Si bé en aquest viatge que hem iniciat per l’Empordà ens havíem aturat, inicialment, a conèixer les diferències entre l’Alt i Baix Empordà en quant a orígens i evolució de les plantacions de vinya, aquesta segona part se centra en entendre una mica més aquesta singularització a través de les seves varietats, cellers i tipus d’elaboracions.

Recupera el reportatge ‘Dues mirades sobre l’Empordà [part I]’

Des del punt de vista dels cellers que elaboren i embotellen vins empordanesos, les diferències entre ambdós territoris són considerables. En quin sentit? D’una banda, una de les característiques de l’Alt Empordà és que, malgrat la heterogeneïtat dels cellers, s’hi conserva una unitat vinícola, i els nous cellers que neixen es van incorporant d’una manera natural en el conjunt del territori.

Al Baix Empordà, en canvi, hi conviuen tres tipus d’elaboradors: qui fa vi de pagès com sempre s’ha fet, qui es va transformar de pagès a convencional, i els nous cellers amb personalitats molt marcades. El Baix Empordà, des del punt de vista vinícola, és molt heterogeni. 

Com a dades significatives, recordem per exemple la compra per part de Miguel Mateu del Castell de Peralada l’any 1923, que ha esdevingut la referència vinícola més important de l’Empordà; que l’Alt Empordà ha estat tradicionalment una comarca de cooperatives, des d’aquella primera a Espolla l’any 1931, fins la última, la SAT Mare de Déu de Camp de Garriguella nascuda el 1984. Se’n podien arribar a comptar fins a tretze, de les quals actualment en queden tres, ja que la resta va desaparèixer o van ser absorbides a principis d’aquest segle.

Acompanyant les cooperatives, uns quants cellers particulars; tots els elaboradors feien vins d’anyada i la majoria del vi es venia a doll. Com a elements que trenquen la tònica general, hi ha l’arribada de Didier Soto i Núria Dalmau amb la compra de la finca Mas Estela el 1989 i fent vins biodinàmics des del 1999 i l’aparició al 1991 dels germans Xavier i Jordi Oliver Conti, que van construir un celler a Capmany i plantar vinyes sota la direcció de l’enòleg de Montpeller André Crespy.

La dècada de 1991 a 2000 va veure néixer a l’Alt Empordà nous cellers com Marià Pagès, Mas Vida, Masia Serra, Espelt i Vinyes dels Aspres; i a primers de la dècada del 2000, quan desapareixen la majoria de cooperatives, es nota automàticament la consolidació de projectes cellers que posen en marxa d’una banda els socis d’aquestes cooperatives i de l’altra, forasters que s’integren a la manera de fer de l’Alt Empordà. Els vins van guanyen en qualitat i molts es destinen a vins de guarda. A partir de 2010, es construeixen nous cellers i entren nous elaboradors.

Massís del Montgrí | Mas Geli

El Baix Empordà té la zona de Calonge i Vall-llobrega, on els pagesos de la Conca del Tinar conreen la vinya com una activitat agrícola més de totes les que fan al llarg de l’any, i venen la seva producció des de casa estant o en venda de proximitat. Els principals masos són Mas Molla i Mas Ponsjoan. Com a dada significativa hi destaca la resistència durant anys de la pressió urbanística de l’entorn, conservant una manera de fer i de viure, seguint el ritme de les estacions i venent els fruits de la terra en el moment escaient.

Els pagesos de Calonge tenen un estil propi d’elaborar el vi; entren el raïm per la folladora o un vis sense fi, el raïm aixafat passa per la premsa horitzontal, el most resultant va a la tina i d’aquesta va a fermentar a les bótes velles, on es deixen per conservar i envellir. 

Alguns d’aquests elaboradors van fer el salt a l’estil convencional cap a l’any 2005, venent els seus vins, a doll o embotellats, als quals s’hi sumen uns quants cellers amb molta personalitat, però que en general no formen un conjunt homogeni.  

