El celler Castell d’Encús, a la carretera de muntanya que uneix Tremp amb Santa Engràcia -sent un dels pobles de l’antic terme de Gurp de la Conca, dins del terme municipal de Talarn, a la comarca pirinenca del Pallars Jussà-, és un dels projectes vitivinícoles més singulars de casa nostra. I la seva singularitat no rau en el fet que sigui un celler que elabori vins amb raïms procedents de vinyes plantades entre 800 i 1.230 metres d’altitud, ni que s’hagi ubicat en un indret on els indicis arqueològics indiquen que possiblement ja s’hi elaborava vi al segle XII.

La dimensió del que s’està fent en aquest celler es descobreix quan de la mà del creador i ànima del celler, l’enòleg Raül Bobet, es fa un viatge pels seus vins i entre glop i glop va introduint els elements clau que defineixen la raó de ser tant del projecte com de cadascun dels seus productes.

Vinyes i vistes des del celler Castell d’Encús | Foto: E.V.

La lliga dels grans vins del món

En Raül té molt clar que vol competir en la lliga dels grans vins del món, els que, en paraules seves, són el que se serveixen en les grans taules del món, les dels millors restaurants. I aquest objectiu és el que ha condicionat i condiciona totes les decisions que s’han pres i es prenen en la gestió del projecte. Això explica la seva aposta per les varietats de raïm amb les que treballen, com el riesling, l’albarinyo, el sauvignon blanc, el semillon, el pinot noir, la syrah, el cabernet sauvignon, el cabernet franc, el merlot, el petit verdot i la garnatxa negra. Varietats que es treballen amb una precisió extrema per obtenir de cadascuna el resultat esperat.

I és que una altra de les particularitats que els defineixen és que tots els vins que elabora el celler estan perfectament pensats i dissenyats per assolir fites establertes. El treball rigorós basat en la tècnica i el coneixement científic és un tret característic de Raül Bobet. Enginyer químic i doctor en enologia, la seva inquietud i voluntat de perfecció l’ha portat a ser capaç d’expressar qualsevol reacció o procediment que es produeix durant l’elaboració i criança d’un vi mitjançant fórmules. És tota una experiència poder observar una de les seves pissarres plenes de fórmules i expressions matemàtiques que intenten explicar algun procés de la vinificació.

Als vins de Castell d’Encús hi conflueixen els elements varietals del raïm, les característiques tant del terrer on estan plantades les vinyes com del paisatge que les envolten, una viticultura de precisió sostenible i respectuosa amb l’entorn i unes elaboracions i criances perfectament definides, parametritzades i rigorosament executades.

Raül Bobet presentant alguns dels vins del celler | Foto: E.V.

Un viatge reflexiu pels seus vins

De la ma del Raul Bobet, tenim el goig de fer un intens i reflexiu viatge per tota la col·lecció de vins del Castell d’Encús, tastant-los de manera reposada i amb esperit crític.

Per la taula van desfilant mostres d’Ekam (riesling trocken amb un petit percentatge d’albarinyo), Ekam Essència (kabinett spätlese 100% riesling amb uns 30g/l de sucre residual), Taleia (sauvignon blanc amb un petit percentatge de semillon, envellit una part en bota de roure francès), Taleia Brisat (100% sauvignon blanc, fermentat en cups de pedra i envellit una part en bota de roure francès), Majjan (vi dolç elaborat amb semillon i sauvignon blanc, 200g/l de sucre residual. podridura noble. 8 anys en botes de roure francès), Jhana (vi rosat elaborat amb merlot i petit verdot, les quals es maceren a baixa temperatura i, posteriorment, es fermenten en bota de roure francès).

Seguim amb l’Acusp (monovarietal de pinot noir, fermentat parcialment en els cups de pedra del segle XII, criat en bota de roure francès), Thalarn (monovarietal de syrah, fermentat parcialment en els cups de pedra del segle XII, criat en bota de roure francès), Quest (cabernet franc, cabernet sauvignon, merlot i petit verdot, totalment fermentat en els cups de pedra del segle XII), Saktih (monovarietal de petit verdot. Fermenta als cups de pedra del segle XII i s’envelleix en botes de roure fi francès). I acabem amb el Taïka (és l’escumós de Castell d’Encús, elaborat seguint el mètode ancestral, sauvignon blanc i semillon a parts iguals. 7 anys de criança).

Vins d’una altra Catalunya

Acabat el tast la conclusió és que aquests vins estan molt allunyats d’altres productes vinícoles, tant dels seus veïns pirinencs, com de l’estil de la seva pròpia denominació d’origen, fins i tot estan lluny de la gran majoria de perfils del vi català. És vi català, sí, elaborat a Catalunya, elaborat al Pirineu, però és una altra visió del vi. Són vins que, tastats a cegues, són fàcils d’ubicar a altres regions vitivinícoles del món, en gran part per la puresa del seu estil varietal.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: No és això, Bobet a març 16, 2023 | 09:56
    No és això, Bobet març 16, 2023 | 09:56
    Quina llàstima que algú amb tants coneixements no hagi pogut escapar del parany cientifista! Els vins d'en Bobet són vins sense identitat, d'una precisió freda i cerebral, severs i desoladors. Estan totalment mancats d'energia, de força vital, de seducció i de màgia. Són vins cerebrals en el pitjor sentit del terme. Fan pensar en aquells edificis de geometria implacable i estructura d'acer, agradables tal vegada per a ser contemplats, però en els quals hom mai no hi viuria.
    • Icona del comentari de: Roger a març 16, 2023 | 19:40
      Roger març 16, 2023 | 19:40
      Una mica sí que ho és això. Precisió en el traç, bellesa sense defectes, sense artificis. Una claredat que enlluerna. Certesa, felicitat coital. Si que es això. D’això va el vi. D’honradesa i ofici. De no amagar-se darrere pudors i defectes. De no buscar una pretesa identitat entre varietats tradicionals hiperproductives. Raïms que tant servien per menjar, com per assecar o per fer vi. Si un cuiner beu de les aigües de la cuina clàssica francesa, se l’aplaudeix amb les orelles, però si ho fa un viticultor, ai l’as! Li diran que s’ha venut l’ànima i que no té identitat. Potser el gran enigma que no resoldrà mai el Raül, es com fer un vi que agradi a tothom. Pero no cal que el resolgui, perque l’interessant ès el camí que obre, no els que es queden al pedregar.
      • Icona del comentari de: Bobet: l'enòleg del No-Lloc a març 17, 2023 | 10:36
        Bobet: l'enòleg del No-Lloc març 17, 2023 | 10:36
        "Felicitat coital"? Però, què carai m'expliques? Els grans vins del món conjuguen perfecció tècnica amb exaltació del sentits, cosa totalment aliena als vins d'en Bobet, que són cervell sense carn -repeteixo, cervell, ni tan sols esperit.- Per a ell són més importants els paràmetres que el resultat -i no em facis parlar de la tabula rasa que fa amb el terrer, que per a ell ni tan sols existeix, ja que el tracta com un llenç en blanc, com un no-lloc. Vet ací un eslògan, i el regalo de franc: "Vins Bobet: Els Vins del No-Lloc." (Pel que fa a la teva reflexió sobre la cuina i si s'aplaudeix als afrancesats o no, ni tan sols hi entro, perquè és obvi que són fílies i fòbies teves i no venen a tomb.) Salut!

Respon a No és això, Bobet Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa