Joan Huguet ve d’una llarga nissaga d’elaboradors de vi. La històrica finca Can Feixes està enclavada al nord de la regió vinícola de l’Alt Penedès. El paisatge del celler és una clara mostra de l’ànima ecologista del seu propietari. Huguet té vinyes envoltades de boscos, oliveres i natura. Amb Montserrat de fons, cultiven els camps a mà i elaboren vins i escumosos d’alta qualitat, n’hi ha d’adscrits a Corpinnat i també de la DO Penedès, de la qual és el president del consell regulador. Rep Vadevi a la seva sala de tast, una habitació lluminosa i alçada amb vistes a les vinyes. Des d’allà parla d’ecologia i de la cura del medi ambient, però també de la identitat catalana que han de tenir els vins del territori. Reivindica Sant Sadurní d’Anoia com el bressol dels escumosos i manté la seva lluita per unir Corpinnat i la DO Penedès. És un home d’idees clares, que no vol renunciar als vins amb alcohol, fets com sempre, ni caure en modes que canviïn la tradició del món del vi. No culpa el jovent de la baixada de consum, però sí que recorda que és la societat la que ha decidit deixar el vi de banda.
Com funciona això de combinar la producció d’escumós d’Huguet de Can Feixes sota Corpinnat i a més tenir vins adscrits a la DO Penedès mentre n’és el president?
Mira, t’explico la història de casa. Nosaltres sempre hem estat molt vinculats a Penedès, lògicament. Des del principi fèiem una mica de cava i hi va haver la intenció de marxar a Clàssic Penedès quan el cava va començar a fer una deriva cap als grans volums i al preu baix i no hi estaven còmodes. Llavors, vam veure Clàssic Penedès com una alternativa, tot i que potser mirava més a Vilafranca del Penedès que a Sant Sadurní d’Anoia, cosa que tampoc ens acabava d’encaixar. Però bé, vam decidir-nos a entrar-hi. Just en aquell moment es va presentar Corpinnat, l’abril del 2018, i se’ns va oferir entrar Corpinnat. De manera que vam canviar d’opinió i ens vam convertir en el setè celler de la marca. Per a nosaltres, Corpinnat era la solució definitiva per a les produccions locals de bon escumós, perquè al final s’havia fet a Sant Sadurní, que és d’on venen les bombolles. Havíem de triar i vam pensar que tenia més futur Corpinnat.
I, des de Clàssic Penedès no es van queixar, sobretot tenint en compte que vostè és el president de la DO Penedès?
A mi em van demanar ser president de la DO Penedès quan ja érem Corpinnat. Lògicament, als de Clàssic Penedès no els va agradar, però en el fons Clàssic Penedès és el 4% de la producció de Penedès. Quan a mi se’m va demanar exercir la presidència ja s’intuïa que algun dia s’hauria d’arreglar la situació, que no podien ser tantes figures diferents fent el mateix producte a la mateixa zona. Però per a mi la solució definitiva és més Corpinnat que Clàssic, ja que aquest segon s’havia fet pensant en Vilafranca i si parles de bombolles, a Catalunya, has de parlar de Sant Sadurní.
És complicat en l’àmbit d’infraestructures i normatives mantenir aquesta dualitat?
Corpinnat és un parèntesi de bombolles. És a dir, que la normativa de Corpinnat es refereix a les bombolles que tu fas al celler. Sí que és evident que si un celler fa Corpinnat no pot fer cap més bombolla que no sigui Corpinnat. Però per al vi tranquil és diferent. El tema varietal, per exemple, totes les varietats de negres no són de Corpinnat. Vull dir que no podries fer-ne.
Aprofitant la seva presidència ha pogut teixir ponts o acostar posicions entre Corpinnat i la DO Penedès?