Recordant els tres primers cellers forans que van aterra al territori, ens trobem que el 1986 Willi i Helga Kurrle, la parella alemanya especialitzada en vivers, hi van comprar una masia a Fonteta, el Mas Patiràs i la van convertir en un viver-jardí botànic, l’actual Jardins de l’Empordà. Hi van plantar algunes parcel·les de ceps de varietats alemanyes. A finals dels noranta va comprar la propietat el notari Francesc Torrent i va substituir els ceps alemanys per ceps de carinyena, lledoner i syrah; i l’any 2016, Carles Xuriguera s’associa amb Sergi Torrent, incorporant unes vinyes de la falda del Montgrí. 

Un altre cas, ens porta a l’any 1987. Philippe Dambois i Danièle Bagon compren l’antic Mas Sabater i li posen el nom de  Clos d’Agon, qui assessorats pels catedràtics de la Universitat de Montpeller André Crespy i Pierre Galet, decideixen plantar varietats franceses. El 1998 passa a mans de sis amics suïssos, dels quals ara en queden dos. La direcció la porta des del 2012 l’enòleg Miguel Coronado.

El tercer, l’any 2000, amb Carlos Esteva -propietari del celler penedesenc Can Ràfols dels Caus-, que decideix reconvertir la finca familiar Mas Oller de Torrent, l’arranja i transforma en celler, alhora fa una nova plantació de vinyes.

D’altra banda, també durant la dècada del 2001 al 2010, es documenta la creació de diversos cellers o l’entrada de nous elaboradors al territori.

La Badia de Roses | Joan Ribot

Les varietats

A l’Alt Empordà, els ceps majoritaris són de carinyena negre i garnatxa negra. Pel que fa a les varietats blanques, hi destaquen, les tradicionals carinyena blanca, carinyena roja, lledoner blanc, lledoner roig, macabeu, malvasia, moscat de gra gros, moscat de gra petit, picapoll i xarel·lo; i les internacionals: chardonnay, chenin, cortese, gewürztraminer, sauvignon blanc, viognier.

Entre les varietats negres, tradicionals, en destaquen la Carinyena negra, Lledoner negre, Monestrell, Ull de llebre; i les internacionals Barbera, Cabernet Franc, Cabernet Sauvignon, Malbec, Marselan, Merlot, Petit Verdot, Syrah.

Al Baix Empordà, en canvi, no hi ha cap varietat que destaqui molt sobre les altres, malgrat si entrem al detall, hi trobem també les varietats blanques tradicionals com la carinyena blanca, lledoner blanc, lledoner roig, macabeu, malvasia, moscat de gra gros, picapoll, picapoll moscatell, rosseta i xarel·lo; les tradicionals de Calonge: beba, cua d’avoia, colló de gall, pansa, picapoll fi, rosseta; i les internacionals, chardonnay, marsanne, rousanne, sauvignon blanc, vermentino i viognier.

I en quant a varietats negres, les tradicionals carinyena negra, lledoner negre, monestrell, ull de llebre; tradicionals de Calonge serien abeller, alicant, aramon, calmet, de les figueres, gracià, jaquè, mandó, moscat negre, roig, simsó, sumoll, teta de vaca; i de l’àmbit internacional, la cabernet franc, cabernet sauvignon, merlot, petit verdot, syrah.

Hi ha petites plantacions experimentals d’altres varietats, en les dues comarques, que no s’han tingut en compte.

També és cert que als anys 80 del segle passat van desaparèixer moltes vinyes impulsades per les subvencions d’arrencada que hi van haver. Als 90′ es van plantar varietats anomenades millorants, com se’n deia al cabernet sauvignon, merlot, syrah i chardonnay. Moltes de les vinyes velles continuen plantades en vas, mentre que les noves plantacions estan emparrades. 

El setembre del 2021 es va fer públic un estudi, que identificava 22 varietats a la zona de Calonge, 11 d’elles fins aleshores desconegudes.

