El preu del raïm continua sent un dels conflictes que afecta cada any el sector vitivinícola. Abans de començar la verema, aquells cellers que no tenen vinya pròpia o que necessiten un extra de raïm per poder elaborar els seus vins contacten amb viticultors, normalment amb els que han treballat tota la vida, i pacten la compra del producte. Aquesta operació es complica en moments de crisi, ja que no sempre es necessita la mateixa quantitat de raïm i el preu fluctua segons la disponibilitat. La llei de la cadena alimentària obliga els pagesos i empreses a no vendre ni comprar raïm per sota el preu de cost, però cada vegada són més els viticultors que alerten que el mercat lliure de compravenda no els juga a favor. Des de la patronal i a escala individual, molts viticultors asseguren que hi ha grans desequilibris amb el preu del raïm i exigeixen a l’administració que sigui més taxativa a l’hora de fiscalitzar el que alguns consideren “males praxis”. Mentrestant, alguns cellers que compren raïm confirmen que fan tot el possible per dignificar la vida dels viticultors, però que la situació és complicada i s’agreuja amb l’actual caiguda del consum de vi mundial.
“Ens paguen per sota preu de cost”, asseguren algunes fonts del sector dels viticultors a Vadevi. Es mantenen en l’anonimat a l’hora de parlar individualment, ja que veuen perillar els seus contractes si posen sobre la taula aquesta situació. No és cap secret que un cop superada la sequera hi ha hagut un augment de la productivitat de les vinyes. Les plantes han recuperat la seva salut i, en molts territoris de vinya de Catalunya, l’estrès hídric ja no és un problema. Actualment, el problema és que hi ha més raïm del necessari, la qual cosa porta els cellers compradors a demanar menys quilos als pagesos, fet que comporta que una part de la seva collita quedi sense comprador. El conflicte es veu, sobretot, entre els viticultors de varietats blanques utilitzades per elaborar escumosos, com són el macabeu, el xarel·lo i la parellada. De fet, són els cellers d’escumosos els que normalment compren més raïm a viticultors. Fa pocs dies, la DO Cava llançava un comunicat que assegurava que ells mantindrien els preus de l’any passat, però poques hores després, el representant nacional del sector de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos, David Sendra, qui també exerceix com a vicepresident del Consell Regulador de la DO, reconeixia que amb aquest paràmetre no es podia entendre la gravetat de l’assumpte, ja que pagar el preu del raïm és només una de les arestes d’aquest conflicte.
El preu del raïm es decideix en un mercat lliure, això vol dir que són contractes que es pacten entre dues parts privades. Xavier Agell, cap de secretaria de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), concreta a aquest diari que la seva funció és fiscalitzar i vetllar per les bones praxis dins dels contractes, és a dir, per exemple, que no hi hagi clàusules abusives. L’Incavi també fa una anàlisi de costos de producció per saber quin és el preu recomanat per a cada any, tenint en compte totes les circumstàncies canviants. De fet, el juliol passat es va presentar l’estudi de costos del cultiu encarregat per l’Incavi al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA). L’estudi estableix que el cost de produir raïm destinat a elaborar cava se situa entre 0,536 i 0,568 euros per quilo. D’aquesta manera, Agell explica que, en totes les parts en les quals l’administració pública pot actuar, s’hi actua, però també reconeix que no tenen “coneixement dels possibles conflictes individuals”. Precisament d’aquesta última part és de la que els pagesos es queixen més, ja que és a petita escala on se senten més collats per vendre amb les normes d’alguns cellers i no sota el seu criteri.
Comprar menys raïm “al mateix preu”
La verema de 2026 arriba al Penedès amb més producció de raïm després de diversos anys marcats per la sequera, però també amb un escenari de mercat complex, caracteritzat pels elevats estocs de vi base i el desequilibri entre l’oferta i la demanda. Davant d’aquesta situació, Codorníu, Vallformosa i el Consell Regulador de la DO Cava coincideixen a situar el manteniment de l’activitat vitícola i el suport als viticultors entre les prioritats de la campanya, segons remarquen en tres comunicats que han publicat en els últims dies. Un dels principals punts en comú en els tres documents és el manteniment dels preus de compra del raïm. El Consell Regulador assegura que el sector mantindrà majoritàriament els preus de la campanya anterior, mentre que Vallformosa ha anunciat que mantindrà els mateixos preus que l’any passat, amb l’excepció del raïm negre, que es revisarà a causa de la caiguda del consum i de la situació del mercat. Codorníu, per la seva banda, assegura que complirà els preus pactats en els contractes amb els viticultors. Aquestes declaracions són replicades pels viticultors consultats per aquest diari, que reconeixen que sí que hi ha un pacte per mantenir els preus, però alerten que, per contra, ”cau el volum de raïm comprat”, concreta Sendra. D’aquesta manera, tal com ja pronosticaven les previsions inicials de la DO Cava, que apuntaven a un excedent de producció d’entorn del 30%, els viticultors confirmen que “no poden vendre tota la seva producció”.
