!–akiadsense–>
En les darreres visites al Priorat m’he instal·lat a la casa que en Miquel Hudin i l’Èlia Varela tenen a Marçà. Han estat ells qui m’han posat en contacte amb persones de la zona i m’han facilitat la feina per fer el reportatge de la carinyena blanca a la zona del Priorat.
A través d’ells vaig parlar amb en Rafel Gauchola, qui dirigia l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de la DOQ Priorat quan es van desplaçar a l’Empordà a fi i efecte d’obtenir material vegetal de carinyena blanca pel Camp Experimental de varietats tradicionals que té la DOQ Priorat a Gratallops. En la conversa també hi era en Roger Oferil, que havia treballat en la mateixa ADV i ara fa d’enòleg al celler Merum Priorati de Porrera. En el Camp Experimental de varietats tradicionals hi ha plantats uns 70 ceps de cada varietat que es vol estudiar, per seguir-ne l’evolució, analitzar i vinificar i d’aquesta manera determinar si es poden adaptar al sòl de la DOQ Priorat. I si fos el cas, afegir-les a les varietats autoritzades per la DOQ Priorat. Entre aquestes varietats hi ha la carinyena blanca.
En Rafel i en Roger havien treballat en un estudi de l’INCAVI de varietats històriques en la zona de la DOQ Priorat. En les converses amb els viticultors més grans, mai van trobar cap referència a la carinyena blanca. Si que van trobar referències de moltes altres varietats, que avui ja no hi són, o en quantitats testimonials. En Fredi Torres, el 2005, quan treballava al celler Saó del Coster, va plantar uns centenars de ceps carinyena blanca. Els sarments provenien de l’Empordà, Conèixer si encara queden ceps d’aquesta plantada és realment complicat, donada la situació de Saó del Coster. La meva impressió és que hi ha més carinyena blanca que la descrita en aquestes ratlles, però també que és difícil que es digui.
En Miquel i l’Èlia m’havien preparat una visita a Bodegas Mas Alta, per obtenir informació de la carinyena blanca que tenen plantada. Estava previst que ens rebés en Damià del Castillo, enòleg del celler des de la marxa d’en Bixente Oçafraim i la Diane Pitsch el març d’enguany. En arribar ens vàrem trobar que en Bixente havia vingut per ensenyar el funcionament del celler durant la verema a en Damià, i es va oferir per ensenyar-nos la vinya i fer un tast del vi. Amb un 4×4 ens va portar fins a la part superior de la finca La Solana Alta, per veure els últims bords plantats i anar baixant fins arribar a les primeres carinyenes blanques plantades. Després de deixar Mas Alta, en Bixente va treballar al País Basc francès, a l’AOC Irouléguy.
!–akiadsense–>
L’any 1999 Michel i Christine Vanhouette, actuals propietaris del celler, i els seus socis decideixen comprar terres al Priorat. En principi el projecte estava dirigit per Philippe Lambrecht, gerent de “Wijnhandek De Brabandere”, empresa especialitzada en la venda de grans vins. Els altres socis eren industrials belgues: “Bourgondisch Kruis” dedicat a materials de construcció rústics i un grup tèxtil. Tot eren d’orígen belga; Michael i Christine farien el seguiment en el mateix Priorat. Michel Tardieu i Philippe Cambie són contractats per posar en marxa la bodega, fer d’enòlegs consultors i supervisar tota la producció. L’any 2000 es fa la primera plantació i el 2004 elaboren els vins de la primera anyada. El 2007 arriben en Bixente Oçafrain i la Diane Pitsch, enòlegs que es cuidaran de les feines diàries del celler. Fins la seva arribada, per fer les tasques de la verema es contractava un enòleg francès acabat de sortir de l’escola. Els vins de les veremes del 2004 al 2006, surten al mercat amb l’etiqueta de Vinyes Mas Romaní, nom de l’empresa inicial, que el 2007 va canviar el nom per Bodegas Mas Alta. L’any 2008 els vins s’elaboren al nou celler i la nau on s’havia vinificat fins llavors passa a ser magatzem de tractors i maquinària. El nou celler, té dues plantes de 1.500 m2 i una capacitat per a 150.000 ampolles. A partir del 2010 les vinyes en costers es planten en alta densitat, fins llavors es solien fer terrasses i hi ha una transició cap a l’agricultura ecològica primer i posteriorment s’introdueixen principis biodinàmics. Mas Alta té una superfície de 50 ha, de les quals 40 són pròpies.