Jo ho intento (riu). Però, al final, totes les decisions que pren la DO es prenen al Consell Regulador. De manera que són decisions que es prenen per diferents consellers, tant del sector vitícola com del sector elaborador. Hi ha sis elaboradors i sis productors. El president pot mirar de parlar, de convèncer, però quan les coses estan molt clares al Consell, hem d’acceptar l’opinió de la majoria. Jo sí que voldria que un dia Corpinnat fos a la DO Penedès perquè és la nostra zona i en el fons seria el retorn al cava original. El cava es va fer al Penedès. Després, per interessos empresarials es va anar repartint per altres territoris. Això no es va fer bé, i va ser una pena perquè va ser una DO que ja va néixer una mica torçada. Tampoc podem dir que els nostres avis eren dolents quan van pensar a fer el cava. Tal com estàvem amb Espanya i la prohibició de dir-nos xampany, les coses es van fer com es van fer. Estic segur que tothom volia millorar el passat. Ara, estem convençuts que es pot millorar.
I com ho millorem? Toca crear una nova DO d’escumosos catalans?
Segurament és molt difícil una DO d’escumosos perquè seria substituir la DO Cava amb una altra DO de bombolles i això no pot ser. Sí que pot ser que la DO Penedès, com ara està fent Clàssic, o la DO Alella o qualsevol DO, pugui fer bombolles amb la seva figura. Però una DO específica de bombolles a dins del territori de DO Cava és inviable. La DO Cava no deixarà que passi mai.
En quin punt s’ha perdut la DO Cava, quin és el moment en què va descarrilar?
Quan van començar a fer grans produccions per a marques blanques. Va néixer com una beguda de diumenge, de taula, de reconeixement, i el diumenge tots anàvem a comprar l’ampolla de cava, un producte selecte i ben fet. Va ser una còpia del xampany molt ben feta aquí. El problema va venir quan aquestes empreses van voler créixer i només créixer i van voler fer cava per a tot el món. Aleshores, com que no tens capacitat de vendre perquè no ets Coca-Cola, comences a treballar les marques blanques de grans corporacions que fan milions d’ampolles i acabem entrant en una guerra entre nosaltres mateixos per veure qui en ven més. Ens ha faltat més intel·ligència.
Amb el xampany ho han fet millor perquè no l’han deixat créixer tant. Si no, seria deu vegades més gran, perquè és molt bon negoci fer xampany. Però van dir que no, que si volien créixer havia de ser per valor afegit i no per dimensió. Aquí no, aquí tenien tot Espanya per fer cava i vam créixer en dimensió, dimensió, dimensió i al final s’han trobat que no tenen un duro a la butxaca.
Creu que hi pot haver una recuperació d’aquesta DO o ara, ja amb Corpinnat a la vista, amb Clàssic Penedès, ja estem molt lluny d’una reconciliació?
No, jo crec que el futur serà una fórmula que no sé encara quina serà, però el cava quedarà com un producte més d’alimentació, del dia a dia i després es faran els escumosos de més valor afegit, més contingut, més paisatge, molts més inputs afegits. No sé què passarà, però es trobarà un encaix.
Cava serà la marca blanca dels escumosos catalans?
No, perquè cava no és catalana. El cava està creixent al País Basc amb milions d’ampolles. I també a València. Ja és negoci fer cava fora de Catalunya. Abans baixaven tràilers que s’etiquetaven a València i ara són els mateixos valencians els que estan creixent.
La DO Penedès és pionera en molts sentits, és la primera totalment ecològica del món. Quin és el següent pas? Viticultura regenerativa?
