Fa temps que proliferen cerveses artesanes i fires i mostres d’aquests productes al Penedès, i ara fins i tot un sitgetà s’ha aventurat a recuperar una recepta del seu avi miner dels Alps italians, Guiovanni, per a comercialitzar un limoncello que produeix a Capellades. Marc Olivier està impulsant la marca G.B. Olivier convençut que “el limoncello no és només un xarrup”. El seu limoncello el promociona amb preparacions com el GBtonic, el cava amb limoncello o el coffeecello (amb crema del seu limoncello). El seu projecte és del tot trencador començant pel fet que el limoncello no és originari dels Alps, sinó del sud d’Itàlia, de la zona de la Campània. Marc Olivier es mostra satisfet amb l’acceptació que està assolint el seu producte que es ven, per ara, a l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf. Diu que en els seus limoncellos aposta, com molts vins i caves, pel concepte de les matèries primeres de proximitat i qualitat. De fet, la part groga de les pells de llimona que fa servir en les seves elaboracions són de fruites ecològiques d’un pagès d’Igualada.
!--akiadsense-->
Hi ha elaboradors de cava que produeixen cervesa artesana, com Art Cava-Celler Can Batlle (amb productes tan singulars com la Grape Ale). Èric Enguita, que ha promogut amb Jordi Galitó la marca Cerealia a través de The Penedès Beer Project, afirma que “costa de concebre la producció de cervesa en una terra bàsicament vitícola, però quan ‘cuines’ cervesa amb most de raïm i la conjugació amb el mètode tradicional hi té més sentit i acceptació que les àmplies i conegudes cerveses llupolades tipus IPA”. Èric Enguita afegeix que “també existeixen cerveses amb préssec de l’Ordal, també molt ben considerades. És difícil conviure amb els dos productes, però com els salmons, es tracta d’anar a contracorrent riu amunt per sortir de la zona de confort i tenir èxit”.
!--akiadsense-->
També hi ha unes cerveses artesanes de prestigi que s’elaboren en unes antigues caves del cor de la Capital del Cava. Es tracta d’Hope, que es va fundar l’any 2011 a Barcelona però que es va traslladar a Sant Sadurní d’Anoia. Al 2015, explica el seu propietari, Quique Hernández, “vam trobar el lloc idoni per a muntar la nostra fàbrica a Sant Sadurní d’Anoia. Vam reconvertir un antic celler de cava en el nostre taller de cervesa artesana”. Afegeix el promotor i gerent de les cerveses Hope que “pretenem ser un referent en el món cerveser, tant a nivell local com nacional; i també volem fomentar i difondre la cultura per aquesta beguda per la qual sentim un amor profund i sincer”.
!--akiadsense-->
Afirma que fabriquen els seus productes de forma artesanal, “fent servir els millors ingredients disponibles per a crear cerveses de màxima qualitat amb una gran varietat d’estils”. Quique Hernández manifesta que no ha trobat especial reticències per comercialitzar les seves cerveses al Penedès, tot i que reconeix que en ven més a la ciutat de Barcelona que a casa seva. També lamenta que no l’hagin deixat participar mai al Cavatast, com hauria volgut, i que l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia només els ha donat suport mínimament, pràcticament només amb la cessió d’un espai, per a celebrar una Mostra de Cervesa Artesana a Sant Sadurní d’Anoia que cada any va a més. A Hope també no paren de créixer. L’any passat van vendre ja 35.000 litres i aquest any ja són dues persones treballant als baixos del número 14 del carrer Pelegrí Torelló de la Capital del Cava.
La llista de cerveses artesanes penedesenca és llarga, i fins hi tot s’hi fan destacades fires i mostres com el Fes-t’hi o el Fes-t’hiu de Vilanova i la Geltrú, la Mostra de Cervesa Artesana a Sant Sadurní d’Anoia o la Mostra de Cervesa Artesana de Mediona. Hi ha des de les produïdes per BeerCat o La Castellera a Vilafranca del Penedès a la Sitgetana Craft Beer, passant per la vilanovina La Font del Diable, la ribetana Birra Ribes, la vendrellenca Reptilian de Sant Vicenç de Calders, l’Espiga de Sant Llorenç d’Hortons o les cerveses de Bripau de Sant Pere de Riudebitlles. Un dels productors més prestigiosos del Penedès és Ales Agullons, situat a una antiga i aïllada masia de Sant Quintí de Mediona plena de gats semi assilvestrats. És una empresa creada per en Carles Rodríguez l’any 2008. Estan en una masia on al segle passat elaboraven vins que està envoltada de camps d’ordi i vinyes, i on hi viuen. El 2000 van començar a elaborar cervesa a casa com un hobby, i per descobrir el món de la cervesa. A partir d’aquí han anat “aprenent” i alhora ha nascut en ells “una passió que ens ha portat a crear una micro cerveseria artesanal i gaudir amb el nostre treball”.
“Cap amenaça” per als vins de la DO Penedès
El director de la DO Penedès, Francesc Olivella, no veu que aquest boom de cerveses artesanes pugui suposar “cap amenaça” per als vins del Penedès. En tot cas veu que pot ser una amenaça per a les “grans cerveseres”, que ja estan reaccionant davant d’aquest fenomen. De fet, recorda que al Baix Llobregat la DO Penedès col·labora amb una iniciativa amb vins i cerveses: la del Quinto Tapa. Francesc Olivella opina que, “com els vins naturals, les cerveses artesanes són una moda”. També considera que “qui beu cervesa beu cervesa, i qui beu vi beu vi”. El director de la DO Penedès afirma que “el mercat és lliure” i que, “igual que hi ha vins de gran consum i vins top, també hi ha cerveses de gran consum i cerveses top”.
Per la seva, el president de la patronal Institut del Cava, Damià Deàs, creu que aquestes cerveses artesanes penedesenques són “dissonants amb el nostre territori”. Entén que “el vi i el cava són propis de la dieta mediterrània i de la nostra gastronomia, i sovint som més descobridors de coses de fora i menyspreem les coses que tenim aquí”. En aquest sentit, tot i mostrar respecte per qualsevol iniciativa empresarial, recorda que el llúpol que utilitzen els cervesers artesans “no és d’aquí”.