Mas Marès | Joan Ribot

La Garnatxa d’Empordà 

L’anomenada Garnatxa d’Empordà només s’elabora a l’Alt Empordà, i a grans trets la definiríem com un vi dolç elaborat amb raïms sobremadurats de garnatxa, amb un grau alcohòlic natural mínim de 14% i adquirit entre 15% i 20%. Si està fet amb lledoner blanc i/o roig, se l’anomena àmbar, i si es fa amb garnatxa negra, se li’n dirà rubí. Per poder-la comercialitzar com a tal, ha de tenir un temps d’envelliment mínim de 2 anys.

Hi ha un grapat de cellers de  l’Alt Empordà que en fan, com ara l’Agrícola de Garriguella, Celler Espolla, Cellers d’en Guilla, Empordàlia, Espelt, La Vinyeta, Marià Pagès, Martí Fabra, Martín Faixó, Mas Estela, Mas Llunes, Masia Serra, Oliveda, Pere Guardiola, Perelada i Vinyes dels Aspres. Com a curiositat, destacar que el Garnatxa d’Empordà Solera Mas Llunes va guanyar el primer Gran Vinari d’Or dels Vinari l’any 2013.

Cala Castell | Joan Ribot

Els vins escumosos i ancestrals

Els municipis de l’Alt Empordà, Peralada, Mollet de Peralada, Masarac i Capmany formen part dels territoris on es pot elaborar vi escumós amb segell de la DO Cava, i per excepció, en pot elaborar també Bodegas Trobat de Garriguella.

Hi ha tres cellers de l’Empordà inscrits en aquesta DO, Perelada, Freixa Rigau i Trobat; i caves fets per encàrrec a l’Agrícola de Garriguella, Celler Espolla, Espelt, Martín Faixó, Masetplana, Terra Remota i Vins de Taller.

Tambe hi ha cellers que fan vins escumosos a l’Alt Empordà, com són l’Agrícola de Garriguella, Cantenys Sabà, Empordàlia, Espelt, Masia Serra i Vins del Port; i al Baix Empordà, Brugarol i Can Sais.

L’escumós de mètode ancestral el fa a l’Alt Empordà, Agrícola de Garriguella, Arché Pagès, Carriel dels Vilars, Còsmic Vinyaters, Cellers d’en Guilla i La Vinyeta, mentre que al Baix n’elabora López-Schlecht. 

Com a dada a destacar, recordem que l’any 1926 Raimon de Falgàs es va especialitzar en la producció de vi escumós, elaborant el xampany Gelamà, que seria el primer de l’Empordà, i que 75 anys després en Roger Rius, el seu besnét va treure al mercat Gelamà 75 per commemorar l’efemèride.

Vinya a Cadaqués | Joan Ribot

Vins ecològics i biodinàmics

El primer productor de vi ecològic, reconegut com a tal, va ser l’Albert Fita, de Masarac. A l’Alt Empordà, d’ençà 2013 s’ha incrementat notablement el nombre de cellers que elaboren vins ecològics, i també moltes vinyes estan en conversió o s’han certificat.

Malgrat tot, és un percentatge petit del total de cellers o vinyes. Hi ha estesa la creença de que fer l’elaboració de vi o transformar la vinya a ecològica, comporta molta paperassa. Alhora deixa els cellers amb menys marge  d’actuació davant dels atacs de les plagues de la vinya. Com a justificació, en l’última passa de míldiu, les vinyes ecològiques van resultar molt més perjudicades que les convencionals.

Font: CCPAE; Elaboració pròpia

Els dos productors del Baix Empordà amb segell CCPAE són Sota els Àngels, amb vinyes certificades i Mas Fuertes, amb vinyes en conversió.

I de vins fets segons les directrius de la biodinàmica només hi ha un celler que en tingui: Mas Estela, de l’Alt Empordà, forma part del grup Renaissance des Appelations. També és cert, però, que hi ha cellers que segueixen algunes pràctiques de cultiu biodinàmiques, sobretot a l’Alt Empordà, però que no estan certificats.

Nou comentari

Comparteix