No! El pròxim pas és que més DO siguin ecològiques, perquè al Penedès fem servir 5.000 hectàrees. Volem fer 6.000, 7.000, 8.000… És a dir, hem perdut alguna referència d’alguna gran empresa perquè no podíem fer tot el gruix de volum, que era un producte bàsic, amb eco. I aquest any, doncs, no serà Penedès, sinó que serà Catalunya. No han tingut prou raïm per fer aquesta referència. El que voldríem és que l’any que ve trobin raïm, o d’aquí a dos anys trobin raïm, perquè pugui ser eco. I com més creixem, més eco hi haurà. I, després de nosaltres, també volem pensar en els companys d’altres DO de Catalunya. Són petites DO que ho tenen facilíssim per fer eco. A Alella s’ajunten en una taula sis productors i demà són eco. Cal fer entendre a tothom que l’eco a la Mediterrània és gairebé indispensable. A diferència sobretot dels vins del centre d’Europa, a les zones molt fredes, que tenen molts problemes i que els és molt difícil ser eco. Llavors ho hem d’aprofitar. La llet l’han de fer al centre i al nord d’Europa i aquí hem de fer vi. El que és estúpid és tenir vaques per fer llet aquí i que allà tinguin vinyes i cada setmana sulfatar i tirar mil porqueries per poder fer vi.
Hi ha comunicació entre les DO? Els consells reguladors parlen entre ells?
Sí que parlem. Entre presidents tenim un grup de WhatsApp. L’altre dia ens vam trobar a Barcelona sense reunió oficial i som conscients de tot el que passa. Però bé, l’ecologia es valora quan ho pots ser. Si tu ets president d’una DO i veus que hi ha dos o tres factors limitadors perquè hi ha aquella empresa, aquella cooperativa que no poden, doncs no parlis del tema perquè no pots. No és notícia dir jo no puc ser ecològic. El dia que ho puguin ser, llavors ja es publicarà de seguida. Però ara tampoc hi ha debat. Tothom sap què és l’ecologia, tothom té molts productes ecològics, però és una voluntat de les grans empreses i cooperatives.
Al final no és només una cosa que dictamina el consell regulador, sinó que també decideixen les empreses?
Més les cooperatives, que són les que tenen el gruix dels pagesos. Les empreses, com que agafen el producte i de seguida recuperen el valor afegit de l’ampolla ho veuen més clar. El pagès de la cooperativa no té el retorn immediat de l’ampolla, perquè ven un vi a granel que no sap cap on va. Hi ha més incertesa de preu.
No és una garantia que l’ecològic es paga més?
Es paga més, però depèn de moltes coses. Aquí al Penedès hi havia un 15% de diferència, però ara que som tots ecològics aquí ja no tenim diferències.
La sortida de cava dels cellers de Corpinnat no ha estat l’única. Fa poc Masia Serra va sortir de la DO Empordà i alguns cellers de la DO Alella ja no en formen part. Tot es pot englobar en el mateix criteri: molta rigidesa en la normativa de les DO. Creu que les DO han de començar a adaptar les normatives als nous temps?
Nosaltres, a la DO Penedès, que és on hi ha més elaboradors de vins sense sulfits o de vins de mínima intervenció, vam provar de fer una reunió amb tots aquests productors per veure si podíem fer un segell dins la DO Penedès, per diferenciar-lo i explicar què no era el vi convencional el que hi podies trobar, que és el que fan la resta d’empreses. I aleshores vam dir que faríem una comissió per estudiar com es definia aquest vi i que a la sala de tast, que és on es tomben aquests vins, el comitè de tast seria diferent. De fet, els vam dir que ells mateixos formarien part d’aquest comitè de tast perquè valoressin si això estava bé dins d’aquesta gamma de vins de mínima intervenció… Només va venir un elaborador per fer la comissió i per parlar d’aquest tema per veure si es podia fer DO Penedès de mínima intervenció.
No va tenir èxit la proposta, doncs?
En el fons aquests elaboradors són fills de pagès que han malviscut tota la vida i han vist que el seu pare ha malviscut tota la vida, de manera que faran el que sigui excepte el que va fer el pare. És a dir, antisistemes. Ni faran cava, ni faran Penedès, i si poden marxar de la cooperativa o de Torres o de Freixenet ho faran. No vol el clàssic i fan ancestrals. I després, aquests elaboradors volen una història per explicar. Hi ha molts vins i els pots trobar al supermercat. Aleshores han de fer vins per explicar alguna cosa. Funciona l’ecologia, la biodinàmica, el vi sense sulfits, el vi brisat o aquest nou low alcohol. Tot són coses per poder dir que ets diferent. Perquè són 4.000 i tots són quasi el mateix i ho hem de vendre a la mateixa gent.
