La major part de les vinyes velles del territori DO Alella segueixen el mateix patró: són vinyes d’entre setanta i cent anys, de ceps retorçats, sovint enormes perquè s’hi ha fet una poda llarga, i que combinen varietats de raïm blanques i negres. De fet, la major part d’aquestes vinyes són sobretot de pansa blanca, amb uns quants ceps (o fileres) de pansa rosada i uns quants ceps d’alguna varietat negra (normalment de sumoll, de mataró, de garnatxa negra o d’una varietat negra autòctona d’Alella que encara no té nom, que es pensava que era garnatxa i que no fa gaire que se sap que no ho és).
La creació del celler cooperatiu Alella Vinícola l’any 1906 va començar a canviar les coses, però fins aquell moment la producció de vi tenia lloc en gairebé totes les cases del territori (a les grans masies, però també a les cases més humils). Cada família (o gairebé) disposava de la seva premsa (normalment de caragol, sovint encastada a la paret) i tothom es feia el seu propi vi a casa. Les famílies més poderoses, les que disposaven de més terres, de més vinya, d’instal·lacions més grans, a més d’elaborar-se el vi per a si mateixes en feien també per vendre, de manera local, a Barcelona –cap a on sortien carros de cavalls cada dia carregats de vi– i també a les Amèriques –a través del port del Masnou.
De vins, se n’elaboraven bàsicament de tres tipus: vi bo, ranci i claret. El vi bo era una mistela (en alguns municipis en deien directament així, mistela), és a dir, un vi dolç resultat d’aturar la fermentació dels sucres del raïm a base d’afegir-hi alcohol. El ranci, que acostumava a tenir assignada “la bota del racó”, gaudia d’una oxidació natural i era feina del pagès mantenir la solera (assegurar-se de consumir-ne poc i anar reomplint la bota amb vi nou de cada any tot controlant el nivell d’enranciament). L’un i l’altre se solien consumir només en ocasions especials. I el gran volum, la major part de la collita, es dedicava a l’elaboració de vi “pel gasto”, per al consum diari de casa. I aquest era un vi de color rosat resultat de premsar plegats tots els raïms de la vinya (blancs, rosats i negres). És d’aquest, que en deien claret.
Des de primers del segle XX i amb el pas de les dècades, a poc a poc, la tradició de fer-se el vi a casa es va anar perdent (encara no s’ha perdut del tot!) perquè als pagesos els sortia a compte ser socis d’Alella Vinícola: els compraven el raïm i tenien dret a una quantitat de vi “del soci” elaborat amb més mitjans (i, per tant, de millor qualitat) que el que ells es feien a casa. La cooperativa va elaborar claret durant unes quantes dècades, però aquest estil de vi va desaparèixer dels catàlegs cap a mitjan segle.
Tot i que tímidament, el claret avui està començant a tornar al territori DO Alella a través d’iniciatives que reivindiquen aquest passat no tan llunyà: Josep Coll elabora l’Orígens a Canyet (Badalona) amb pansa blanca i merlot que ell mateix ha plantat a les feixes de la finca familiar on sempre hi havia hagut vinya; Oriol Artigas elabora a Llinars del Vallès la Prats (amb raïm d’una única parcel·la de Vilassar de Dalt que té el mateix nom) i el Gínjol (premsant pansa blanca i garnatxa negra); i Papers de vi va llançar al mercat el 2019 un claret elaborat amb pansa, garnatxa negra, mataró i sumoll en una edició limitada de tres-centes ampolles que es deia, precisament, Claret.
