Quan encara falten setmanes perquè les primeres tisores comencin a tallar els primers raïms, el sector vitivinícola ja mira amb optimisme la verema 2026. Després de dues campanyes molt complicades a causa de la sequera, especialment a les comarques del sud de Catalunya, aquest any la vinya presenta un aspecte radicalment diferent. Les plantes estan vigoroses, el fullatge és abundant i, sobretot, les reserves d’aigua del sòl permeten afrontar l’estiu amb una tranquil·litat que feia temps que no es respirava.
Aquesta és, almenys, la lectura que fa Joan Asens, enòleg d’Orto Vins, al Masroig, al cor de la DO Montsant. Coneixedor com pocs del comportament de la vinya en aquesta zona, Asens explica que el 2026 està sent un any excepcional des del punt de vista hídric, especialment si es compara amb les últimes collites.
Cal tenir present que el Montsant és una denominació amb una pluviometria moderada i molt condicionada per la seva situació geogràfica. A les zones més meridionals de la comarca, com el Masroig, la insolació és elevada i habitualment plou menys que en altres sectors del Priorat o del mateix Montsant. Aquesta combinació de calor i poca disponibilitat d’aigua és precisament una de les responsables del caràcter concentrat dels seus vins, però també converteix cada episodi de sequera en un problema important.
Aquest any, però, la situació és molt diferent.
Un hivern extraordinàriament plujós
Segons explica Joan Asens, enòleg d’Orto Vins per entendre una verema cal començar molt abans que arribi l’estiu. El cicle vegetatiu que acabarà donant lloc a la collita del 2026 va començar, en realitat, un cop finalitzada la verema anterior. Les pluges caigudes durant els mesos de novembre i desembre del 2025 són les que han recarregat les reserves d’aigua del sòl i han permès que la vinya iniciés el seu desenvolupament amb unes condicions excel·lents.
Les dades són molt significatives. Entre el novembre del 2025 i el juny del 2026 s’han acumulat 582,25 litres per metre quadrat, aproximadament entre 120 i 140 litres més del que seria habitual en aquesta zona.
El gruix d’aquestes precipitacions es concentra especialment en dos mesos. Al desembre es van registrar 256,5 litres, mentre que el gener encara va aportar 141 litres més. En pocs dies es va acumular una quantitat d’aigua que feia anys que no es veia.
Les conseqüències són visibles a simple vista. La vinya presenta un desenvolupament vegetatiu exuberant, amb ceps molt ben hidratats i una superfície foliar abundant. Però aquest comportament no és exclusiu de la vinya. Oliveres, ametllers i la resta de cultius de la zona també mostren un vigor molt superior al dels darrers anys.
Després de dues campanyes marcades per l’estrès hídric, la natura sembla haver recuperat part de l’equilibri perdut.
Encara falten mesos determinants
Tot i aquest escenari favorable, Joan Asens insisteix que encara és massa aviat per donar la verema per excel·lent. En viticultura, els pronòstics sempre s’han de fer amb prudència.
Aquests mesos de juliol i agost seran decisius. Si durant aquestes setmanes les temperatures es mantenen elevades però sense episodis extrems i les precipitacions continuen sent escasses, la planta començarà a regular de manera natural el creixement del raïm.
Aquesta situació, lluny de ser negativa, podria acabar beneficiant la qualitat de la collita. Amb menys disponibilitat d’aigua durant la fase final de maduració, els grans de raïm tendeixen a créixer menys en volum. Això implica una major concentració de sucres, compostos aromàtics, polifenols i color, factors especialment importants en varietats negres com la garnatxa o la carinyena.
És, precisament, l’equilibri que busquen molts viticultors mediterranis: una primavera humida que garanteixi un bon desenvolupament vegetatiu i un estiu sec que afavoreixi una maduració lenta i concentrada.
Ara bé, encara hi ha variables que poden modificar completament aquest escenari. Un episodi de pluges abundants al setembre, per exemple, podria alterar el ritme de maduració o obligar els viticultors a replantejar la data de verema. La meteorologia continua sent el principal factor que condiciona cada campanya.
L’experiència demostra fins a quin punt aquestes diferències poden ser importants. Hi ha anys en què durant juliol, agost i setembre pràcticament no plou —amb registres testimonials de només dos o deu litres— i altres en què un únic episodi pot deixar més de cinquanta litres en poques hores.
Per això, malgrat l’optimisme actual, encara no és moment de cantar victòria.
Del 50% menys de producció a recuperar la normalitat
Si hi ha un motiu que explica l’esperança amb què el sector afronta aquesta campanya és el record encara molt recent de les dues darreres collites.
Les veremes del 2023 i del 2024 van quedar fortament marcades per la sequera. En moltes finques del Montsant i del Priorat la producció es va reduir entre un 50 i un 70%, una situació que va posar a prova tant la resistència de les vinyes com la viabilitat econòmica de molts petits elaboradors.
La manca d’aigua va provocar ceps molt més petits, menys raïm per planta i una reducció molt important dels rendiments. Tot i que la qualitat dels vins va continuar sent elevada en molts casos, les quantitats elaborades van ser molt inferiors a les habituals.
Aquest 2026, en canvi, tot apunta que aquesta situació no es repetirà. La bona disponibilitat d’aigua acumulada durant l’hivern ha eliminat, de moment, l’estrès hídric que havia condicionat les últimes campanyes.
Això no significa necessàriament que la producció hagi de ser extraordinària. Els viticultors saben que una collita abundant només és positiva si va acompanyada d’una bona maduració del fruit. I és precisament aquí on els mesos vinents jugaran un paper fonamental.
La fotografia actual és molt esperançadora. Les vinyes presenten un estat sanitari excel·lent, la vegetació és abundant i les reserves hídriques permeten afrontar amb garanties els primers episodis de calor intensa que ja s’han registrat durant el juny. Ara només falta que la meteorologia continuï respectant el calendari de la vinya.
La verema encara no ha començat, però el 2026 ja deixa una primera conclusió clara: després de diversos anys de patiment, la pluja ha tornat a donar aire als ceps del Montsant. Si juliol i agost mantenen l’equilibri entre calor i sequedat que desitgen els viticultors, la collita podria convertir-se en una de les més interessants dels últims anys.
Com recorda Joan Asens, en viticultura mai es pot donar res per fet fins que l’últim raïm entra al celler. Però, aquesta vegada, els indicis conviden a mirar la verema amb un optimisme que feia molt temps que no es vivia.