Ha parlat dels vins low alcohol com una nova tendència per ser diferent. Què en pensa dels vins desalcoholitzats?
No són vins. No eren vins fins fa poc, les grans empreses van pressionar molt perquè es poguessin dir vi, però no ho són. Un desalcoholitzat l’has de fer bullir, s’han d’evaporar tots els aromes i l’alcohol, l’alcohol el retires. Agafes els aromes amb unes xarxes i amb uns filtres i després has de netejar aquests filtres amb aigua per fer el vi sense alcohol. És a dir, si s’expliqués bé com es fa, ningú en beuria.
A més, en moltes visites explico que l’alcohol té una funció de dissolució dels aliments. Quan som a taula menjant amb un vi, aquest alcohol dissol els greixos i fa que aquell tall de carn o aquell formatge entri millor. Els tanins s’ajunten amb el greix de la carn i fa que aquella carn sigui més bona. A part, que perds la vergonya, ets més simpàtic i, amb mesura, és molt millor un sopar amb alcohol que sense alcohol. Ara ens trobem que tot això són toxines. El cafè també té toxines i el paracetamol. Qualsevol medicina sense mesura té toxines. Doncs, ostres, posem alcohol amb mesura, amb moderació, amb cultura. També fem cotxes que van a 200 Km/h i només anem a 120.
Li preocupa aquesta tendència?
Em fa por que s’està idiotitzant a la societat amb la idea de blanc o negre, estem perdent l’educació per la mesura i ho veiem a escala política, no cal que posi exemples. Ja no tenim la mesura de la socialdemocràcia. Dels Estats Units estan venint uns corrents que ensenyen i diuen el que has de fer i que l’alcohol, com menys millor. El que es va fer amb el tabac fa uns anys, ara es fa amb l’alcohol. De debò que penso que ens estan idiotitzant i ho vaig dir a part de l’equip de Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació en una conferència. Em vaig queixar d’aquests polítics que s’estan venent a aquesta tendència dels zero alcohol.
A Huguet de Can Feixes venen més a Catalunya o a fora?
A Catalunya. Dins l’estat espanyol en venem molt poc. Si parlem d’internacional, nosaltres exportem un 35% del que fem. Abans era el 40%, però els Estats Units ens ha baixat molt, perquè era el nostre primer client. La incertesa dels aranzels de Trump va fer que el nostre importador no ens comprés perquè no sabia a quant hauria de pagar aquella ampolla. El viatge en vaixell dura 25 dies i depenen d’on t’enganxes del trajecte la decisió final es pagava més. També la devaluació del dòlar ens ha afectat molt en aquest aspecte. Actualment, un euro és igual a 0,86 dòlars, per tant, un americà ha de posar molts més dòlars sobre la taula per pagar-nos el vi. I no només afecta els Estats Units, també el Japó, Suïssa, Canadà, que són països que depenen del dòlar. Ara que l’euro està més fort que el dòlar, aquests mercats pateixen molt.
Si deixem de banda els Estats Units, quins són els grans països on exporten?
Depèn molt de l’any. Però tenim bons clients tant a Holanda com al Canadà.
Des de la seva perspectiva com a president de la DO Penedès ha vist molt patiment per la incertesa dels aranzels en altres cellers?
No. Fa més mal la baixada de consum del vi de tot l’occident. S’exporta poc vi als Estats Units. No ha estat un problema molt gran per als cellers de la DO, no hem perdut un mercat important, em sembla que és un 4%. Per a mi sí, perquè a mi em compraven la meitat i he passat de tot a res de Biden a Trump.
Parlava de la baixada de consum mundial. Què està passant?
