Un model que buida
Durant dècades, el turisme s’ha construït sobre una lògica extractiva: captar el màxim de visitants, concentrar-los en uns pocs punts d’atracció i extreure’n el màxim rendiment econòmic a curt termini. Barcelona n’és l’exemple paradigmàtic: un model que ha generat riquesa, però que, alhora, ha expulsat residents, ha encarit l’habitatge i ha buidat de sentit els barris que eren el seu principal atractiu. “El problema no és el turisme en si, el problema és el model. I el risc ara és exportar aquest model als territoris rurals que l’envolten”, afirma a Vadevi el director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya (ECC), Gerard Domingo.
Les dades del problema i l’escala de l’oportunitat
L’any passat, Barcelona va rebre 16 milions de turistes. Només el 8,8% va fer una visita fora de la ciutat. Al mateix temps, el turisme representa el 14% del PIB català i genera un de cada deu llocs de treball. Estem parlant d’un sector amb un pes econòmic enorme, concentrat en molt poc territori.
“Això és, alhora, un problema i una oportunitat. Un problema perquè la concentració pressiona un territori fins a fer-lo invisible. Una oportunitat perquè el 91,2% dels turistes que arriben a Barcelona no han descobert encara el territori que hi ha al darrere”, assegura Gerard Domingo.
Barcelona: capital d’un territori que no sap representar
Barcelona hauria de ser l’ambaixadora i prescriptora dels territoris rurals que la rodegen. No ho és. “A la carta de vins de molts restaurants de la ciutat, la presència de cellers catalans és residual. La connexió entre la capital i el seu entorn productiu s’ha trencat, o mai no s’ha construït del tot”, lamenta el director de l’ECC.
És una paradoxa que cal revertir. Barcelona té la capacitat de crear relat, d’atreure visitants i de generar demanda. Els territoris rurals propers tenen el producte, la identitat i el paisatge. Segons Domingo, “la sinergia és evident. El que falta és la voluntat i el model per fer-la possible”.
El repte dels territoris rurals: acollida sense pèrdua d’identitat
Mentrestant, els territoris de la segona corona metropolitana afronten una pressió creixent. La dificultat d’accés a l’habitatge a Barcelona i la primera corona expulsa població cap a zones rurals que no estaven preparades per absorbir-la. Arriben persones que desconeixen el territori, el seu sector productiu, la seva cultura i el seu patrimoni.
En aquest sentit, el director de l’ECC, Gerard Domingo, assegura que “el repte no és només logístic. És identitari. Com s’integra nova població sense que el territori es converteixi en una ciutat dormitori? Com es transmet la cultura, el patrimoni material i immaterial, la manera de viure i de produir que defineix un lloc? Sense resposta a aquestes preguntes, el risc és real: territoris que perden la seva personalitat i amb ella, la seva capacitat d’atreure, de generar valor i de retenir talent”.
L’enoturisme regeneratiu: un model econòmic per resoldre la tensió
Aquí és on l’enoturisme regeneratiu deixa de ser una tendència de mercat per convertir-se en una eina de política territorial. A diferència del turisme convencional, el model regeneratiu no posa el visitant al centre. Posa les comunitats, el territori, la cultura i el model productiu al centre, i construeix l’experiència turística a partir d’aquí.
Com explica a VadeVi Jesús Martín, director d’Aethnic, organització especialitzada en turisme responsable, “el model regeneratiu és economia circular aplicada al territori, on tothom guanya: cellers, distribuïdors, productors, però també la població local i les persones nouvingudes”.
En aquest model, “el celler i l’allotjament rural no són la destinació. Són la porta d’entrada al territori: el punt on el visitant comença a entendre un paisatge, una forma de produir, una cultura. Això canvia radicalment la lògica del negoci i també el seu impacte”, afirma el director de l’ECC.
“La diferència amb el model sostenible és important: sostenible vol dir no empitjorar”, puntualitza Jesús Martín, qui argumenta que “regeneratiu vol dir millorar activament el que existeix: el sòl, les comunitats, les economies locals. És una aposta molt més exigent, però també molt més potent”.
Professionalitzar el sector: aquí entra l’EEC
Un model així requereix un sector preparat. I avui, majoritàriament, no ho està. Per això l’Escola d’Enoturisme de Catalunya treballa en la intersecció entre el coneixement del territori, la formació professional i la innovació en el model turístic. En col·laboració amb Aethnic, l’escola desenvolupa el producte enoturístic sota criteris regeneratius i, alhora, estudia tota la cadena de valor del sector vitivinícola: del sector primari al secundari i terciari, per identificar quins perfils professionals es necessiten i on hi ha oportunitats reals per a persones en situació de vulnerabilitat.
El director de l’escola, Gerard Domingo, assegura que “no té el tractament de política de RSC, sinó de lògica del model: un territori viu necessita persones diverses, i les persones diverses necessiten oportunitats concretes. Les dades recollides durant un any i mig d’enquestes han de permetre, a finals d’aquest any, publicar els primers itineraris formatius que visibilitzin aquesta oportunitat”.
El que està en joc
Si el model funciona, els territoris rurals catalans poden construir una economia viva basada en els tres sectors: agrari, industrial i de serveis, amb l’enoturisme com a fil conductor. Poden integrar nova població, preservar la seva identitat i generar oportunitats per a persones en situació de vulnerabilitat, amb casuístiques diverses i que necessiten alternatives ocupacionals.
Si no funciona, la resposta la dona Gerard Domingo, director de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, amb una frase que no deixa lloc a l’ambigüitat: “Si els agricultors, els productors i els cellers no es poden guanyar la vida, l’alternativa és que el territori es converteixi en ciutats dormitori i polígons industrials.”
No és una advertència menor. És la descripció d’un futur perfectament possible si el sector no actua amb la intel·ligència i la visió que el moment requereix.
L’Escola d’Enoturisme de Catalunya és un centre de formació professional integrada especialitzat en enoturisme, adscrit a l’Institut Municipal de Formació de Vilafranca del Penedès.
