VadeVi
Monovarietals o cupatges: dues maneres d’entendre el vi

Darrere de cada ampolla de vi hi ha una decisió, un estil, que condiciona bona part del resultat final: elaborar el vi a partir d’una única varietat de raïm o combinar-ne diverses per construir un perfil més complex i equilibrat. És una qüestió que pot semblar senzilla, però que obre la porta a un dels grans debats del món vitivinícola.

Els vins monovarietals són aquells que s’elaboren principalment a partir d’una única varietat de raïm. En canvi, els cupatges són vins que combinen dues o més varietats, amb l’objectiu d’aprofitar les característiques de cadascuna i obtenir un resultat final que, idealment, sigui més complet que la suma de les seves parts.

A primera vista, la diferència sembla clara. Un monovarietal busca expressar el caràcter d’un raïm concret, mentre que un cupatge pretén construir una identitat a través de la combinació. Però aquesta distinció no sempre és tan evident quan ens acostem a la copa.

Un vi monovarietal pot ser complex, profund i sorprenentment equilibrat. I un cupatge pot ser molt més que una barreja de varietats: pot convertir-se en una expressió precisa del territori i d’una manera particular d’entendre el vi.

Per tant, la pregunta no és necessàriament quin dels dos és millor, sinó què busca transmetre el celler amb cadascun.

El monovarietal: quan el raïm és el protagonista

Els vins monovarietals tenen un atractiu especial per als aficionats que volen descobrir les característiques d’una varietat concreta. Permeten identificar-ne els aromes, la textura, l’acidesa, l’estructura i la manera com es comporta en funció del clima, del sòl o de les decisions de vinificació.

Un xarel·lo del Penedès, una garnatxa blanca de la Terra Alta o una carinyena del Priorat poden ser exemples de vins que expressen amb força la personalitat d’una varietat. Tot i compartir el mateix raïm, cadascun pot presentar matisos molt diferents segons el territori i el treball del viticultor.

Aquesta és una de les grans virtuts dels monovarietals: permeten entendre fins a quin punt el lloc on creix la vinya condiciona el vi. La mateixa varietat pot oferir perfils diferents quan es cultiva en sòls, altituds o condicions climàtiques diverses.

Ara bé, elaborar un monovarietal també pot ser un repte. Quan el celler treballa amb una sola varietat, no disposa de la possibilitat de compensar determinades característiques amb les aportacions d’un altre raïm. Si el vi presenta una acidesa elevada, una estructura massa marcada o una expressió aromàtica poc intensa, el marge de correcció a través del cupatge és limitat.

Tros del Tossal (un monovarietal de syrah) a més de ser escollit el Millor Vi Català de l’Any 2026 també va endur-se el Vinari Gran Or al millor vi amb criança. / Jordi Play

Això no vol dir que un monovarietal hagi de ser menys equilibrat. Al contrari, moltes varietats tenen una capacitat extraordinària per oferir vins complets per si mateixes. Però exigeixen una selecció acurada del raïm i un treball enològic que respecti les seves característiques.

També cal tenir en compte que un monovarietal no és necessàriament un vi més pur o més autèntic que un cupatge. La puresa varietal és una manera d’expressar el vi, però no és l’única. Un vi elaborat amb una sola varietat pot estar molt condicionat per la criança, les fermentacions o les decisions del celler, de la mateixa manera que un cupatge pot expressar amb molta precisió el caràcter d’un territori.

En definitiva, el monovarietal és una invitació a descobrir un raïm en profunditat, però també una manera de posar a prova la capacitat del viticultor per trobar l’equilibri sense recórrer a altres varietats.

El cupatge: l’art de combinar per trobar l’equilibri

Si el monovarietal posa el focus en una única varietat, el cupatge parteix d’una idea diferent: cada raïm pot aportar alguna cosa que complementi o millori les característiques dels altres.

En un vi negre, per exemple, una varietat pot aportar estructura i tanins, mentre que una altra pot contribuir a donar més expressió aromàtica, frescor o volum. En els vins blancs, la combinació de varietats pot permetre construir un perfil més equilibrat, amb una bona relació entre acidesa, cos i intensitat aromàtica.

Aquesta complementarietat és una de les grans fortaleses dels cupatges. El celler pot treballar amb diferents varietats per construir un vi que respongui a un objectiu concret.

Un dels exemples més coneguts és el cupatge bordelès, que combina habitualment cabernet sauvignon, merlot i cabernet franc, entre altres varietats. El cabernet sauvignon aporta estructura i capacitat d’envelliment, mentre que el merlot contribueix a donar volum i una textura més amable. El cabernet franc, per la seva banda, pot aportar frescor i complexitat aromàtica.

