Ja fa vora quinze anys que en Samuel Garcia, viticultor que en aquell moment gestionava les vinyes d’Alella Vinícola, es va adonar que alguns dels ceps de vinyes velles que estaven inscrits al Consell Regulador de la DO Alella com a garnatxa negra eren molt diferents dels clons de garnatxa negra que ell mateix havia plantat uns quants anys abans. Ensumant-se que hi havia alguna cosa, es va posar en contacte amb l’Incavi i l’Imidra (Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Rural, Agrario y Alimentario) i una anàlisi genètica va demostrar que, tal com Garcia sospitava, no es tracta de garnatxa negra, sinó d’una varietat que, sorprenentment, no està catalogada en cap banc de varietats europeu. La informació genètica de la garnella no coincideix amb cap de les més de deu mil varietats de raïm que hi ha registrades a Europa.
En Samuel té cura de la vinya d’en Prudenci a la vall de Rials (Alella) com si es tractés d’un fill. L’ha tancada per evitar que hi entri el senglar, ha replicat la varietat, ha replantat les faltes, ha fet créixer el nombre de ceps d’aquesta varietat i la manté com un jardí. Es tracta de l’única vinya del món d’aquesta varietat. Hi ha altres vinyes d’Alella i de Tiana que també en tenen ceps; en la majoria dels casos, barrejats amb pansa blanca i pansa rosada.
De pell gruixuda i molt adaptada al terrer de la regió
Es tracta d’un raïm que té la pell molt gruixuda, amb un grau alcohòlic alt i una acidesa molt alta, de gra mitjà i ovalat, que es panseix abans d’arribar a la maduració. Conté molts polifenols i la forma del raïm és cilíndrica. És una planta molt vigorosa, amb la fulla pentagonal on es marquen els sinus; no és una fulla cerosa ni té pèls a la part de sota i tendeix a tornar-se vermella en l’època de maduració. Per les seves característiques, aquesta varietat es mostra perfectament adaptada al terrer d’Alella. Si bé la teoria diu que per fer uns vins negres excel·lents és necessari un clima amb un bon contrast tèrmic, aquesta varietat permet fer grans vins negres al costat del mar. Es tracta d’un raïm que assoleix un bon equilibri entre grau i acidesa malgrat que el clima d’Alella no ofereix un bon contrast tèrmic. També és molt apta per fer vins dolços, perquè permet la sobremaduració del raïm a la planta.
Un error en el registre?
Per comparació, la garnatxa negra té la pell fina, menys acidesa, grau alcohòlic alt, pocs polifenols i el raïm és de forma cònica. Té la fulla pentagonal sense marcar els sinus, amb cera i sense pèls a la part de sota. Visualment, es veu que no són la mateixa varietat i tastant-ne el raïm també. Aleshores, per què s’havia considerat fins ara garnatxa negra? La resposta és una suposició, però sembla lògica: es va enregistrar erròniament amb aquest nom quan es va entrar al registre vinícola i fins ara no s’havia qüestionat i s’havia donat per bona.
El cert és que aquesta varietat desconeguda és antiga, per l’edat de les vinyes. El fet que n’hi hagi diverses i d’edats similars fa pensar que no són les primeres que es van plantar. I si es van reempeltar és perquè hi havia una vinya prèvia que era bona i funcionava i, per això, els pagesos la van continuar cultivant.
Samuel Garcia, amb la col·laboració de l’equip de la revista Papers de vi, l’Imidra i l’Incavi, ha fet recerca tot estudiant documents antics, llibres, actes de congressos de viticultura del final del segle XIX i de la primeria del XX… i no ha estat possible localitzar la descripció de cap raïm que defineixi aquesta varietat desconeguda i que permeti recuperar-ne el nom original. Així les coses, caldrà posar-hi un nom per poder-la legalitzar i elaborar ampolles de vi d’Alella on aparegui la varietat. No hi ha dubte que és en Samuel qui s’ha guanyat el dret de triar-ne el nom, i ha triat garnella.
