!--akiadsense-->
Pedro Cabanillas, és el coordinador del bloc del Postgrau Interuniversitari de Gestió d’Empreses Vitinícoles de la Wine Business School, l’URV i l’UVIC dedicat a la viticultura i l’enologia. Un curs que ja ha arribat a la seva quarta edició i del qual les inscripcions estan obertes. Un dels aspectes més destacats d’aquest bloc és que els alumnes tenen la possibilitat de tastar prop de 100 referències.
El fet més destacat del segon bloc del Postgrau de Gestió d’Empreses Vitivinícoles que coordina és la possibilitat de tastar vins?
El segon bloc del Postgrau està orientat a proporcionar a l’alumne coneixements sòlids en tècniques de producció vitivinícola, és per això que al voltant de 60 hores de les 150 del total d’aquest bloc les comprenen els mòduls de viticultura i enologia, no obstant el tast és l’eix vertebrador de tot el curs, ja què a banda de tenir-ne 30 hores específiques destinades a aprendre els condicionants i la metodologia del tast, totes les sessions teòriques de viticultura i enologia es troben complementades de forma pràctica amb tastos de vins que exemplifiquen els coneixements teòrics que s’aporten durant cada sessió.
De quina manera pot ajudar el fet de tastar vins a l’hora de gestionar un celler?
Ens trobem que en el nostre sector hi ha una gran part de petites i mitjanes empreses de caràcter familiar que necessiten no només dominar la gestió sinó també els aspectes productius. El tast de vins és l’eina imprescindible que permet definir les qualitats intrínseques del producte que haurem de vendre, i l’alumne ha de saber identificar aquests aspectes qualitatius i també els defectes. És per això que es tasten més de 100 referències en vins de tot el món, la gran majoria de gama prèmium. Només tastant es poden crear patrons de referència que es puguin fer servir per establir comparacions.
Certament a moltes de les empreses vitivinícoles de Catalunya es treballa amb una certa inèrcia. Cal modernitzar recursos i estratègies?
Hi ha molts factors que condicionen i determinen l’èxit empresarial, però està clar que l’excel·lència en els processos productius han d’anar acompanyats d’una estratègia global de màrqueting i comunicació. Actualment, la gestió de xarxes socials, el posicionament en internet i l’enoturisme són factors de gran rellevància dins l’empresa vitivinícola, i aquests són tractats i considerats també en el nostre curs.
Quines són les eines que proposa el Postgrau que poden contribuir a aquesta innovació en la gestió dels cellers?
La transversalitat d’aquest postgrau és l’aspecte que el fa molt interessant i atractiu, ja què són les tècniques de gestió conjuntament amb les tècniques de producció vitivinícola les que preparen a l’alumne proporcionant-li una visió completa. La participació de docents amb una gran experiència en el món professional i les visites a empreses del sector de la mà dels propietaris i directors tècnics aporten coneixements molt pràctics i propers a la realitat empresarial.
Ara que les noves tendències en l’elaboració del vi tornen a les arrels a les maneres de fer d’abans, com es combina amb una gestió empresarial moderna?
Les maneres de fer d’un vi són molt diverses. La vinya, el tipus de viticultura que fem i els processos tècnics enològics emprats al celler estableixen la història que podem comunicar i defineixen el perfil sensorial del vi que obtenim i la seva qualitat. Una gestió empresarial moderna, ha de derivar del coneixement profund de tota la informació que processa i avalua el consumidor, tant els aspectes intrínsecs definits pel producte en si mateix, les seves olors i gustos, així com els aspectes extrínsecs, entre d’altres la història que comuniquem i la imatge que projectem del producte, i que estableix el grau de satisfacció i plaer que el consumidor obté en primer lloc quan compra el vi i després quan el consumeix.
Després d’unes quantes edicions el postgrau quins són els punts febles que heu detectat? On creieu que s’ha de fer més feina?
Tots els cursos han d’evolucionar per tal d’adaptar-se a les possibles necessitats no percebudes. Enguany és la tercera promoció d’alumnes i estem molt contents per l’elevat grau de satisfacció que manifesten. En el nostre cas, aquest postgrau es jove, tenim només dues promocions i tot així la voluntat de millora es ferma. Al respecte, en aquest postgrau es va incorporar el segon any, un petit mòdul de 10 hores per tal de donar resposta a qüestions claus com la seguretat i la traçabilitat alimentària, que inicialment no havíem programat.
Quines són les dinàmiques, aquestes “maneres de fer de tota la vida” que costen més de trencar o de modificar?
El sector s’està transformant, cada vegada més hi ha una demanda de productes més saludables, sostenibles i respectuosos amb l’entorn. S’ha de trobar el camí per tal que aquesta sostenibilitat sigui traslladable i sigui econòmicament rendible tant per a les empreses com per als viticultors.
Què guanyaria el vi català en conjunt amb una millora en la gestió des del punt de vista empresarial?
La millora en la gestió hauria de permetre obtenir productes de major qualitat que poguem posicionar a un millor preu, incrementant la quota de mercat en l’àmbit nacional i assolint nivells superiors d’exportació.