El Premi Vinari 2026 per al millor Blanc Jove va ser per a Dos Germans Blanc Cupatge 2025 (garnatxa blanca i chardonnay) del celler Rosendo Esteve (DO Terra Alta). / Jordi Play

Aquesta combinació ha esdevingut una de les grans referències del món del vi i demostra que el cupatge no és una solució per corregir defectes, sinó una eina per construir una identitat pròpia.

A Catalunya també trobem nombrosos exemples de cupatges que formen part de la tradició vitivinícola. La combinació de garnatxa i carinyena al Priorat i al Montsant, o la unió de macabeu, xarel·lo i parellada en els escumosos, són exemples de com diferents varietats poden treballar conjuntament per oferir un perfil característic.

En el cas dels escumosos, cada varietat aporta matisos que contribueixen al resultat final. El macabeu pot oferir fruita i equilibri; la parellada, delicadesa i frescor; i el xarel·lo, estructura i capacitat d’envelliment.

El cupatge permet, a més, treballar amb diferents parcel·les i moments de verema. Un celler pot seleccionar raïm de vinyes amb característiques diferents i combinar-los per obtenir un vi que expressi millor el conjunt del territori.

Però elaborar un bon cupatge no és simplement barrejar varietats. És una feina de precisió que requereix conèixer molt bé cada vi base i entendre com interactuen les seves característiques.

En molts cellers, aquesta feina es desenvolupa a través de tastos i proves enològiques. Es treballa amb diferents proporcions de cada varietat fins a trobar la combinació que millor respon a l’objectiu del vi.

La decisió final pot tenir en compte factors com l’equilibri, la complexitat, la capacitat d’envelliment, la regularitat entre anyades o la identitat que el celler vol transmetre.

Identitat, territori i preferències: dues opcions que conviuen

Més enllà de les diferències tècniques, els monovarietals i els cupatges també representen dues maneres d’explicar el territori.

Els monovarietals poden ser especialment interessants quan una denominació d’origen vol reivindicar una varietat autòctona o recuperar una tradició vitivinícola. El trepat de la Conca de Barberà, la picapoll del Pla de Bages o la garnatxa blanca de la Terra Alta són exemples de varietats que han contribuït a construir una identitat pròpia.

En aquests casos, elaborar un monovarietal permet posar el raïm al centre del relat i mostrar-ne les possibilitats. És una manera de reivindicar la singularitat d’una varietat i demostrar que pot oferir vins amb personalitat pròpia.

Els cupatges, en canvi, poden expressar millor la diversitat d’un territori. En lloc de posar el focus en una sola varietat, permeten combinar diferents raïm i parcel·les per construir un vi que representi el conjunt d’una zona vitivinícola.

Això no significa que els monovarietals siguin més territorials que els cupatges, ni que aquests últims siguin necessàriament més complexos. La qualitat depèn de molts factors, entre els quals destaquen la qualitat del raïm, el treball a la vinya, la vinificació i la capacitat del celler per trobar un equilibri entre tots els elements.

També cal recordar que les preferències personals tenen un paper important. Hi ha consumidors que gaudeixen descobrint les diferències entre varietats i que prefereixen vins monovarietals perquè els permeten identificar millor els aromes i les característiques del raïm.

D’altres se senten més atrets pels cupatges, especialment quan busquen vins amb una combinació de matisos, estructura i complexitat.

En qualsevol cas, el millor exercici és tastar. Comparar un monovarietal amb un cupatge elaborat a partir de la mateixa varietat, o descobrir com canvia un vi quan s’hi incorpora un altre raïm, pot ser una experiència especialment enriquidora.

Potser la gran conclusió és que no cal escollir entre monovarietals i cupatges. Són dues eines diferents que permeten als cellers expressar la seva creativitat, interpretar el territori i oferir vins amb personalitat.

Un monovarietal pot ser una magnífica manera de descobrir l’essència d’un raïm. Un cupatge pot mostrar com diferents varietats es complementen i construeixen una identitat conjunta. I, al capdavall, el vi no és una competició entre varietats ni entre estils d’elaboració. És una expressió de la vinya, del territori i de les persones que hi treballen. Tant si neix d’un sol raïm com de la combinació de diversos, el que realment importa és que el vi tingui alguna cosa a explicar i que, quan arribi a la copa, sigui capaç de transmetre-la.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa