La producció mundial de vi arribarà al seu mínim històric aquest 2024, segons les estimacions preliminars de la OIV (Organització Internacional de la Vinya i el Vi). El canvi climàtic es converteix així en la primera causa de la caiguda de la quantitat de fruita collida enguany i esdevé la font innegable de la reducció massiva de les veremes. No és cap secret que aquesta qüestió provoca certa preocupació dins dels cellers, que ja reconeixen que podran vendre menys ampolles. A més, tampoc és una condició excepcional, ja que la climatologia inestable ha vingut per quedar-se. És evident, doncs, que la transformació del sector depèn de l’agilitat que tinguin les empreses vinicultores a adaptar-se al canvi. No obstant això, la dada sota mínims no sembla despertar opinions catastrofistes. Des de l’OIV reconeixen que podria aportar estabilitat al sector, molt afectat per una baixada també considerable del consum de vi mundial. Fins i tot els experts argumenten que tenir menys producció pot ser l’aliat perfecte dels cellers catalans, dedicats a temps complet a recuperar la identitat catalana dels seus vins i revaloritzar-los nacionalment i internacionalment.
Les xifres d’enguany no són esperançadores a escala mundial. La climatologia complicada que s’ha viscut als principals països productors de vins ha provocat la caiguda massiva del volum de raïm collit en les veremes. Espanya, Itàlia i Grècia s’han endut la major part d’aquests danys i s’estima que el retrocés de la producció seria del 2% en comparació al 2023, fins als 231 milions d’hectolitres, el més baix dels últims seixanta anys. Ara bé, la caiguda no desperta el pànic de l’OIV, que l’últim informe preliminar destaca l’optimisme de l’organisme davant aquestes xifres. Tampoc estan especialment alarmats els experts, perquè tal com explica Eloi Montcada, clúster manager d’INNOVI en una conversa amb Vadevi: “La diferència entre producció i consum sempre s’utilitza d’element regulador del mercat”. La realitat, doncs, és que no només cau la producció sinó que el consum de vi mundial també comença a tocar mínims històrics, una tendència que avisa des de fa anys del viratge social cap a una vida més saludable. Així doncs, les conclusions de l’OIV i els experts demostren que la caiguda de la producció equilibra el sector, ja que amb menys persones disposades a comprar vi és més probable que el volum reduït es tradueixi en l’esgotament dels estocs i no en la sobreproducció.
Catalunya, però, viu una realitat més complexa que va més enllà del binomi producció-consum. En primera instància, Montcada argumenta que hi ha una clara evidència que cal reduir la producció de vi mundial, però que “la baixada de la quantitat de fruita collida no és favorable pels pagesos”. En aquest sentit, doncs, tenir menys raïm també redueix els ingressos dels viticultors que han de fer un esforç econòmic més gran per a continuar produint. “Cal compensar la caiguda de la producció amb l’augment del preu”, destaca el clúster manager d’INNOVI, qui defineix que per conseqüència “els cellers han de pagar més pel fruit que reben”. De fet, aquesta ja és una pràctica estesa a Catalunya i segons les dades que confirma Montcada, “s’han pagat els preus més alts de la història pel raïm”. Així doncs, la inevitable caiguda de la producció s’ha de pal·liar amb una revalorització de la fruita, però també del producte final.
En aquesta última part és quan les coses es comencen a torçar. A parer de Montcada, “el consumidor no està del tot preparat per pagar més pel vi”. D’aquesta manera, tots els actors de la cadena de producció fan els esforços necessaris, però un cop es veu reflectit en el preu, els clients no ho acaben de veure clar. “Al cap i a la fi, baixa la producció, el consum i també el poder adquisitiu”, remarca l’expert, qui reconeix que la inflació ha jugat en contra aquestes polítiques de revalorització del vi que s’estan implementant en els cellers de Catalunya. “No pots viure sense arròs i tampoc sense pagar el lloguer, però sí que pots viure sense vi”, lamenta Montcada fent referència al fet que els anhels de revalorització de les empreses vitivinícoles xoquen amb la realitat econòmica de les persones. Tot i això, el cap d’INNOVI es manté optimista i igual que l’OIV assegura que la caiguda de la producció és una oportunitat pel posicionament de la marca catalana i que “els vins del nostre territori encara tenen molt marge per créixer”.
L’oportunitat d’or per competir
Una segona lectura sobre la caiguda de la producció mundial i els seus efectes en el mercat català és l’oportunitat de competir a més alt nivell. Així ho descriu Salvador Puig, director de la secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (IEC) i antic director de l’INCAVI, que afirma que els vins catalans “poden aprofitar la caiguda de producció per reivindicar encara més el valor del producte del territori”. D’aquesta manera, per a Puig les tendències del consumidor varien, i per tant en un món amb menys vi, el català s’ha de posicionar molt fort. “La competència sempre és més dura quan no hi ha tant producte“, explica l’expert, qui reconeix que gràcies a tota la feina que fan els consells reguladors de les Denominacions d’Origen, la identitat catalana comença a ser coneguda arreu. “El binomi català ha de ser: menys quilos i més valor”, concreta l’exdirector de l’INCAVI i director de la secció de l’IEC.
La revalorització i la identitat catalana són dues assignatures pendents dels cellers, que tot i que ja hi estan treballant, encara els queda un camí llarg per recórrer. Per a Puig, aquest augment de valor exigeix reivindicar les varietats autòctones catalanes i posar-les en el mapa a través de la promoció del territori. Gràcies a la recuperació de vinyes de Catalunya, Puig confia que “els catalans tindrem un producte únic a vendre a l’exterior”. En definitiva, l’expert està convençut que la caiguda de la producció s’ha de viure com una oportunitat empresarial i que, tot i que el canvi climàtic n’ha estat el responsable, cal treure profit de la situació per posicionar-se. “Hem de fugir dels vins commodity i apostar per Catalunya, només així aconseguirem diferenciar-nos de la resta”, sentencia l’expert.
Un canvi inevitable
És evident que el canvi climàtic és un problema estructural i les conseqüències al camp han sigut devastadores. Els últims anys de sequera han creat una situació inestable per a pagesos i cellers, i, a més, han provocat girs de guió en les tendències de consum. “Els vins negres han perdut la partida”, recorda Puig, fent referència als nous gustos dels consumidors, que prefereixen els vins blancs, rosats i fins i tot escumosos. L’innegable canvi ha maltractat algunes zones del món on la producció no només ha caigut sinó que els vins s’han deixat de vendre als pocs clients que quedaven, però Catalunya s’ha salvat. Tal com apunten Montcada i Puig, els cellers catalans tenen una alta producció d’escumosos i vins blancs, el que fa pensar que “la tendència mundial no hauria d’afectar gaire”, expliquen. A més, el cultiu ecològic ja aglutina la meitat de la producció total de vins catalans, el que demostra que hi ha una clara aposta per la sostenibilitat. Lluny de ser dos fets aïllats, el director de la secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (IEC) confirma que “són les claus de la supervivència” i, per tant, si la identitat i la promoció conviuen amb els cultius de vins lleugers i ecològics, Catalunya no haurà de patir.
