El preu al qual es paga el raïm és i ha estat un dels debats habituals entre viticultors i viticultores, empreses i negocis del vi, que s’accentua pocs dies abans de començar una nova campanya. Estem a juliol, però no seria estrany que alguns cellers ja arrenquessin aviat la maquinària de verema, perquè el clima fa que cada cop s’avanci més el moment de collir el fruit del raïm amb el qual faran el vi de l’anyada.
Sigui com sigui, i tornant als números, la llei de la cadena alimentària no pot obligar a pagar preus mínims, però sí que des de fa tres anys, el Govern català ha decidit posar negre sobre blanc algunes xifres amb la voluntat de servir “d’orientació” a l’hora de “determinar uns costos de referència aproximats, tenint en compte la producció de cada explotació”, justifica el Govern, tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola. “Això no té cap valor legal, tot i que la nostra il·lusió és que pugui arribar-lo a tenir“, valora per Vadevi el secretari d’alimentació Carmel Mòdol, qui considera que fer aquest estudi “pot portar més dignitat a l’activitat“. “Només així, apunta, mantindrem regions de vi ocupades, amb gent al territori i gent jove que vulgui agafar-ne el relleu”.
Enguany és el tercer any que es publica un estudi de costos de producció de raïm del vi base cava (la tríada tradicional, de macabeu, xarel·lo i parellada), a partir de l’encàrrec fet per l’INCAVI al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), que s’ha treballat de forma conjunta amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l’Associació d’Elaboradors i Empresaris del Cava (AECAVA).
Entre els resultats per a la campanya 2024, dades que mereixen l’atenció, entre les quals, el fet que s’hagin incorporat nous paràmetres per “ajustar-lo, insisteixen els impulsors, el màxim a la realitat”. Així, s’ha incorporat per primer cop el cost de la mà d’obra familiar donant com a resultat que el cost per produir un quilo de raïm de macabeu és de 0,45 €/kg, 0,46 €/kg per la xarel·lo i 0,50 €/kg per a la parellada, amb la mà d’obra inclosa que se situa entre el 0,10 i el 0,13 €/kg. Són dades calculades segons una producció que s’estima un 25% superior a la de l’any passat, xifres “optimistes“, diran veus del sector, on continua pesant l’afectació (és a dir, la baixada de producció) produïda per l’extrema sequera. Recollim algunes reaccions a tot plegat.
Una revisió a l’alça, esperada però insuficient
Finalitzada la presentació del segon informe de costos, diversos col·lectius com l’Associació de Viticultors del Penedès o JARC van alçar la veu per demanar que l’estudi inclogués també la mà d’obra personal, i en el cas del sindicat, també que es contemplés que en la zona cava molts viticultors estan a parceria i això afectaria el resultat de producció, contant que una part de la producció és pel propietari i l’altra pel viticultor. El mateix sindicat havia demanat també que es contemplessin els sobrecostos que suposa l’aposta per l’agricultura ecològica.
El primer punt s’ha aconseguit, i tant el sindicat com els viticultors ho celebren: “Des de Revolta Pagesa estem satisfets que després de moltes pressions fetes a l’administració, s’hagi tingut en compte el salari de la mà d’obra familiar”, escriuen en un document de valoracions. I com no podia ser d’altra manera, amb aquesta nova dada les xifres de l’estudi d’enguany han anat a l’alça, cosa que “ja esperàvem“, en paraules del responsable de la vinya i el vi del sindicat Unió de Pagesos, Josep Marrugat. La veu d’UP és, però, crítica amb altres aspectes. D’una banda, considera que, com l’any passat, es repeteix l’error d’incloure en aquest estudi el cost d’elaboració, “barrejant preu del quilo de raïm i el de l’elaboració del vi” i fent així “una mica confús” l’estudi, i de l’altra, considera “massa optimista” que es parli d’una estimació de producció superior al 25% respecte a l’any passat. “Aquesta dada és desencertada”, matisa, i “no ho diem nosaltres, sinó que així mateix ho han verbalitzat altres empreses del sector durant la reunió”.
