Tradicionalment, les regions òptimes pel conreu de la vinya, i per tant per l’elaboració de vi, havien estat entre 30º i 50º de latitud. Això, en termes europeus, vol dir entre el Marroc i el nord d’Algèria i el nord de França i la meitat d’Alemanya. La viticultura fora d’aquestes coordenades sempre havia estat molt difícil, i de fet ho continua sent però, com explica un viticultor noruec en una entrevista a la ‘BBC’, el canvi climàtic posa les coses cada vegada més fàcils al nord… i més difícils als sud.

Bjørn Bergum té uns 2.700 ceps a 61º latitud nord, és a dir, on el mar del Nord passa a ser el mar de Noruega. A Rússia, hi podríem trobar el llac Ladoga, i també és la mateixa latitud on hi ha Anchorage, la ciutat més poblada de l’estat nord-americà d’Alaska. Bergum, és clar, reconeix que la viticultura amb tres centímetres de neu a terra no és especialment senzilla, però també sap que té les vinyes més septentrionals del món a un indret on, fa poques dècades, seria directament impossible.

Les vinyes creixen amb esforç en un lloc on, fa poques dècades, qualsevol intent hauria estat inútil | Slinde Vingard

“Quan plou, plou més, però quan fa calor, també en fa més”. Així doncs, tot i que està preocupat pel planeta, reconeix que com a productor de vi el canvi climàtic l’està ajudant, encara que si més no de moment, continuï sent difícil el conreu de la vinya. “Em quedo despert, si cal, per ajudar-les a sobreviure si ve una glaçada”, explica. Pel que fa a les varietats, treballa amb diverses, per fer cupatges amb notes tropicals i una mineralitat que atribueix al sol argilós.

El vi, afirma, és bo. “Tenim molta llum, és el nostre avantatge. I tenim nits fresques. I també tenim el sol que es reflecteix dels fiords als vessants dels turons”. Tot i això, de moment, sembla que és difícil convèncer ningú perquè tasti vins noruecs. Quan algú ho fa, afirma que se sorprèn molt i que el troba boníssim però que, fins i tot en aquests casos, li demanen que no ho expliqui a ningú perquè “no quedes gairebé si expliques que has provat un vi noruec molt bo”.

De moment, doncs, el seu èxit es limita a les medalles d’or que ha guanyat a concursos locals. Tot i que voldria provar-ho en premis internacionals, creu que només ho aconseguiria amb un tast a cegues. Noruega, de moment, continua sense tenir bona fama pels seus vins.

Ubicació de les vinyes de Bjørn Bergum | Google Maps

En aquest indret, a més, la zona vitivinícola més al nord del món, Bergum i el seu soci Halldis no estan sols: en un radi de vint quilòmetres, ja hi ha cinc finques diferents on s’està conreant la vinya. En total, a Sognefjord hi ha 20.000 ceps, poca cosa però el principi del que, diu Bergum, podria ser “una petita regió vitivinícola” d’aquí cinc o deu anys.

Com és ben sabut, és clar, tot el que està guanyant Noruega ho estan perdent les zones tradicionalment vitivinícoles, on les temperatures han anat pujant i, a més, els extrems climàtics han fet que les glaçades de primavera fossin molt més habituals. Així doncs, a l’augment del grau que ve amb les temperatures, que també afecta el sabor, s’hi ha de sumar la possibilitat de que les glaçades facin mal a les vinyes.

Mai no plou a gust de tothom, diuen. Tot i això, les regions on sempre s’ha fet vi continuaran treballant per mantenir no només la seva forma de vida sinó, també, la qualitat dels seus productes.

Nou comentari

Comparteix