Ha estat la verema més primerenca, la que s’ha hagut de fer més de pressa i la del raïm més ben pagat als viticultors. Són les condicions amb què han treballat els cellers de Corpinnat aquest any, per imposició del canvi climàtic i per la seva aposta per la qualitat. La sequera ja ha quedat enrere però els reptes, no. I continuen sense rebre el suport que trobarien justificat de la Generalitat, especialment per a la promoció exterior. Tot això ho han explicat aquest dimecres el president i vicepresident de la marca col·lectiva, Pere Llopart i Roc Gramona, al costat de Ton Mata, conseller delegat de Recaredo, el celler amfitrió aquest any de la presentació de l’informe sobre la verema.

Les altes temperatures del 2026 han marcat la feina dels cellers, que ja tenen clar que “cal adaptar-se” a una “nova realitat”. Més calor que mai i amb pluges torrencials i sobtades que s’aniran succeint i que, alhora, poden combinar-se amb períodes de sequera. Segons les dades facilitades per Mata, el 2026 ha estat l’any més càlid registrat almenys des del 1962, l’any des del qual es tenen registres comparables i fiables. La temperatura mitjana ha estat 1,8 graus superior a la mitjana, una diferència que durant els mesos d’estiu ha arribat als dos graus. Això va fer que calgués començar la verema més aviat que mai, la matinada del 22 de juliol, nou dies abans que l’any passat, i que s’hagi hagut de fer molt de pressa. “Les maduracions han estat molt ràpides, calia collir tot el raïm en menys temps i fer-ho a mà és un gran esforç”, ha remarcat Mata.

Ton Mata, Pere Llopart i Roc Gramona en la roda de premsa de balanç de la verema 2026 de Corpinnat / Cedida
Ton Mata, Pere Llopart i Roc Gramona en la roda de premsa de balanç de la verema 2026 de Corpinnat / Cedida

Per si no n’hi hagués prou amb el repte que planteja el clima, Corpinnat eleva cada any la seva autoexigència a l’hora de pagar el raïm que compra a viticultors del Penedès, que és el 49% del que fan servir els cellers de la marca col·lectiva per als escumosos –el 51% és de producció pròpia-. Aquest any, el preu mínim fixat per l’assemblea va ser de 0,943 euros per quilo, un 57% més que el del 2018, en la primera verema de Corpinnat. A més, a l’hora de la veritat la majoria dels cellers acaben pagant més, de manera que la mitjana del que s’ha acabat pagant ha estat 1,02 euros per quilo. “Darrere de cada quilo de raïm hi ha viticultors i famílies, i no es pot parlar de qualitat dins l’ampolla si no hi ha qualitat del raïm, si no hi ha contractes estables amb els viticultors i preus justos”, ha argumentat Pere Llopart. Una altra de les exigències que s’autoimposa Corpinnat és reduir el rendiment màxim de la premsada, que ha passat del 66% al 64,4% i que passarà al 60% el 2030, segons s’ha aprovat en la darrera assemblea: “Així apostem encara més per la pagesia. Si redueixes el rendiment del premsatge, has de comprar més raïm”.

El president de Corpinnat, a més, creu que “l’impacte del model ja va més enllà” dels cellers que pertanyen al col·lectiu –un total de 24, amb la incorporació de Fèlix Massana Ràfols, anunciada dilluns–, perquè n’hi ha que estan en fase d’auditoria per afegir-s’hi els pròxims tres anys i ja han de treballar de la mateixa manera: “Considerem que aquest model de preus ha estat important en una campanya difícil per a la pagesia, amb preus a la baixa”. Per a Llopart, es tracta de ser “fidels als objectius fundacionals”.

“L’administració ha de recordar que també som vi català”

A canvi d’aquesta aposta pel territori, hi ha una reivindicació que Corpinnat llança a “l’administració”. Malgrat la diplomàcia i les maneres suaus que procuren fer servir, es refereixen a la Generalitat. “Som motor transformador, vetllem per l’arrelament al territori i, per continuar, ens cal suport. L’administració ha de recordar que també som vi català i que ens han de donar suport perquè nosaltres donem suport a la baula més important, els viticultors. Ells defensen l’origen i sense origen no hi ha valor”, ha etzibat Llopart. Després, a preguntes dels periodistes, ha parlat encara més clar: “Els polítics saben encisar. Ens diuen que ens reconeixen el valor, però no se’ns dona suport, ens sentim reforçats en la idea que el camí és el bo, però cal alguna cosa més, i les ajudes no acaben d’arribar“.

Reclamen que el Govern i els organismes que en depenen trenquin la cotilla de donar suport bàsicament a les DO i que comencin a donar joc a una marca col·lectiva cada dia més prestigiosa. Necessiten, principalment, una empenta per augmentar les exportacions. “Són el 21% de les nostres vendes. Van augmentant, però encara queda molt camí per recórrer, encara no és suficient. Les marques de Corpinnat són fortes aquí, però a fora encara ens costa, per això reclamem ajut a la promoció, especialment l’exterior”, ha concretat Llopart.

Una verema “molt sana”

En aquest context, Corpinnat fa balanç d’una “verema molt sana”, malgrat que hagi estat marcada per la rapidesa i la recuperació posterior a la sequera, segons Roc Gramona. Els 24 cellers que han participat en la verema 2026 han collit 10.046.562 quilos de raïm, un 26% més que l’any anterior, quan els 19 cellers que formaven part de Corpinnat van veremar 7.990.320 quilos. Entre les varietats autoritzades pel reglament de Corpinnat, el xarel·lo continua sent la majoritària –se n’han collit 4,2 milions de quilos–, seguida del macabeu (2,7 milions) i la parellada (770.000 quilos). Aquestes tres representen el 73% del raïm veremat i el conjunt de varietats autòctones, el 92%. “El xarel·lo és molt resilient i molt ben adaptat. També ha patit, però és especialment resilient, més resistent a l’estrès hídric”, ha destacat Gramona. De fet, aquesta és la raó principal per la qual d’aquí a vuit anys ja no s’admetran a Corpinnat varietats internacionals com la pinot noir i el chardonnay.

Bones perspectives per al balanç anual: la bombolla aguanta

Un cop fet el balanç de la verema, els cellers de Corpinnat es preparen ara per a la campanya de Nadal i les pròximes xifres a analitzar seran les del tancament del 2026. La perspectiva és optimista perquè, malgrat el context mundial de descens del consum de vi, el sector dels escumosos és el menys afectat. “La previsió és de millorar les dades de l’any passat perquè cada any tenim més cellers a la marca, però també perquè la bombolla aguanta millor”, ha avançat Gramona. A partir del gener, se sabran els números. De moment, Corpinnat ja representa, amb 1.580 hectàrees, un 7% de les 20.000 hectàrees del Penedès i cada dia té més pes dins del sector. I, si l’any que ve la marca supera els 25 cellers, hi ha algú que li deu a Ton Mata un sopar al Celler de Can Roca.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa