L’Escola d’Enoturisme de Catalunya va néixer a finals de 2014 com un gran projecte formatiu de i per a Vilafranca i el Penedès, però alhora amb una mirada molt més visionària cap al país i el món sencer. Iniciava un camí que inicialment tenia objectius i continent, i al qual l’equip directiu hi ha anat dotant de continguts a partir de l’experiència professional pròpia i de saber escoltar, adaptar i construir nous cursos que cobrissin les necessitats d’un sector que aleshores era emergent i que ara ha esdevingut puntal en el desenvolupament econòmic, social i cultural de la vitivinicultura a Catalunya.
“Va ser una aposta molt decidida de l’Ajuntament de Vilafranca, que tenia clar que en un municipi envoltat de més de 300 cellers, calia impulsar un enoturisme professionalitzat, que aportés i tingués retorn al territori i que fomentés, a la vegada, el desenvolupament local”, recorda Ester Garcia, directora del centre des de l’octubre de 2015. “Aquestes formacions havien de permetre acompanyar els futurs professionals del sector per gestionar l’enoturisme de manera diferent a com s’explica el vi, com a producte, amb una mirada que fes del vi un producte turístic més”, detallarà.
El centre, des dels inicis, ha anat incorporant noves formacions i especialitzacions. “Som un centre integrat i amb formacions homologades”, dirà la directora. Hi ha el curs de sommelier, però també la formació contínua i els cursos subvencionats pel Consorci de Formació Contínua i el SOC, que permeten arribar a tothom. Hi sumen les classes magistrals amb veus referents en maridatges, en servei, en comunicació. Hi ha les classes específiques sobre vins del món. I tot plegat, en un currículum ampli i profund, amb un professorat especialitzat i acompanyat d’una aposta molt ferma per la Formació Professional i per la modalitat dual, “un repte gran per la gestió”, diu Garcia, però que s’ha demostrat exitosa, des del moment en què les persones que estan fent les pràctiques tenen possibilitat i agilitat a l’hora de trobar una posició de feina un cop tancada la porta de la formació.
“La borsa de treball, activa, demostra que hi ha més demanda que oferta d’estudiants, i això és un clar exemple que l’Escola fa un paper necessari i determinant”, justifica Ester Garcia. I per si no fos prou, existeix des de fa uns anys un servei d’orientació professional que acompanya i dona resposta a les necessitats reals del sector.
Sigui com sigui, si bé en aquells orígens tot estava per fer, passats aquests primers vuit anys de vida, el centre ha esdevingut un lloc de culte i referència per a centenars d’estudiants, que ha pogut escollir la professionalització i el reforç de la seva especialització, però també per a empreses i entitats del vi, allotjaments i restaurants, que hi troben els perfils que necessiten per a liderar una oferta enoturística de qualitat. “Com a país productor, tenim l’obligació d’oferir aquestes formacions, de facilitar accés al coneixement, a l’especialització, perquè tot plegat suma en la concepció global i en el desenvolupament de l’enoturisme a casa nostra”, apunta la directora.
De Vilafranca, al món
Més enllà d’estar físicament al Penedès, sempre ha tingut una mirada més global amb l’objectiu de contribuir a ser un país d’enoturisme, una destinació enoturística. L’Escola d’Enoturisme també ha esdevingut un referent per a altres regions vitivinícoles del món. El món ens mira, com deia aquell, i és també així pel que fa a la formació en enoturisme perquè des de fa algunes fornades, també ha rebut estudiants de fora, hi ha centres d’altres països que venen a conèixer i a compartir currículum, i d’altres que conviden els responsables del projecte català a participar en jornades o taules rodones on es demana compartir bones pràctiques en aquest àmbit.
“Ens miren i els mirem, perquè aquí també considerem important incorporar formació sobre vins d’altres regions del món, i la veritat és que aquest tipus de cursos s’omplen molt de pressa”, confessa la directora. I tot plegat, dirà amb orgull, denota “les ganes de millora i aprenentatge continu” de tants professionals que s’apunten a alguna de les formacions. I tot plegat, afegirà, “atraient talent cap a Vilafranca, mentre seguim demostrant que el nivell de formació de base és molt més madur del que ens podíem haver imaginat en aquells inicis”, conclourà Garcia.