!–akiadsense–>
La Solana Alta
L’any 2008 Mas Alta va decidir que calia afegir un vi blanc a la seva col·lecció de negres. Una de les varietats havia de ser garnatxa blanca, la varietat preferida d’en Philippe Cambie, que l’ha definit com el Pinot Noir del Roine i l’altra escollida va ser la carinyena blanca. El viverista triat pels dos assessors per dur a terme els treballs d’assessorament de la plantació va ser Lilian Berillon, que ja havia col·laborat amb ells en les primeres plantacions. A la part baixa de la vinya es va situar la garnatxa blanca i en la part alta la carinyena blanca, el 2010 es van plantar els bords de 110 Richter i el 2012 es van empeltar. El 2017 es van tornar a plantar bords a la part superior i el març d’enguany es va empeltar amb una selecció massal de carinyena blanca de la mateixa vinya. Encara hi ha una part més amunt on ja s0han plantat els bords.
Situada als paratges de Los Pics aquesta vinya té per característica la blancor de la part alta, es visible des de molts punts. A la llunyania s’albira l’Ermita de la Consolació de Gratallops, als seus peus hi ha el riu d’Escaladei davant del poble de La Vilella Alta. Està entre els 340 i els 420 m d’altura. El sòl és de pedra calcària i argiles, el pendent sobtat arriba al 40%, la vinya està orientada al sud-est, amb moltes hores d’insolació, la qual cosa és oli en un llum per a la carinyena blanca. El marc de plantació de la part inferior permet treballar la vinya amb tractor, però en la part superior s’ha de treballar amb animals. La vinya té el certificat ecològic emès pel CCPAE i està en procés de conversió a biodinàmica.
!–akiadsense–>
És un Vi de Vila de La Vilella Alta. La primera anyada va ser el 2014 amb una tirada de 921 ampolles. La graduació està entre 13º i 14,5º, segons les anyades. Amb un cupatge de 50% garnatxa blanca i 50% carinyena blanca, el raïm és veremat a mà, fermentat en bótes noves de roure francès i envellit 5 mesos sobre les mares en bótes noves de roure francès. Té el certificat ecològic emès pel CCPAE.
!–akiadsense–>
Família Nin Ortiz
Ester Nin neix al Pla de Manlleu, a l’Alt Penedès. Filla d’un viticultor tradicional, des de la infantesa les activitats a la vinya formaven part dels caps de setmana i les vacances. Estudia biologia a Barcelona i enologia, a Tarragona on coincideix amb Sara Pérez de Mas Martinet, fet que fa que arribi al Priorat el 2001, on treballa primer a Mas Martinet i després en l’assessorament de diferents cellers, finalment entra a Clos i Terrasses, celler de la Daphne Glorian, una dels cinc pioners del Nou Priorat, on supervisa les vinyes en la transició a ecològiques i amb tractaments biodinàmics.
El 2004 compra una vinya en coster, d’1,5 Ha, a Mas d’en Caçador, en el terme municipal de Porrera. Una vinya vella de garnatxa negra, garnatxa peluda i carinyena negra. D’aquella collita n’elabora 3 bótes de 225 l un total de 900 ampolles. The Wine Advocate, la publicació de Robert Parker li va donar 98 punts a aquest vi. Començava la llegenda.
Carles Ortiz neix a Barcelona, estudia delineació industrial i es dedica a la construcció, escaldat per la crisi del 1992, el 1998 ven l’empresa que tenia i decideix canviar de vida. Compra una finca de 5 Ha, que anomena Les Planetes, en el terme municipal de Falset. Del 1999 al 2001 planta en terrasses, 3 Ha de garnatxa negra, 1 Ha de merlot i 1 Ha de cabernet sauvignon. S’interessa per l’agricultura ecològica i biodinàmica i compra una mula a un pagès de Porrera amb la condició que l’ensenyi a menar-la, Durant un temps es lloga per hora ell i mula per llaurar les vinyes, mentre que les seves vinyes les porta una altra persona. En les trobades, cursos i jornades d’agricultura biodinàmica coincideixen amb l’Ester Nin. Fins el 2008 venia el raïm a diversos cellers del Priorat.
