La sequera ha fet caure el volum de producció de la gran majoria de cellers de Catalunya, per no dir tots. Aquesta situació, que fa més de tres anys que dura, ha deixat famílies arran de l’abisme i aquelles que han aconseguit sobreviure han vist reduïdes les seves ampolles progressivament. Sense cap dubte ha estat un dels desastres històrics de Catalunya, després de la plaga de fil·loxera del segle passat, que encara avui es recorda com el pitjor moment de la vinya catalana. Ara bé, la sequera ben conduïda ha estat la impulsora de la revalorització del Cava, així com les noves eines d’aquest escumós per vendre’s a escala nacional i internacional. Des del Restaurant SOLC de l’Hotel Majestic de Barcelona, el president de la DO Cava, Javier Pagés, ha definit aquest últim any amb cert optimisme i, tot i que ha posat sobre la taula la perillositat de la sequera, ha recordat que la limitació d’ampolles ha augmentat del valor del cava, “una de les tres marques d’escumosos més famoses del món”, ha reconegut.
Un maridatge de sis plats acompanyats de sis escumosos de la DO han estat l’escenari pel desglossament de les dades d’enguany. Segons ha apuntat el president, les vendes globals durant els primers tres trimestres del 2024 han retrocedit un 12,28% respecte al mateix període del 2025. En concret, les vendes fins al 30 de setembre han estat de 149 milions d’ampolles, quan en el mateix període del 2023 van ser de 170 milions. Els qui han patit més aquesta caiguda han estat els cellers amb una gran base d’exportacions internacionals, ja que aquesta dada ha retrocedit un 15,81% el 2024. Les vendes nacionals, però, també han caigut un 3,67% en comparació a l’any anterior.
Aquesta revalorització del producte fruit de la sequera, però també de la inflació patida en els últims anys, demostra que tot i els mals moments econòmics, el món continua comprant Cava. Encara que Pagés no ha declarat que els cellers hagin facturat el mateix, el que sí que ha quedat clar és que el preu de tots els components de la cadena de producció del vi han augmentat i, per tant, també ho ha fet el seu valor. “A l’ésser la demanda superior al producte disponible els preus i marges han mostrat una tendència a l’alça, cosa que permet afegir valor en tota la cadena. Així mateix, els preus pagats pel raïm en l’última verema van tornar a ser significativament més elevats, però, d’altra banda, la gran majoria de viticultors van tornar a tenir rendiments molt baixos a causa de la sequera”, ha concretat el president de la DO Cava.
Amb l’arribada dels primers plats del menú, Pagés ha ressaltat que no només els mals moments econòmics han fet pujar el preu de l’escumós, sinó que la seva tasca de transmissió de la identitat del producte també ha donat resultats molt positius. Així doncs, ha afirmat que la DO continua buscant generar el valor més gran per a tot el sector i sobretot inverteix a donar a conèixer “els magnífics Caves” catalans, que “no tenen res a envejar al Xampany o el Prosecco”, ha recordat. De fet, entre les noves tasques que ha posat en marxa la DO hi ha la zonificació dels seus caves, és a dir, la possibilitat de destacar la regió de la qual provenen per tal de fer encara més identitari el producte. Aquesta dedicació al territori, que va iniciar fa dos anys, sembla que comença a tenir efectes positius en la venda dels Caves al món.
El silenci que envolta Corpinnat
El 2018, sis cellers amb certa importància dins la DO Cava van decidir emprendre un camí en solitari, sense continuar sota el paraigua de la marca. Aquesta situació va crear algunes tensions que amb els anys han quedat enterrades. Així i tot, Pagés ha parlat de futur i en ser preguntat per la possibilitat que a causa de la situació actual del sector marxi algun altre celler s’ha mostrat contundent: “No puc parlar pels cellers de la DO, això se’ls hi hauria de preguntar a ells, però si jo fos un celler, no marxaria”, ha dit el president. D’aquesta manera, s’ha limitat a parlar del 2025 com la gran incògnita. No obstant això, ha assegurat que es manté optimista amb la sequera i reconeix que, en termes de pluviometria, “la situació actual és prou positiva”. El president ha afegit, però, que els cellers no es podran enfrontar als pròxims anys sols i ha demanat que les administracions públiques assumeixin i dediquin recursos a un projecte d’irrigació en aquelles zones amb vinya més deficitàries i que actualment no gaudeixen d’aquesta.
En termes de la DO Cava i el seu futur, Pagés ha mencionat la seva aposta pel cultiu ecològic i, de la mateixa manera que els seus companys catalans, els escumosos Corpinnat, el president ha explicat que la cura del medi ambient és essencial pel creixement del sector. És per això que des de la DO Cava fan una nova aposta i confirmen que “l’any 2025 tots els Caves de Guarda Superior seran 100% ecològics“.
Cava perd el partit contra Alemanya
Tot i els esforços de la DO per presentar aquesta caiguda de volum amb gran positivisme, la realitat és que Cava no ha pogut atendre a la demanda dels seus mercats i s’ha vist obligat a racionar les seves vendes per la falta de disponibilitat del producte a conseqüència dels dos últims anys de sequera. Segons les dades presentades, han patit tots els mercats, però hi ha hagut un país que ha reduït dràsticament la seva compra de Cava. Aquest ha estat el cas d’Alemanya, que per si sola cau un 55,10% en els nou primers mesos del 2024. “Alguns cellers amb els quals estem en contacte han decidit prescindir del nostre producte per falta d’existència”, ha lamentat el president de la DO. Tanmateix, però, els alemanys no han estat els únics que han reduït les seves compres, Regne Unit ha retrocedit un 15,44%.
Així doncs, aquesta pèrdua de volum ha creat una nova organització dels 10 mercats internacionals més fidels al Cava. Enguany Bèlgica ha passat a liderar les vendes internacionals de Cava, amb un total de 14,3 milions d’ampolles que decreixen un 3,61% en un país prop de 12 milions d’habitants. Els Estats Units s’ha situat com el segon principal mercat d’exportació amb 12 milions d’ampolles. Rússia, que ha experimentat un retrocés significatiu del 20,82% s’ha refermat com el desè mercat exterior comprador de Cava. De fet, dels 10 principals mercats mundials de Cava els únics mercats que han experimentat creixement han sigut Suècia, Japó i els Països Baixos.
