Els capítols de la interminable sèrie de CSI i totes les seves variables ens ha ensenyat que trobar un assassí no és tan complicat si tens una mostra del seu ADN. També reconeixen la indubtable bona feina que fan els testimonis i els policies per arribar a la conclusió d’un cas i trobar el responsable d’una mort. La realitat, doncs, és que els laboratoris guanyen terreny i la investigació dona les pistes necessàries per resoldre un crim. L’analogia és rebuscada, però té certes similituds amb el projecte que han engegat diverses institucions i empreses, on els temuts i poc coneguts fongs que ataquen la fusta de la vinya continuen amenaçant alguns cultius. MALFUVI és la iniciativa que intenta combatre la natura amb natura i busca la manera d’eliminar les perilloses malalties, a través de les traces que deixin als sòls, sense necessitat d’utilitzar fitosanitaris químics.
La idea darrere aquest projecte, que res té a envejar de les sèries nord-americanes que resolen crims, sembla senzilla. Tal com explica el gestor de projectes de l’INNOVI, Gerard Pujol, consisteix a “crear una col·lecció de microorganismes beneficiosos i una altra amb els fongs responsables de les infeccions”. D’aquesta manera, segons descriu l’expert a Vadevi, quan aquestes mostres estiguin completes es duran a terme els assajos corresponents per veure les seves interaccions i determinar quins microorganismes que ja resideixen a les vinyes poden servir d’ajuda per lluitar contra aquestes malalties. L’objectiu principal, doncs, és intentar allunyar els pagesos de l’ús de productes químics que -en paraules de Pujol, “arrasen amb tot”. Seguint aquesta possible metodologia es podria evitar malmetre la vinya i serien concentrats preparats amb microorganismes del mateix ecosistema dels cultius els que lluitarien contra les malalties de la fusta.
La solució dins l’ADN
“Hi ha un gran desconeixement sobre aquesta classe de malalties”, lamenta l’expert de l’INNOVI. De fet, es tenen molt en compte les malalties com el míldiu o la fil·loxera, però aquells microorganismes i fongs que ataquen la fusta de la vinya passen més desapercebuts, tot i que en alguns casos poden arribar a matar la planta. És per això que des de Gramona -empresa vitivinícola que va idear aquesta investigació- van veure un clar forat al mercat des d’on començar a treballar. Actualment, han acabat la fase de mostreig. En aquesta fase es van recollir mostres de terra, rizosfera -part del sòl immediata a les arrels- i arrels en deu parcel·les de vinya amb i sense afectació per malalties de la fusta. Després de procedir a l’extracció d’ADN de mostres i de seqüenciar certs marcadors filogenètics -que aporten informació sobre la història evolutiva de la planta- l’equip resta a l’espera de conèixer la identitat dels bacteris i fongs aïllats de la rizosfera i de les arrels de la vinya sana.
“És complicat trobar aquestes malalties de la fusta, però sí el seu ADN”, exemplifica Pujol. Al maig, van fer un mostreig de vinya afectada per malalties de la fusta per tal d’aïllar i identificar els fongs que en són responsables, que es repetirà al juliol. Gràcies a això, la feina fora de la vinya només consisteix a ajuntar totes les mostres de l’ecosistema i ajuntar-les amb els possibles fongs que fan emmalaltir la vinya per trobar qui és el que provoca una reacció antagònica. “L’avantatge d’utilitzar microbiota pròpia del territori rau en el fet que està adaptada a les condicions de cultiu i no implica els riscos d’introduir agents d’altres ecosistemes”, assegura la Universitat Rovira i Virgili, participants d’aquesta iniciativa, en un comunicat. Encara és d’hora per pensar en els resultats d’aquest projecte, però ja compta amb una àmplia col·laboració d’institucions com el clúster INNOVI, l’ADV Sant Martí Sarroca, el Instituto de Ciencias de la Vid y el Vino (CSIC-ICVV) i la Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili.
Un pas més a prop dels cultius sostenibles
No és cap secret que la viticultura del futur serà sostenible. La Denominació d’Origen del Penedès ja és l’exemple català d’aquest anhel i enguany tot el vi que se sostregui de les vinyes de la DO serà de raïm ecològic. L’avenç del sector, doncs, demana trobar maneres de fer cultius sostenibles, on la natura se sobreposi a qualsevol tractament químic. “Fins ara, el control d’aquestes malalties s’ha basat principalment en l’ús intensiu de productes fitosanitaris químics, l’impacte ambiental dels quals -contaminació del sòl i de les aigües, eliminació d’insectes beneficiosos, i resistència dels patògens- ha fet saltar totes les alarmes”, confirmen des del comunicat de la universitat tarragonina. Una situació que amb el canvi climàtic continuaria avançant fins a un punt de no retorn, que fins i tot faria perilla el sector: “El futur de la vinya requereix solucions sostenibles i innovadores”, remarquen.
La naturalesa no només és sàvia sinó que sembla ser la solució a bona part dels problemes dels cultius, sobretot a la vinya. Les plantacions ecològiques i la tria de productes que tinguin cura del medi ambient repercuteixen de manera positiva als sòls, els eterns oblidats durant segles. Cobertes vegetatives, productes naturals i mínima intervenció són algunes de les pràctiques que tot just ara tornen a ser tendència. MALFUVI podria convertir-se en una nova solució per continuar avançant cap a cultius més sostenibles i l’eliminació real dels productes químics en cultius de la vinya: “Hem trobat la fórmula per posar noms i cognoms a les malalties i, sobretot, fer-los front de manera natural”, conclou Pujol.
