Vinyataires i enòlogues demanen més visibilitat de camí cap a la igualtat

Les dones al sector de la vinya i el vi afronten el camí cap a la igualtat sense victimisme i grans dosis de positivitat convençudes que demostren la seva vàlua cada dia. Ho fan amb determinació, sense estridències. Amb la mateixa cadència i persistència que brota el cep cada any per desenvolupar-se com a planta, donar els seus fruits i perpetuar-se.

Parlant amb un grup d’enòlogues i vinyataires lleidatanes de la Denominació d’Origen Costers del Segre, constatem que s’ha avançat en aquesta igualtat entre homes i dones, però queda camí per fer. I destaquen la manca de visibilitat com un dels principals punts pendents.

Més presència en totes les baules de la cadena

Pilar Salillas, directora general i enòloga de Lagravera d’Alfarràs (Segrià) lamenta que part del sector “encara es troba una mica ancorat en el passat, on en els cellers les dones es destinaven a tasques com el laboratori, administració o màrqueting principalment” i celebra que cada vegada més dones “desenvolupin tasques de direcció, comercialització, viticultura o enologia”.

Marta Porta del celler Vall de Baldomar ha establert un fort vincle amb les vinyes, el celler i els vins d’aquest terrer de la subzona d’Artesa de Segre. La Marta veu com un dels aspectes més positius del sector “que cada cop hi ha més dones en totes les àrees”. D’altra banda, aquesta dona vinyetaira lamenta que, de la mateixa manera que passa en altres sectors, “a una dona li costa més conciliar vida laboral i familiar”.

Valorar les persones per la feina, no pel gènere o procedència

Per la seva banda, Maria Mendoza de Costers del Sió (Balaguer) insisteix en el fet que li agrada que se la valori com a persona i pel seu treball, independentment de ser dona. Però lamenta que de vegades, no es visibilitza o valora prou tot el treball que hi ha darrere de cada ampolla i cada pagès o pagesa que treballa la terra que el fa possible aquest vi. En aquest sentit, Mendoza declara que “el vi no és només treball, el vi és una forma de vida”. I des del punt de vista personal, se sent afortunada de poder treballar en allò que l’apassiona.

A les Garrigues, Sara Jové de Mas Blanch i Jové (la Pobla de Cérvoles) creu que a occident les dones cada cop tenen més presència i responsabilitat en el món laboral, tot i que remarca que la igualtat encara està lluny de ser una realitat. No li agrada pensar en les dones com una categoria monolítica, tampoc en el món del vi. Al nivell laboral creu que cal valorar a les persones per la feina que fan i no pel seu gènere o procedència. No obstant això, recorda que quan feia d’advocada sovint l’altra part “s’adreçava primer al meu procurador pensant que era l’advocat”. Al sector del vi es troba cada cop més companyes en fires, al camp i en posicions directives, però en alguna fira fora de casa, “encara has de sentir allò de: i la nena, amb qui l’has deixat?”.

Enginyera tècnica agrícola i llicenciada en Enologia, Gemma Plaza al Vilosell és la directora tècnica i enòloga al celler Tomàs Cusiné – Grup Castell del Remei, empresa de la qual forma part des de la seva fundació el 2004. Plaza destaca que “fer vi és elaborar un producte “atractiu”, que dona plaer. I el sector vitivinícola ha ajudat a donar valor al paper que ha tingut sempre la dona en el món de la terra, directament o indirectament”.

Al Pallars Sobirà, Ingrid Sebastia, biòloga especialitzada en reproducció assistida, també “porta a la vida” els raïms amb els quals elaboren els vins Cota 730 de Riap. Des de 2015 l’Ingrid gestiona la vinya i s’ocupa de tota la part comercial dels seus vins. Sebastia pensa que “el món del vi encara està dominat pel sector masculí, però a mesura que passa el temps les dones estem augmentant la nostra presència i demostrant la nostra vàlua, així com aportant sensibilitat i saber fer”. Tot i això, la vinyetaira creu que “els temps estan canviant i personalment, el fet de ser dona, m’ha obert més portes de les que inicialment m’hauria imaginat. Així que destacaria la bona rebuda i l’obertura de ment del sector”.

Cellereres, enòlogues, empresàries i sommeliers

Prosseguim el nostre particular camí de la igualtat a la part alta de la Vall del Riucorb, on l’Eva Bonet del Celler Comalats (L’Ametlla de Segarra) assegura que “m’agrada pensar que se’m valora pel que faig, no per si soc dona”. Així mateix, la jove vinyetaira destaca com a casa, “som un celler familiar i ens arremanguem tots per igual”.

Bonet lamenta “un cert desarrelament del sector del vi amb la terra; i penso que s’ha de reconèixer molt més la feina de la pagesia i fer-la valdre tal com es mereix”. La segarrenca pensa que va haver-hi “un trencament molt fort amb el vi com aliment”; i que els darrers anys el consumidor torna a relacionar-se amb naturalitat amb el vi gràcies a l’enoturisme, les petites fires i l’esforç de productores i productors per sortir al carrer. Popularitzant de nou aquest producte tan identitari i protector dels nostres paisatges.

Seguint el Riucorb, sortim de la Segarra i entrem a l’Urgell. A Nalec, Susanna Sansó d’Analec considera que ser dona no hauria de ser un fet diferenciador al sector del vi, “ja que no existeixen vins per a homes i vins per a dones”. Al camp enumera totes les tasques en les quals participa la dona pagesa en un cicle natural que es repeteix cada any: “podem, plantem, emparrem, cuidem les vinyes, en coneixem malalties i secrets, recol·lectem…”. I a més a més, destaca, “som cellereres, enòlogues, empresàries, sommeliers…”

Susanna analitza el paper de la dona en el món del vi i pensa que “com en la majoria de sectors, està en constant evolució, ja que sempre s’ha considerat un sector per a homes”. Però es mostra confiada que “el treball constant farà que tot canviï”.

Finalment pel que fa a la visibilitat de la dona al sector, l’enòloga Clara Griera, responsable de celler i membre del Consell Rector de L’Olivera (Vallbona de les Monges), creu que les dones destaquen per la gran professionalitat, senzillesa i honestedat que aportem als vins. Però lamenta que, al sector del vi, com en altres,”els més reputats, els més reconeguts i els més mediàtics són encara els homes. Les dones treballem incansablement, però de cara endins, sense aixecar la veu i els mitjans de comunicació, visualitzen els qui fan més soroll, els qui tenen més presència, els qui sempre hi són”.