La sequera va fer minvar l’esperança de guanyar-se bé la vida de molts viticultors. Tres anys de males collites han estat una situació catastròfica pels pagesos, però també per les vinyes, que en molts casos han mort o han quedat malmeses. Tot i això, sempre s’ha dit que després de la tempesta arriba la calma, i aquesta última podria fer-se realitat aquest any. Les previsions espanyoles de producció de la verema d’enguany són optimistes i asseguren que per fi es veuran resultats compatibles amb una lleugera recuperació. Catalunya no n’és l’excepció i a falta de dades reals que el departament d’Agricultura encara no ha publicat, pagesos, experts i celleristes reconeixen que podrien recuperar aquesta esperança perduda. No només això, sinó que aquest 2025 es podria arribar a equilibrar la balança entre oferta i demanda, que a causa de la sequera també s’ha distorsionat. En definitiva, un nou horitzó més ple d’optimisme s’estaria coent dins del sector en aquells que després de tres anys de malson, han sobreviscut. Mentrestant, però, la preocupació també creix per aquells que ho han perdut tot i que esperen, impacientment, que l’administració pública els ajudi a tornar a començar.
La producció de vi a l’estat espanyol per a la campanya 2024-2025 rondarà els 36,8 milions d’hectolitres, la qual cosa suposaria un increment del 15% respecte a l’anterior, encara que se situaria un 6% per sota de la mitjana dels últims cinc anys, segons les estimacions del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. En aquest sentit, doncs, les xifres donarien per acabada la mala ratxa del vi a causa de la sequera. Unes dades que retraten el sector de manera positiva i reconeixen que podria haver-hi una recuperació. Pels viticultors i experts catalans la línia de la producció a Catalunya està en sintonia amb les xifres espanyoles. D’aquesta manera -sense dades oficials perquè la conselleria encara no les ha fet públiques- “podríem fins i tot superar aquest 15% del qual parles des de ministeri”, assegura a Vadevi, David Coll, president de Pimec Alimentària. Per a ell, les dades espanyoles es queden curtes i posa la mà al foc pràcticament per la recuperació de les vinyes catalanes, sobretot “si no hi ha pedregades”, admet, fent referència als fenòmens meteorològics sobtats que malmeten les vinyes de regions com l’Empordà.
També des d’Unió de Pagesos veuen amb bons ulls les perspectives de producció. El futur responsable del Vi i la Vinya de la patronal, David Sendra, recorda a aquest diari que “han estat uns anys complicats”, però també concreta que “cada vegada tenim és esperança de recuperació”. Tanmateix, però, Sendra també explica que “no serà una gran collita”, ja que tal com reflecteixen les dades espanyoles, els nivells de producció continuaran per sota la mitja dels últims sis anys. Ara bé, el futur responsable del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos calcula ràpidament que es podria estar parlant d’una producció d’entre 6.500 kg i 7.200 kg per hectàrea de mitjana. “Res a veure amb el que estàvem acostumats fins ara”, esmenta el mateix pagès. Unes declaracions que van en línia amb la visió de Coll i fan agafar força a la teoria que la recuperació pot trobar-se més a prop que mai.
Pel director general del celler Llopart, Jordi Bort, la situació no és tan positiva. D’aquesta manera, el directiu no es mulla i reconeix que des del celler encara no tenen xifres fiables per donar una teoria real sobre el que podria passar. Tanmateix, però, concreta a Vadevi que “a priori, sembla, i tot indica que serà millor”. La visió de Bort va més en línia amb les declaracions de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. En ser preguntats per les previsions que ha fet el govern espanyol i la seva traducció al territori català, fonts del departament destaquen que “encara és d’hora per fer suposicions” i que per norma general el govern català s’espera “fins a estar més a prop de la verema” per donar una imatge molt més completa del que podria passar. “Cal anar amb cautela perquè la pluja, la calor o la humitat poden convertir-se en el còctel perfecte per encara ser discrets amb previsions”, remarca Bort.
El consum català que equilibraria l’estoc
Un altre dels paràmetres de les dades del ministeri d’Agricultura que auguren un futur prou optimista és l’equilibri entre l’oferta i la demanda. La caiguda del consum de vi a l’estat espanyol ha estat un cop per al sector, però en certa manera es podria haver convertit en un aliat davant la poca producció. En altres paraules, si la producció hagués continuat pujant, hi hauria hagut un excedent de producte. En canvi, actualment la producció es troba a l’alça, però sense xifres extraordinàries, una situació que segons el govern espanyol podria ser beneficiosa: “Les disponibilitats de vi són les menors dels sis últims anys, la qual cosa unida a un lleuger repunt del consum de vi negre, propícia una estabilitat dels preus en nivells similars als de l’anterior campanya”, asseguren en un comunicat recollit per Europa Press. A Catalunya les dades podrien indicar el mateix, però la preocupació no és l’equilibri entre oferta i demanda, sinó el consumidor final: “Necessitem que els catalans beguin més vi català“, expressa el president de Pimec Alimentària.
La fotografia del sector del vi a Catalunya és molt diferent de la de França. En aquest sentit, els francesos tendeixen a consumir molt vi nacional, una situació que segons Coll “a Catalunya no passa tant”. Així, mentre l’estat espanyol celebra aquest equilibri entre la producció i el consum, als viticultors i experts catalans els preocupa el consum dins de les fronteres. “És un tema de paisatges i de supervivència, s’ha de consumir vi català perquè forma part de la cultura”, remarca Coll. Dit d’una altra manera, l’expert assegura que si els catalans no fan valdre el producte del territori i li donen un lloc a les seves taules, l’estabilitat del sector podria patir: “És evident que necessitem exportar vins, però el gran gruix hauria de venir del consum català”, admet el president de Pimec Alimentària, qui afegeix que, a més, els vins catalans han esdevingut una gran compra, ja que “tenen molt bona qualitat a preus molt ajustats”.
Ajudes per la supervivència del sector
És evident que la sequera ha deixat imatges desoladores i fins i tot alguns pagesos s’han hagut de plantejar canviar de cultius. Si bé és cert que la supervivència de la vinya sempre ha estat el primordial per a molts, cal tenir en compte que en alguns casos les vinyes han quedat tan malmeses que no es poden recuperar. Davant d’aquesta situació, el govern espanyol també ha obert un nou paquet d’ajudes per augmentar els períodes de replantació fins a vuit anys i també la limitació de noves plantacions amb criteris regionals, que eviten la deslocalització de les plantacions i replantacions. “S’ha de deixar que els pagesos es puguin preparar per situacions com la sequera”, diu Coll, qui a més remarca que “han de tenir opcions de negoci diferents de la vinya” si aquesta ha mort per causes alienes a ells. El mateix opina el futur responsable del Vi i la Vinya d’Unió de Pagesos qui expressa la seva preocupació pels pagesos que no trauran rendiments productius de les seves plantacions perquè estat en mal estat després de la sequera: “Necessitem replantejar que fer amb tots aquests pagesos i donar-los les eines per sobreviure”, insisteix.
La producció catalana de vi d’enguany podria fer respirar tranquils a molts pagesos, però la cautela es troba en l’ordre del dia per experts i viticultors que tot i que no perden l’esperança de tenir bones collites, encara no estan del tot segurs que tot surti bé. Mentre alguns celebren que per fi retornaran a una certa normalitat, altres lamenten les pèrdues que han patit molts viticultors i reclamen més ajudes per a la supervivència del sector. S’observa, doncs, que no només es tracta de tenir bones collites, sinó de treballar per a mantenir el valor del món del vi català, l’estabilitat de tots aquells qui hi treballen i la seva continuïtat en el sector.
