Les exportacions de vi catalanes no passen pel seu millor moment. La inestabilitat del sector a causa de la caiguda del consum mundial i els aranzels imposats per Donald Trump als Estats Units han jugat una mala passada al sector vitivinícola que ha vist reduïdes les seves vendes exteriors tant en valor com en volum. Tot i això, la caiguda és més pronunciada en el volum, cosa que es tradueix en una lleugera pujada del preu dels vins, una conclusió que permet defensar la teoria que cada vegada hi ha més interès pels elaborats d’ocasió i de valor afegit i no tant la compra extensa de vins de molt volum i menys qualitat. A més, també hi ha un clar interès creixent de països del nou món pels elaborats catalans, a diferència de territoris més tradicionals que estan reduint les seves compres a causa de la inestabilitat. Amb tot, el vi viu moments tensos i, contra la tendència a l’alça de les exportacions agroalimentàries catalanes, que aquest dilluns han tornat a marcar un nou rècord històric, els elaborats del país fan malabars per mantenir el seu lideratge en altres països.
Les noves polítiques aranzelàries de Trump han estat una patacada per les exportacions de vi català aquest 2025, però també la punta de l’iceberg de la caiguda de les importacions de vi als mercats tradicionals. Estats Units, Alemanya i Japó, els que un dia havien estat ferms defensors del vi català, disminueixen les seves compres per causes diverses, però totes apunten cap a la reducció del consum, que augmenta la competència ferotge que hi ha per exportar. En concret, les exportacions als Estats Units reculen un 14,03%, a Alemanya registren un descens molt dràstic del 39,03% i al Japó cauen un 25,29%. En canvi, destaquen el creixement de les vendes que van cap al Brasil (49,67%), els Països Baixos (21,21%), Polònia (18,06%), el Regne Unit (7,44%) i Suècia (6,29%). També Mèxic s’obre com a nou possible mercat que en només uns anys ha augmentat molt les seves compres de vi català; i l’Índia, que després de la posada en marxa del nou tractat de lliure mercat, es converteix en un destí sucós pels cellers catalans.
Els vins catalans, en tot cas, no són els únics que veuen una caiguda de les vendes internacionals. També els passa als grans exportadors europeus: França perd un 6,30% en valor i un 5,70% en volum, mentre que Itàlia retrocedeix un 6,49% i un 5,32%, respectivament.
Tot i això, en un entorn global de contracció estructural, el mercat mundial del vi continua mostrant símptomes de feblesa de la demanda. El 2025, el consum mundial es va reduir en 106 milions de litres, un 6% menys que el 2024, segons dades d’Euromonitor International. Ara bé, aquesta dinàmica no és igual en totes les categories: mentre que el vi tranquil retrocedeix, els escumosos evolucionen a contracorrent amb un augment del 2% (+46 milions de litres). Sembla ser, que el consumidor torna a buscar el vi com un producte d’ocasió, per a celebracions o moments especials i abandona el consum cada dia. Catalunya no és aliena a aquestes tendències de mercat, però les xifres d’enguany no acaben d’encaixar amb les conclusions mundials. Si bé és cert que els escumosos continuen sent la joia de la corona catalana, les dades d’exportacions del 2025 demostren que tampoc són intocables i es comprova com -igual que el vi tranquil– hi ha hagut un cert decreixement.
El conjunt del sector del vi redueix el valor exportat un 6,39% i registra també una caiguda del volum del 9,28%. El volum retrocedeix de manera més intensa que el valor (9,28% en volum i 6,39% en valor). El vi tranquil representa el 36,14% del valor total exportat i decreix un 5,29% en valor i un 6,32% en volum. Els escumosos, tot i que es mantenen com el motor del sector i concentren el 62,35% del valor del vi exportat, cauen un 6,42% en valor i el volum un 9,97%. Així doncs, les dades demostren que la caiguda de vendes en països històrics encara és més gran que el nou interès pel vi català d’alguns països nouvinguts al sector, una situació que deixa el vi com un dels productes agroalimentaris catalans que més pateixen les inestabilitats de les exportacions d’aliments arreu del món.
Un repunt de preu que demostra valor afegit
La tendència mundial apunta cap a productes vitivinícoles de valor afegit, amb història i molta qualitat. El vi deixa de ser un producte quotidià per passar a l’ocasió i com a tal, s’exigeix un cert valor amb el qual no tothom pot competir. De fet, els mercats tradicionals, on l’excés de competència ha deixat poc espai per als vins catalans, no són el millor exemple d’aquestes noves necessitats. El que sí que les explica molt bé és aquest interès dels nous mercats, amb una mirada molt menys experta i més centrada en el relat darrere del vi. És per això que, tot i la caiguda de preu, sembla que els vins catalans encara aporten valor afegit. En aquest sentit, el preu del vi del país ha incrementat un 3,94% a l’exterior. Destaca, però, la revalortizació dels escumosos, que des de fa un parell d’anys han començat a demostrar el seu valor. Enguany, la diferència entre la caiguda del volum i el valor es tradueix en un increment del preu mitjà del 3,19% respecte del 2024. El vi tranquil, per contra, queda més lluny d’aquesta dada i pràcticament es manté en el seu preu ordinari, amb un augment de només un 1,10% en el 2025.
La indubtable caiguda de les vendes als Estats Units
En el cas concret dels Estats Units, la imposició d’aranzels als productes agroalimentaris europeus per part de l’administració Trump, vigents des del mes d’agost, juntament amb un tipus de canvi euro-dòlar, desfavorable per als interessos europeus, ha tingut un impacte clarament negatiu sobre el comportament de les exportacions de vi. Aquest doble condicionant ha generat una disminució significativa de les vendes al mercat nord-americà. Així, des de l’entrada en vigor d’aquestes mesures i fins al mes de desembre, les exportacions de vins catalans han experimentat una caiguda del 27,26% en valor i de l’11,94% en volum. Però les dades encara són més alarmants si només es té en compte el moment d’aplicació de les noves polítiques aranzelàries. Si es considera estrictament el període posterior dels aranzels, s’observa que el valor exportat ha disminuït un 26,76%, mentre que el volum ho ha fet en un 29,08%, confirmant així l’efecte advers d’aquestes mesures sobre el flux comercial del vi català amb aquest mercat.