Abans hi havia una església a cada cantonada. Després hi havia una oficina de “La Caixa”. Ara hi ha un gimnàs. La cultura d’estar guapos, prims i forts és bestial. Ara, a cada dues cantonades hi ha una botiga on t’arreglen les ungles. A tu, fa 20 anys et diuen que n’hi haurà tantes pel barri, i no t’ho creus. Si hi són és perquè la gent va a les ungles i paga, si no ja no hi serien. Hi ha una cultura de l’estètica enorme. Quan era petit, a l’escola hi havia 5 o 6 nens que eren els presumits o les presumides. Eren una minoria, i ara no. Davant d’aquesta cultura de l’estètica, del gimnàs i d’estar prim no entra ni l’alcohol ni el menjar. Abans, qualsevol sortida, qualsevol festa, qualsevol activitat acabava amb un esmorzar o un dinar. Ara surten amb bicicleta i es mengen una barreta energètica artificial en comptes d’una botifarra.
Això és cosa de les noves generacions?
No, això és culpa de tota la societat. Tot ha canviat. Ara ja no s’agafa el cotxe havent begut, ara s’agafa un taxi. Hem millorat en moltes coses. Però també s’ha arribat a l’extrem. Actualment, ja hi ha influencers que es veuen amb l’autoritat moral de recomanar els zero alcohol. Hem anat a l’altra banda i no sé si tornarem a una normalitat.
El sector també lluita per la sortida del vi d’aquest catàleg de begudes alcohòliques, més aviat és un aliment, no?
Està demostrat que gastronòmicament és la millor beguda que s’ha fet. Totes les cultures tenen alcohol. El Japó agafa l’arròs que té una miqueta de glucosa, la fan fermentar i d’aquell sucre fermentat en fan sake. Alhora a Noruega, amb la patata -que també té glucosa-, la fan fermentar i obtenen l’aquavit. A Alemanya i Txèquia hi ha la cultura de cervesa, que és agafar la mica de glucosa que tenia a l’ordi perquè no tenien raïm. Totes les cultures han tingut algun destil·lat per tenir alcohol. En canvi, aquí tenim el vi, que és fantàstic i natural. El nostre és el que s’havia quedat a totes les taules. Per això esperem que, després de tot aquest rebombori amb l’alcohol, el vi quedi com a producte gastronòmic.
Enguany hem començat amb polèmica al sector: les campanades. La DO Penedès va ser la primera a comunicar el seu desacord. Què creu que va impulsar el brindis amb cervesa??
No ho sé. Nosaltres vam ser els primers a trucar, tot i que realment som DO Penedès, aquí el primer interessat hauria d’haver estat la DO Cava. Però bé, el sector del vi anem sempre junts. Vam fer el manifest i vam dirigir-nos a tothom: al president, al conseller i al director de l’INCAVI. Per a mi hi ha dues coses a tenir en compte. Primer, la banalització del Cap d’Any. És a dir, no és un tema de país perquè Estrella Damm és tan català com qualsevol celler, però la copa de celebració de les campanades, tan important com el dia que et cases o que acabes uns estudis, no és una cosa quotidiana com per matar aquell moment amb la cervesa i bevent a morro.
Us van respondre a la carta, us han dit alguna cosa de l’administració?
No, no… silenci institucional contra el rebuig de tot el sector. És una vergonya. Estrella Damm és a tot arreu: als concerts, pels joves, a les festes… Però Cap d’Any s’ha de fer amb cava o escumós.
Entenen que Estrella Damm ha pagat pel brindis de Cap d’Any. Per contrarestar-ho des del sector del vi, hi hauria la possibilitat de pagar el preu que es demani per les campanades?
Sí, i tant. L’any que ve les campanades de TV3 no es faran amb cervesa. Ens ajuntarem i farem el possible. Allà a TV3 ja ho sabien de fa temps i ningú ens va dir res, ningú ens va donar la possibilitat de fer alguna acció conjunta per buscar diners. El sector hi hauria posat diners i hi posarem diners. Si val 100.000 euros, ja els hi posarem. Al final si TV3 vol diners, els trobarem.