Segons la JARC, la incertesa sobre el volum de vi que es podrà comercialitzar és utilitzada per alguns compradors per pressionar per tenir preus del raïm a la baixa. “Aquesta situació pot portar els productors a acceptar ofertes que no cobreixen els costos de producció, davant la por de no poder vendre la collita”, remarca l’entitat. També Sendra reconeix en el seu comunicat en resposta a la DO Cava que no s’és del tot clar amb la qüestió de mantenir els preus, ja que ell mateix recorda que el manteniment de preu de la DO només parla d’un 70% dels cellers, una xifra alta, però que no reflecteix tota la realitat del sector. El representant d’UP en el sector vitivinícola també afirma en el seu comunicat que la situació no només afecta els viticultors que treballen per als cellers del cava, sinó a altres escumosos. Segons el document, durant els primers mesos de 2026 el preu del vi base cava va patir una caiguda important que es va traslladar al preu del raïm. Com a conseqüència, assegura que molts viticultors han percebut liquidacions d’uns 0,30 €/kg, per sota dels costos de producció. A això, afegeix, s’hi suma l’increment dels costos de producció.
Més enllà de les grans xifres que posen sobre la taula ambdues entitats, hi ha algunes històries personals a les quals ha tingut accés Vadevi que corroboren que no sempre hi ha tota la transparència necessària en aquests contractes. Algunes fonts del sector, reconeixen que els han demanat només un 70% de la seva producció de la verema d’enguany. No volen donar els noms dels cellers. L’estratègia, en aquest cas -segons les veus del sector que plantegen la queixa- és que del 30% de producció sobrant, s’ha buscat fer un “tracte” pel qual podran portar aquest raïm al celler en qüestió i ells se n’ocuparan. “Ara bé, pagant-lo a 0,12 euros al quilo“. Així doncs, en el resultat final, el celler aconsegueix el mateix raïm que l’any passat a un preu més baix. “No és una mesura que arriba després de la verema i sabent quants quilos s’han veremat”, lamenten les fonts del sector, que afirmen que “és una acció predeterminada”. Recorden que aquests acords es pacten abans de la verema, quan encara es desconeix la producció final, de manera que responen més a una previsió del mercat que no pas al volum de raïm que finalment entra al celler. D’altra banda, els cellers mantenen que tot i les complicacions en el mercat i la sobreproducció actual intenten fer el millor pels seus viticultors. Vallformosa, per exemple, s’acollirà a la Provisió de Garantia de Reserva Qualitativa (PGQ), una eina destinada a gestionar possibles excedents i conservar-ne el potencial valor futur; Codorníu calcula una aportació econòmica superior als nou milions d’euros al territori durant aquesta campanya; i la DO Cava assegura que la compra de raïm d’aquesta verema injectarà entorn de 100 milions d’euros directament als viticultors del territori.
Una fiscalització més severa
Malgrat que Agell, des de l’Incavi, concreta a aquest diari que s’està fent la feina que es pot fer, tant la JARC com Sendra d’UP, demanen més fiscalització, com també ho exigeixen molts viticultors a títol personal. En aquest sentit, la JARC ha sol·licitat al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació diverses accions que aportin transparència. Entre les demandes, hi ha que s’iniciï una campanya intensa d’inspeccions d’ofici a les empreses compradores de raïm destinat a elaborar vi i cava; que se sancionin les empreses que hagin pagat preus per sota dels costos de producció o hagin incomplert la normativa; que la llista d’empreses sancionades sigui pública, accessible i fàcilment visible; que es desenvolupin eines més senzilles perquè els viticultors puguin calcular els seus costos de producció i presentar denúncies de manera anònima; i que s’impulsi un nou règim sancionador amb penalitzacions proporcionades, efectives i prou dissuasives. En definitiva, mentre els cellers que compren raïm defensen la seva feina i el compliment de totes les lleis, fins i tot en moments d’inestabilitat del mercat, els viticultors i entitats del sector exigeixen que cap pagès s’hagi de sentir sol davant les “males praxis dels cellers”. Les dues cares de la moneda enfrontades, però amb un argument en comú: sense viticultors, no hi hauria vi.