De la confluència de l’Ester i d’en Carlos amb dos tarannàs ben contraposats neix la Família Nin-Ortiz. La part de comunicació exterior la porta en Carlos, que no ha deixat del tot la visió del sector de la construcció, xerraire, de l’home “fet a si mateix”, amb aparença de seguretat en el que fa. La part de la viticultura i l’elaboració se n’ocupa l’Ester, callada, sabedora del que vol dels seus vins, exigent, detallista…, dos punts de vista totalment diferents per arribar a fer-ne un sol món.
Conreen la terra seguint el principis de la biodinàmica. Només van servir materials orgànics, ells mateixos es fan els compostos biodinàmics i llauren la terra amb mules. Són membres de la Renaissance des Appellations l’organització de “vignerons” biodinàmics de Nicolas Joly, a la qual només s’entra per l’acord unànim dels seus membres. El 2008 elaboren la primera anyada del seu segon vi “Planetes de Nin” de les vinyes d’en Carlos, Posteriorment amplien la seva producció fins als 7 vins que fan actualment:
DOQ Priorat
- Nit de Nin, negre de Mas d’en Caçador, garnatxa peluda i carinyena. 4.000 ampolles.
- Nit de Nin, negre de la Coma d’en Romeu, garnatxa negra. 1.500 ampolles.
- Planetes de Nin, negre, Vi de Vila, garnatxes i carinyenes. 9.000 ampolles.
- Planetes de Nin, negre, garnatxes en àmfores sense SO2. 8.000 ampolles.
- Planetes de Nin, blanc, carinyena blanca. 4.000 ampolles.
Pla de Manlleu, sense DO
- Selma de Nin, marsanne, roussanne, chenin i parellada.1.500 ampolles.
- Terra Vermella, parellada montonega. 2.000 ampolles.
Actualment estan construint el nou celler al coll de les Sentius, en el terme municipal de Falset i amb vistes a Porrera.
!–akiadsense–>
Les Planetes
La Finca de Les Planetes està situada en el paratge d’Esplanetes del municipi de Falset, però en els mapes de Vins de Vila està en la zona de Porrera. Es divideix en dues parts perfectament diferenciades, la que està plantada en terrasses i la que està plantades en coster.
En la part plantada en terrasses hi han uns 2.700 ceps/ha, amb una producció d’1 kg/cep; la part en coster esta plantada en alta densitat 10.000 kg/ha, amb un rendiment de 0,5 kg/cep. En la primera pot entrar maquinària, en la segona només es pot treballar amb animals. Hi ha la previsió, el 2.020, de plantar 0,5 Ha de carinyena blanca en coster, en alta densitat 10.000 ceps/Ha.
La carinyena blanca està plantada en set bancals a tocar del Barranc de les Sentius, la part més fonda de la vinya, una en una part a tocar del Mas de la Xelo i sis a l’altra banda del barranc, inicialment plantada en emparrat, les van reconvertint en vas i alhora planten un nou rem entre les fileres de ceps situades en les terrasses, per passar-los a més densitat per ha. Els ceps de cabernet sauvignon, que eren els que ocupaven aquesta superfície van ser reempeltats per carinyena blanca, del “pépiniériste viticole“>” de Châteauneuf-du-Pape, Lillian Berillon, viverista de capçalera del celler, segon Carlos Ortiz.
En l’article de The Wine Advocate del 30 d’agost d’enguany, en Luís Gutierrez citava textualment l’explicació d’en Carles Ortiz sobre la mutació d’uns ceps de carinyena negra a blanca
“Vam trobar un grup de plantes amb raïm blanc en una hectàrea de Carinyena que vam plantar en una selecció massal de quatre hectàrees de vinya vella a Porrera el 2010. Vam tornar a les vinyes antigues originals on havíem agafat la fusta i vam trobar 15 plantes de raïm blanc -entre 70 i 115 anys- barrejades amb la Carinyena negra. No sabíem què era, perquè semblava Carinyena. Buscàvem un raïm que mantingués la frescor en el nostre clima càlid “, em va explicar Carlos Ortiz.“>
“Vam enviar el material vegetal per ser analitzat i ens van dir que era Carinyena negra. Així doncs, vam suposar que havia de ser una mutació que passés a Porrera, i vam utilitzar aquell material vegetal d’aquestes vinyes per a recuperar algunes vinyes que teníem a la nostra vinya de Planetes. El vi aconsegueix un 13% d’alcohol i manté una acidesa molt bona per a la zona, al voltant dels 6,5 grams d’àcid tartàric — paràmetres molt interessants per produir vins frescos en llocs càlids i secs com el nostre. ” “>Fins aquí la cita textual, després Luís Gutiérrez afegeix “Realment no importa si la mutació es va produir a la vinya o si les plantes ja eren blanques (la varietat existeix al sud de França i la franja mediterrània a Espanya).”“>
El grup de botigues Lavinia també recull el fet, d’una manera molt resumida a la presentació del vi on-line.“> També el recull el distribuïdor Eric Solomon Selections. A l’instagram de Vila Viniteca, s’enceta un petit debat per aquest tema. A l’instagram i al https://www.facebook.com/cellerninortiz de la Família Nin Ortiz, ambdós es poden consultar lliurement, hi ha diversos apunts sobre aquesta història.
