Cultivar una varietat de raïm en zones més fredes del que estarien acostumades, segons origen, pot ser una experiència amb resultats sorprenents, ja que les propietats del vi que s’hi fan canvien, entre altres factors, en funció de les condicions climàtiques de cada indret. Això és, precisament, el que estan fent alguns cellers de la costa central de Califòrnia, als Estats Units, en un experiment que està duent vins molt diferents dels que podríem esperar perquè provenen de vinyes que són en zones fredes, amb matins boirosos i tardes ventoses i on, per tant, el sol hi és escàs.
“La garnatxa dona allò que el pinot promet”
Tal com explica un article publicat fa poc a Wine Enthusiast, una garnatxa tradicional recorda a notes de fruits vermells i espècies, i no pas els aromes intensos i el sabor estructurat i de tanins dels vins fets en zones fredes. Les condicions en què es cultiven, i que inclouen tècniques especialitzades per mantenir-les en bones condicions, fan que el raïm maduri molt tard i, fins i tot, que s’hagin de retirar gotims sans perquè la resta pugui arribar al mínim de sucre necessari per a un vi negre. Tot aquest esforç i aquesta cura, però, resulten en unes garnatxes que no s’assemblen al que ens ve al cap quan pensem en aquesta varietat.
Així, si en el cas d’un Syrah crescut en zones fredes es torna picant i floral, la garnatxa guanya cos i estructura, donant com a resultat uns vins sorprenents que, si més no en el cas d’aquesta zona dels Estats Units, tenen força èxit precisament perquè no són el que els clients s’esperen i, per tant, es dirigeixen a un públic que podríem anomenar curiós o aventurer. De fet, pel seu sabor, el productor Manfred Krankl, que va comprar les primeres veremes de garnatxa de la vinya Bien Nacido, afirma que “la Garnatxa dona allò que el Pinot Noir promet”, una afirmació curiosa si només es coneixen les propietats ‘típiques’ d’aquestes varietats.
Un exemple de feina ben feta
Així doncs, aquests cellers californians estan treballant la garnatxa amb molta cura perquè pugui produir raïm apte per a fer vi en unes condicions, diuen, “molt difícils per a aquesta varietat” i, pel que sembla, obtenint-ne bons resultats. Tot plegat, i per bé que sigui per la banda del fred, dona una idea dels esforços que fan alguns viticultors per mirar d’aconseguir el millor producte en les circumstàncies més adverses i, a més, obre tot un camí de vins singulars per explorar.
