El territori amb DO Alella viu un dels seus millors moments. Deu cellers (set d’ells, emparats sota el Consell Regulador) hi treballen a ple rendiment elaborant vins de primeríssima qualitat que no paren de rebre premis en certàmens a tot el món. S’està plantant nova vinya, hi ha un munt de projectes de joves viticultors sense celler i l’oferta enoturística és àmplia i interessant.
És un territori amb un gran present i un futur més que prometedor. En cap cas cal agafar-se a allò que “qualsevol temps passat va ser millor”. El que sí que és un fet indiscutible és que la superfície de vinya s’ha vist extraordinàriament reduïda en les darreres dècades. I més enllà del que puguem veure en fotos antigues o del que ens puguin explicar els viticultors més grans i savis, n’hi ha prou de passejar pels boscos de la Serralada Litoral per adonar-se que, aquells espais que avui són pinedes i alzinars, no fa pas gaire temps havien estat vinyes esplendoroses.
Gairebé tota la muntanya, des del Besòs i fins a la Tordera, era una enorme vinya. Fem una repassada dels elements que certifiquen aquesta afirmació. Tots ells els podem trobar vinculats a vinyes que encara són en producció; trobar-los sota el bosc és una experiència interessant per la informació que, en silenci, ens aporten sobre un passat no gaire llunyà.
Murs de pedra seca
Murs construïts amb pedres de granit de mida mitjana (sense ciment ni cap altre material que les relligui) que aguantaven les feixes de vinya i evitaven que, amb el pendent, l’aigua de la pluja fes grans xaragalls al sauló que poguessin descalçar els ceps.
Barraques de vinya
Són precioses. Algunes arriben a tenir detalls decoratius que recorden elements modernistes. Amb les parets de totxo o de pedra, la coberta és gairebé sempre de volta de canó. Servien per guardar les eines, resguardar-se de la pluja i fins i tot, de vegades, per tancar-hi petits ramats de bestiar.
Coves de sauló
Tenien exactament la mateixa funció que les barraques de vinya, però eren “simples” coves excavades per la mà de l’home al sauló. Les característiques d’aquest sòl tan propi de la DO Alella permeten la seva construcció sense gaire esforç i s’han mantingut funcionals durant dècades.
Safareigs tacats de color blau
Moltes vinyes velles encara els conserven. Petits safareigs o dipòsits, sovint de secció quadrada, de vegades vinculats a un pou. Es feien servir per preparar-hi el caldo bordelès, un tractament per a la vinya que es preparava amb sulfat de coure i que tenyia les seves parets d’un característic blau verdós.
Peus americans brotats
Després de la fil·loxera, tot el territori DO (com tot el país) es va replantar de nova vinya. Però aquest cop es van fer servir peus americans (o peus bords) que després es van empeltar de les varietats tradicionals. Després que una vinya s’abandona i mor (o s’arrenca), les arrels encara vives del peu americà rebroten i donen lloc a ceps bords que tenen els pàmpols molt més petits i que podem trobar pertot arreu.
Resulta enriquidor passejar pels boscos del territori DO Alella i anar-hi trobant tots aquests vestigis que expliquen el passat vinícola de casa nostra. Com dèiem, no es tracta necessàriament d’un passat millor, però sí d’un passat previ a la pressió urbanística on una bona part de la població de la zona es dedicava a la viticultura.