Respecte d’aquesta mutació, hi ha persones que ho posen en dubte o en discrepen; uns diuen que és una operació de màrqueting, uns altres que la carinyena pot haver vingut de l’Empordà, o com la de Mas Alta de Châteauneuf-du-Pape, ja que tenen el mateix viverista, però que en el priorat mai hi ha hagut carinyena blanca. Per tant repetirem la frase d’en Luís Gutiérrez “Realment no importa si la mutació es va produir a la vinya o si les plantes ja eren blanques (la varietat existeix al sud de França i la franja mediterrània a Espanya).”“>
!–akiadsense–>
Planetes de Nin, vi blanc de varietats antigues
La primera anyada va ser la del 2014 amb 900 ampolles, el 2017 va arribar a 4.000 i el 2018 a 1.800. La graduació arriba amb prou feines als 13º i per arribar a aquesta graduació s’ha de fer diverses passades per recollir els raïms en l’estat òptim, el 2019 la verema s’ha realitzant en la primera quinzena de setembre.
100% carinyena blanca, el raïm és veremat a mà, aixafat, 2 dies de maceració amb les pells i tiges, premsat suau, fermentació amb llevats naturals en bótes neutres de 300 l. de roure francès i envellit 7 mesos en bótes neutres de 300 l. de roure francès. Té el certificat ecològic emès pel CCPAE, i el biodinàmica per la Renaissace des Appelations. Nota de tast de Jaume Aguadé
!–akiadsense–>
Celler Vall Llach
“El celler Vall Llach va néixer d’un aiguat“,“Jo vaig venir aquí (a Porrera“>) per relaxar-me, en aquells moments tenia un problema de salut; venia a trobar serenitat, solitud i reflexió”, “I un dia s’inunda tot, a l’Octubre del 94!! I mentre l’ajuntament intentava veure l’abast del desastre, vam fer la seu social al CafèAntic del poble i des d’allà ens organitzàvem per fer les coses del dia a dia… Ens sentíem units per refer el terme destrossat”, ”el JosepLluísPérez , l’Enric Costa i jo, amb la nostre empresa Cims de Porrera i la Cooperativa de Porrera, vam procurar que els beneficis del vi arribessin al pagès. De 40 pts, en tres o quatre anys vam arribar a 600 pts el kilo.” Són fragments de l’entrevista que en Jordi Alcover va fer a en Lluis Llach el 5 de febrer del 2008, per a la Guia devinsdeCatalunya.
A finals dels 90, Enric Costa i Lluís Llach van vendre la seva participació de Cims de Porrera al Grup Peralada, i van començar el celler Vall Llach. L’enòloga de la primera anyada, 1998, va ser la Sara Pérez. L’Enric Costa era notari a Vic i amic de sempre d’en Lluís Llach.
El celler està dividir en dos edificis, un a cada costat del riu. Cal Baldrich fa cantonada i està totalment restaurat, hi ha les oficines i en la planta superior l’espai destinat al poeta MiquelMartiPol, gran amic d’en Lluís Llach i qui va passar moltes temporades a Porrera. A la plaça gran del poble hi ha l’altre edifici, la Final, una construcció important de Porrera, dedicada des de sempre a l’elaboració del vi. Actualment s’estan reformant els cups situats a la planta soterrani per ampliar la capacitat d’emmagatzematge.
