contribueixen a la pol·linització durant la floració. Les vinyes són: Parés Baltà que envolta el celler, a Pacs del Penedès amb una altitud de 210-235 m, Hisenda Miret a Sant Martí Sarroca amb una altitud de 298-325 m, Les Valls – Les Torres a Torrelles de Foix i Pontons amb una altitud de 366-720 m, Els Pujols a Vilobí del Penedès amb una altitud de 250-295 m, i La Torreta a Santa Margarida i els Monjos amb una altitud de 258-388 m. Cultiven varietats tradicionals i escasses com la carinyena blanca, escanyavella i malvasia… vinificant produccions petites tot buscant l’expressió i caràcter de la varietat.

Podant les vergues
Podant les vergues | Parés Baltà

!–akiadsense–>

El sarment a l’Empordà se l’anomena tòria“>, mentre que al Penedès sel’anomena verga“>, expressions que palesen una gran riquesa idiomàtica, però progressivament el seu ús es va perdent i són substituïdes per altres més tècniques i empobridores com material vegetal“>.

Parés Baltà té dues vinyes de carinyena blanca reempeltades en dues anyades diferents. En Josep Cusiné m’explica que es van posar en contacte amb el celler empordanès Martí Fabra per obtenir vergues de carinyena blanca i en Joan Fabra els va aconsellar que anessin al celler La Vinyeta, ja que en la seva vinya les varietats estan barrejades. Dos anys més tard, en Joan Pagès, cap de viticultura de Parés Baltà, es va posar en contacte amb en Pau Albó, enòleg del celler Cooperatiu d’Espolla per obtenir tòries de carinyena blanca.

D’aquestes dues vinyes, Parés Baltà ha tret el raïm per elaborar un vi, el Satèl·lit, que està a punt de sortir al mercat. És un vi monovarietal de carinyena blanca, amb una producció de 1495 ampolles el 2017 i 5019 el 2018. Per a Parés Baltà, la carinyena blanca ofereix singularitats que la fan molt apreciada allà on es tasta. El seu puntal és la melositat, expansió i presenta una textura deliciosa que no deix indiferent a ningú. És el vi monovarietal de carinyena blanca amb més quantitat d’ampolles existent a Catalunya. Satèl·lit confirma que amb vinyes joves de carinyena blanca es pot arribar a elaborar un gran vi.

Satèl·lit 2017
Satèl·lit 2017 | Parés Baltà

!–akiadsense–>

Fitxa tècnica del celler:

Vinya plantada l’any 2012, en sòl franc argilós, situada a la Plana Central del Penedès, a una altitud de 260-280 m, 3.000 ceps/ha.

Fermentació a 16º en dipòsit d’acer inoxidable durant 19 dies, després en divideix en tres parts per fer diferents criances. Una part ha estat 6 mesos de criança en bóta de 500 l, una altra part en damajoanes de 54 l, i una petita part amb les lies dins d’un dipòsit d’inoxidable.

BODEGA CLANDESTINA

La fira Indigènes està dedicada al vins anomenats naturals. Es fa a Perpinyà a finals d’abril i hi participen “vinyaters”“> de la Catalunya Nord, d’Occitània i de Catalunya. En la d’enguany, entre els 25 cellers de Catalunya que hi van participar hi havia la Bodega Clandestina, en una de les seves primeres aparicions públiques. De fet, amb anterioritat havia presentat de forma clandestina els seus vins a VinNatur, no des d’una taula oficial del saló, sinó des de les taules destinades al públic, portant les ampolles a la motxilla.

Bodega Clandestina és el projecte d’un enòleg jove, en Ferran Lacruz Bosch i un amic seu, en Josep. En Ferran, fa tan d’enòleg com de viticultor. Treballa unes 8 hectàrees de varietats locals al poble de Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès. Elaboren vins naturals. Per poder actuar lliurement estan fora de qualsevol denominació d’origen. En principi, les vinificacions són de poca tirada i amb raïms conreats d’una manera respectuosa amb el terrer.

El celler està compromès amb la producció de vins naturals nets, mantenint l’estructura del vi i evitant sobreoxidacions. Són vins sense additius, ni sulfits, ni tampoc estan filtrats. El raïm es recull manualment en caixes de 18 kg i es treballa amb llevat salvatge. Utilitzen molts materials per envellir-los, àmfores, damajoanes, bótes… i no hi ha límits per anar provant coses noves.

Del raïm d’una vinya del celler Parés Baltà propera a Vilafranca del Penedès, la Bodega Clandestina n’elaobra un vi monovarietal de carinyena blanca, l’Orange Censurat. El sòl és argilós i calcari i la vinya ecològica amb tractament biodinàmic. Elabora tres vins més, tots tres monovarietals de xarel·lo, el Blanc sense papers, el Blanc fugitiu i l’Ancestral confiscat.

Les característiques de l’Orange censurat, segons Ferran Lacruz són: “el color és taronja, està envellit en tanc d’acer inoxidable i àmfora de fang, no s’ha filtrat, ni s’han afegit sulfits. No hi ha hagut control de temperatura, ha fermentat espontàniament, i el contingut de sulfits totals és de 3 mg/l. Després de la fermentació, s’ha allargat la maceració 2 setmanes més, (en total un mes). Ha estat 5 mesos en àmfores de 160 l. Mentre que anava envellint, s’ha fet “battonage” per obtenir volum en boca. Es tracta d’un vi gastronòmic amb textura, acidesa i un sorprenent perfil aromàtic”.“> D’aquest vi s’han fet 460 ampolles de 75 cl.

Ferran Lacruz amb l’Orange censurat
Ferran Lacruz amb l’Orange censurat | Ferran Lacruz

!–akiadsense–>

Vinyes de carinyena blanca al Baix Camp.

Al Baix Camp, a Alforja hi ha una vinya vella, el Vinyar del Maset del celler Mas del Botó. Aquesta vinya de pendent fort, té ceps de varietats antigues barrejats, hi ha garnatxa negra, garnatxa peluda, picapoll negre, carinyena negra i uns 10 o 15 ceps de carinyena blanca. En Josep Maria Llauradó em va dir que ben bé no sabia quants n’hi havia, perquè mai els havia comptat.

Mas del Botó
Mas del Botó | Mas del Botó

!–akiadsense–>

El Mas del Botó és un celler que està inscrit a la DOTarragona i forma part del grup de Cellers Singulars. Ells es defineixen com “petits grans cellers familiars emparats per la DO Tarragona, joves emprenedors amb voluntat de crear sinèrgies entre nosaltres per donar valor al territori, als cellers i als seus vins“>”. El Mas del Botó és una explotació agrícola de més de 40 ha de les quals 5 ha són de vinya, els germans Josep Maria i Tomàs Llauradó la van recuperar ja fa uns anys. Està situat al terme municipal d’Alforja, a la vall del Cortiella que neix dins de finca, les vinyes estan a una altitud de 600-700 m, en sòls de pissarra i granit.

Vinyar del Maset – Guardians del Cortiella
Vinyar del Maset – Guardians del Cortiella | Josep Maria Llauradó

!–akiadsense–>

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa