La microbiologia dels sòls, els organismes que hi viuen i els fan fèrtils, és un element importantíssim per a l’agricultura i, és clar, per a una viticultura resilient. Aquesta ha estat, precisament, la columna vertebral del 3r Simposi de Viticultura Regenerativa que s’ha celebrat aquest dimarts al Castell de Falset, al Priorat. Organitzat per l’Associació de Viticultura Regenerativa, aquesta trobada ha reunit vuit experts nacionals i internacionals per explicar què és i com funciona la microbiologia del sòl i com pot ajudar les vinyes davant d’una emergència climàtica que és un problema ben palpable.
Així ho ha recordat la presentadora de l’acte, la perodista Ruth Troyano, que ha recordat que la situació és “molt preocupant”. “Les vinyes tenen set”, ha dit, i som en un “context incert d’onades de calor i molta imprevisibilitat”. Davant d’això, ha apuntat, cal “actuar urgentment, si no és consciència és per necessitat”. L’agricultura regenerativa, però, no només són una sèrie de pràctiques sinó “una mentalitat, una filosofia, una actitud, una manera de ser i d’estar al món”, ha reblat Troyano.
“Un tot molt més important que nosaltres mateixos”
El president de l’Associació Viticultura Regenerativa i director general de Família Torres, Miquel Torres Maczassek, també ha incidit en aquest aspecte al discurs de benvinguda. D’ençà que es va endinsar en el món de la viticultura regenerativa, ha explicat, l’ha sorprés la seva “dimensió humana”, com transforma “la forma d’actuar i relacionar-se” de les persones, “controlant millor l’ego” i a fent-les part “d’un tot molt més important que nosaltres mateixos”. Només així, ha dit, es pot combatre un problema que és econòmic i alimentai però també climàtic.
Els sòls degradats no poden captar CO2 atmosfèric i els deserts, terra morta, no capturen carboni. Per evitar això, ha apuntat Torres, cal “formació i experiència”. Al cap i a la fi, els qui viuen de la terra han de poder “generar beneficis” i, especialment a les vinyes de secà cal que la transició sigui “progressiva” i entenent “què passa a cada vinya”.
Treballar com ho fa la natura, ajudant als processos beneficiosos i veure la viticultura “com un tot”, és essencial. No hi ha solucions estandaritzades i cal millorar la vida del sòl prenent les millors decisions a cada moment. Un fet en què també ha incidit Francesc Font, vicepresident de l’Associació de Viticultura Regenerativa i cofundador d’Agroassessor Consultors Tècnics, que ha remarcat la importància de compartir pràctiques i parlar amb altres agricultors i viticultors, cosa que és, precisament, l’objectiu de l’associació.
Per tot plegat, ha conclòs Miquel Torres Maczassek, “és un luxe” tenir grans experts en microbiologia del sòl al simposi, una trobada la importància de la qual ha estat reforçada per la presència de personalitats importants del món del vi com ara els presidents de les DOs Catalunya, Tarragona, Priorat i Costers del Segre, i també l’alcalde de Falset, Carlos Brull, i la directora general de l’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya, Elisenda Guillaumes, encarregada de cloure el simposi.
Potenciar la diversitat d’organismes i el cicle dels nutrients
La primera a intervenir ha estat la doctora Elaine Ingham, microbiòloga nord-americana i una de les expertes més importants del món en biologia del sòl. En una ponència sobre la cadena tròfica del sòl, ha explicat com a la terra i poden passar moltes coses i que maximitzant la diversitat i el número de microorganismes, s’impulsa el cicle dels nutrients i s’activen les defenses naturals de les plantes davant de malalties i plagues.
Cal, doncs, entendre bé què fan, i darrerament la ciència comença a parar-hi atenció. La diferència entre el sòl i la terra estèril és un ecosistema sa, amb microorganismes que beneficien les plantes i minimitzen la presència de patògens sense pesticides. Aquests, ha explicat Ingham, ‘espongen’ el sòl i fan que hi corrin l’aigua i l’oxigen, creant l’estructura necessària per a un sòl fèrtil. Tota una cadena tròfica que cal comprendre i impulsar en l’equilibri correcte que necessita cada tipus de conreu, dels organismes més petits fins als insectes i altres animals.
Els mecanismes químics i biològics rere la idea del ‘terroir’
Aquesta idea ha estat aprofundida en diversos camps pels microbiòlegs francesos Lydia i Claude Bourguignon i també per l’expert nord-americà en botànica Jeff Lowenfels. La matèria orgànica, en evitar la compactació del sòl, permet que les arrels de la vinya arribin a més profunditat i eviten la pèrdua de sòl per l’erosió amb el complex argilo-húmic, que manté unida la terra.
Conèixer bé la composició del sòl, doncs, especialment en profunditat, és molt important, han afirmat Lydia i Claude Bourguignon, com també conèixer els mecanismes químics pels quals els microorganismes transformen els nutrients. Aquests éssers vius generen l’energia i bioquímica més important del planeta i, tot i això, l’agricultura sovint els ignora. Això és un error perquè el sòl és el que conté els àtoms que les plantes necessiten per fer els enzims relacionats amb els aromes del raïm, cosa que explica la importància del ‘terroir’ al sector.
Com ho fan les plantes per obtenir aquests nutrients, ha explicat Lowenfels, també és clau. Deixeble d’Ingham, ha exposat de manera molt senzilla el sistema que hi ha darrere d’això: les plantes profueixen exudats, substàncies resultat de la fotosíntesi que són sucres i molècules de carboni que atreuen els bacteris i fongs que necessiten per als nutrients que volen. “La planta té el control, no tu”, ha sentenciat, en una afirmació que reforça la importància de treballar reforçant els mecanismes de la natura.
El control natural de les plagues
La sanitat vegetal comença al sòl, una microbiota sana no només dóna nutrició sinó que també ajuda a combatre i a resistir les plagues. Si els boscos tenen menys plagues que els terrenys agrícoles és precisament per això, per la disrupció dels mecanismes naturals de control que mantenen l’equilibri ecosistèmic. Aquest és el camp d’expertesa de la doctora Rosa Vercher. experta en ecologia de plagues i control biològic i referent en la investigació per a la gestió sostenible d’aquest problema.
Vercher treballa amb parasitoides, depredadors i patògens de les plagues, que eviten que proliferin sense control com a part d’un cicle natural sa. Per això també són importants les cobertes vegetals, ja que les flors atreuen els enemics de moltes plagues. Tota una estructura ecosistèmica que crea un cicle natural sa i permet als conreus créixer més sans i amb menys modificació de l’entorn per part dels humans.
La regenerativa davant del canvi climàtic a Catalunya.
Tot plegat fa que la regenerativa sigui una gran oportunitat davant del context d’emergència climàtica però s’enfronta a grans reptes. El doctor Jordi Puig, especialista en canvi climàtic, fa molts anys que treballa en aquest camp i ha vist com les precipitacions anaven caient a un ritme aproximat d’un 1,5% per dècada i canviaven la seva estacionalitat alhora que les temperatures pujaven.
Les necessitats dels conreus, doncs, són molt més grans que abans i generen situacions molt complexes i que ho seran encara més. Les previsions parlen d’una reducció de les precipitacions d’un 40% a Catalunya, amb un 75% menys de pluja a l’hivern, alhora que la calor augmentarà l’evapotranspiració. Amb un model sobre els conreus, s’han generat previsions per zones que mostren la gravetat de la situació en el futur, amb molta més necessitat de regadiu a les zones vitivinícoles i una amenaça molt important per a la seguretat alimentària de tot el país.
Una de les solucions plantejades és el pas a varietats més resilients, especialment a les zones on les varietats actuals, fins i tot moltes d’autòctones, poden tenir problemes per ser viables a mesura que el clima canviï. La viticultura regenerativa, però, també pot ser una gran ajuda. Les cobertes vegetals, la lignina, la mínima intervenció, la restauració dels ecosistemes dels sòls… poden ser essencials per millorar la resiliència de la vinya en aquest context tan preocupant i pot ser una manera de limitar, si més no en part, el que podria ser un canvi en les varietats cultivades i una crisi enorme per al sector.