No és només un desencert amb una dada, lamenten des de les JARC, per a qui els resultats “no reflecteixen la realitat actual“. I ho justifiquen dient que “l’estudi de costos ha quedat lluny pel que fa a rendiments mitjans per hectàrea, que s’han calculat – expliquen – sobre els 7.500 kg/ha, quan la realitat s’apropa més als 6.200 kg/ha“, expliquen per a Vadevi. Potser serà perquè “l’estudi està basat en dades de 2022, i la realitat de 2024 és una altra”, reflexionen.
De fet, ho puntualitzen dient que “hi ha molts viticultors que, arran de les pluges benvingudes de la primavera, estan realitzant molts tractaments per l’afectació del míldiu, i això suposa una despesa important en l’agricultura ecològica. Els productes cada any s’encareixen”. Per això, relata Berta Manteca tècnica assessora de les JARC, “si es tinguessin en compte aquests factors anomenats, els 0,45 €/kg de mitjana de l’estudi, variarien a l’alça”.
Precisament, segons apunten els viticultors de Revolta Pagesa, “ens han comunicat que a finals d’any sortirà la diferenciació del cost de producció del raïm eco i el convencional”, i això podria ser una bona notícia, segons el col·lectiu. Així i tot, se sumen a lamentar que algunes xifres de l’estudi no acaben de ser ajustades, com per exemple, el cost imputat en l’arrendament de la terra, que consideren “irreal“, i “molt inferior a la mitjana”. El cost, segons RP, s’hauria d’aconseguir multiplicant pel total d’hectàrees: “Si ho haguessin comptabilitzat de la manera que nosaltres proposàvem el cost per hectàrea hauria estat considerablement més alt“, etziben.
Sobre l’increment de producció respecte a l’any passat
El govern, en la nota informativa de l’estudi, ja subratllava que “encara és molt aviat per tenir una previsió de la producció amb certesa”, i AECAVA reforça aquesta teoria, malgrat entendre que els quilos de raïm podrien incrementar respecte a la darrera campanya. “En aquests moments és difícil donar xifres, però creiem que aquesta pròxima campanya podria ser lleugerament superior a la del 2023″, valoren des de l’Associació d’Elaboradors de Cava en una conversa amb Vadevi.
El que està clar, i en això coincideixen Mòdol i Marrugat, és que si hi ha més o menys producció, el cost hauria de variar. “A menor producció, el preu hauria de pujar”, apunta el secretari d’alimentació, reflexió que suma a la del responsable d’UP, qui entén que “en un mercat d’escassetat, els preus han d’anar per sobre del que se suposa que és el cost mitjà”. Segons dades recollides per diverses fonts, en la passada campanya es van arribar a pagar 50 cèntims per raïm convencional, seixanta pels ecològics i uns 90-95 cèntims per a raïms de vinyes seleccionades, com poden ser vinyes molt velles o singulars. En qualsevol cas, conclou Josep Marrugat, en els casos dels seleccionats, “considero que no passar de l’euro un error“.
El sector aplaudeix l’estudi
Com dèiem, aquest és el tercer estudi consecutiu que es presenta impulsat pel Govern, a través d’INCAVI, i segons paraules del secretari general d’alimentació Carmel Mòdol “l’objectiu és continuar-ho fent, o deixar-ho encarrilat perquè qui segueixi ho tingui fàcil per continuar”. Tot, amb una premissa clara: “defensar el sector a base de transparència, bones pràctiques i que es pugui pujar l’autoestima i la qualitat del producte”, afegeix, per evitar que estiguem “davant un conreu de misèria: la gent s’ha de poder guanyar la vida amb el vi”, conclou.
En general, tot i els matisos, coincidència en valorar positivament l’estudi. AECAVA n’aplaudeix “l’enfocament sobre els costos per hectàrea de vinya”, perquè “aquests permeten després calcular el cost del quilo de raïm en funció de la productivitat de cada hectàrea, la qual pot variar”. Des de les JARC, “valoració positiva de la intenció de l’estudi”, malgrat que “queda camí per fer i afinar més les dades”, com el cost d’oportunitat de les vinyes en propietat -dirà l’AVP-, que se seguirà reclamant “perquè es tingui en compte de cara el futur”. Coincideix UP, qui dirà que “a falta d’alguna actualització de les dades per ser del tot precís”, s’agraeix que s’hagi fet l’estudi i que se segueixi fent: “aquesta dinàmica de presentar-lo cada any és molt positiva“, valora. “I quan es presenta, podem aportar i discutir, és una eina que té la seva utilitat”, conclou.