La vinya més emblemàtica del celler és la del Mas de la Rosa, situada a 3 km al nord Porrera, a una alçada de 450 m, i amb pendents sobtats. “Vèiem que tot i portar el Priorat 60 anys dins una depressió absoluta, la gent no marxava, que estimaven això, inclinaven bé el cos per pujar aquestes muntanyes; i es quedaven tot i sabent que fotien la seva vida dins una gestió de la pobresa, potser com aquesta vinya que porta cent anys fent el mateix; era de la Carme Bargalló, que venia caminant una hora i mitja des del poble cada dia. Quan de gran ja no podia pujar el coster anava pel camí fins a dalt i baixava arrossegant el cul i parant-se al costat de cada cep per podar-lo“>.” De la mateixa entrevista d’en Jordi Alcover a en Lluís Llach. Ara el vi de finca qualificada Mas de la Rosa té una dedicatòria a Carmen Bargalló.
!–akiadsense–>
Mas del Porrerà
La finca i el Mas del Porrerà, estan en el terme municipal de Falset, passat el coll de les Sentius, i davant del celler Ferrer Bobet i des d’ara del celler de la Família Nin Ortiz. Agafa els dos pendents del Barranc de les Sentius. En aquest indret és on es va plantar la carinyena blanca, no en una vinya sola, sinó en petites proporcions en diverses finques. La carinyena blanca va venir de l’Empordà, de la vinya Comamillana, de Sant Climent Sescebes. No s’ha elaborat cap tipus de vi especial amb aquests raïms, van a parar a la branca lateral dels celler, Clos l’Asentiu.
!–akiadsense–>
El Colomer/L’Horta
Situada tocant al poble de Porrera, limitada per la carretera de Torroja, el riu Cortiella i el carrer de les escoles. S’hi accedeix a través d’un portal de ferro, tocant a la carretera. La vinya esta tancada amb un mur d’obra força alt, i en el carrer de les escoles, com a remat del mur, hi ha clavats, en lletres metàl·liques retallades, els versos inicials de la cançó Porrera, escrits per en Miquel Martí Pol i en Lluís Llach, “Estimo aquesta terra com un amant fidel i ardent…“>” La conducció és emparrada, i no té pendent.
Aquesta vinya plantada inicialment amb merlot, aquest any 2019 ha estat en gran part reempeltada amb carinyena blanca. Els sarments, provinents de l’Empordà, són de la finca Comamillana de Sant Climent Sescebes. Encara queda una petita part de la vinya per reempeltar amb carinyena blanca i una altra per plantar escanyavella. Durant tres o quatre anys no entrarà en elaboració.
Els vins
- Vall Llach Vi de Finca qualificada Mas de la Rosa,, 100% carinyena, El 2011 i 2014 no es va elaborar. El 2013 va guanyar el Gran Vinari d’Or.
- Porrera Vi de Vila, negre, 85% carinyena, 15% garnatxa.
- Idus, negre, 68% carinyena, 32% garnatxa. 6.860 ampolles.
- Embruix, negre, les 5 varietats negres. 65.300 ampolles.
- Aigua de llum, blanc, 100% Viognier. 649 ampolles.
El celler té la branca Clos l’Asentiu, en la que s’elaboren els vins personals de l’Albert Costa: Tina 41, l’Essència del Priorat i els vins de les dones de Porrera, la Joaquina, la Matilde i la Catalina.
Per últim donaré la meva opinió sobre les possibles posicions de les DO’s catalanes respecte a la carinyena blanca.
- La DO Empordà ja la va posar en el Plec de Condicions i està pendent d’aprovació a Brussel·les, es preveu que la resposta afirmativa arribi la primavera vinent.
- La DOQ Priorat és possible que l’aprovi si hi ha uns quants cellers que ho demanen i els resultats del Camp Experimental són positius. S’ha de tenir en compte que la carinyena dóna molts bons resultats a la DOQ Priorat.
- La DO Catalunya és possible que l’aprovi si hi ha alguna DO que ho faci o algun dels cellers inscrits a la DO Catalunya la inclogui en alguns dels seus vins. S’ha de tenir en compte que la DO Catalunya actua com a paraigües de gairebé tot el territori i gairebé totes les varietats.
- Cap de les altres DOs inclouran la carinyena blanca com a varietat autoritzada.
QUADRE RESUM DE LA SUPERFÍCIE PLANTADA DE CARINYENA BLANCA I ROJA A CATALUNYA
!–akiadsense–>
