El Govern ha aprovat l’Estratègia de relleu generacional agrari de Catalunya, elaborada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i que articula un nou marc d’actuació per a la renovació de les empreses agràries i per donar suport a les noves generacions, tant familiars com nouvingudes amb voluntat d’incorporar-se a l’activitat agrària, sigui continuant l’empresa familiar o iniciant una nova empresa, així com establir les condicions perquè siguin viables econòmicament, socialment i ambientalment. L’Estratègia defineix un Pla d’acció 2023-2027 que articula els diferents programes, projectes i actuacions a realitzar per part de les entitats catalanes que treballen pel relleu generacional i l’emprenedoria agrària.
5 reptes, 13 objectius i 35 accions
L’Estratègia de relleu generacional agrari dona resposta a una de les actuacions estratègiques de l’Agenda Rural de Catalunya, aprovada pel Govern el mes de maig passat. Cal recordar que l’Agenda recull 892 actuacions considerades importants per assolir un desenvolupament territorial sostenible, fort, i interconnectat.
La definició de l’Estratègia es va iniciar entre maig de 2021 i juny de 2022, amb una proposta prèvia que es va sotmetre a un procés participatiu mitjançant el canal Participa.cat. D’aquí en va sorgir un document que ha permès la definició d’una visió estratègica basada en 5 reptes, 13 objectius, i 35 accions.
Els cinc reptes temàtics són:
- Coordinar / Governança: estructurar un sistema de suport i acompanyament interinstitucional per al relleu generacional i l’emprenedoria agrària.
- Rejovenir / Nova pagesia: facilitar l’accés, tant de la pagesia tradicional com de la nouvinguda, a empreses agràries viables econòmicament, socialment i ambientalment.
- Enfortir / Teixit innovador: acompanyar les empreses agràries amb models innovadors de producció i comercialització.
- Arrelar / Territori: teixir un ecosistema acollidor al món rural que arreli les noves generacions al territori.
- Sensibilitzar / Ciutadania: conscienciar la ciutadania del paper imprescindible de la pagesia i del seu vincle amb l’alimentació sostenible.
Un problema estructural europeu i multidimensional
Per elaborar aquesta Estratègia, comparteixen, s’han fet entrevistes a agents que anomenen “clau” en temes de relleu generacional agrari. Els perfils de les persones entrevistades han estat tutors d’incorporació de joves de les escoles agràries; tècnics d’oficines comarcals i d’entitats d’assessorament encarregats de l’ajut de joves; tècnics dinamitzadors de relleu generacional agrari; perfils acadèmics amb coneixement de la política d’incorporació de joves, perfils gestors des d’entitats locals amb coneixements sobre relleu agrari, i altres. També s’ha dut a terme un estudi sobre una mostra de joves incorporats com a joves agricultors entre 2015 i 2019, per recollir el perfil de les persones i les empreses que s’han instal·lat amb l’ajut del PDR en aquest període.
El relleu generacional de les empreses agràries depèn d’una suma de factors socials, econòmics, ambientals i culturals que afecta el model de futur de la nostra pagesia. Per tant, s’ha de treballar de manera transversal amb tots aquests àmbits. Això s’evidencia a diferents escales territorials i es considera un problema estructural europeu, en què nombroses institucions, associacions, i organitzacions estan treballant per renovar els instruments de suport a les noves generacions agràries.
Atès que el repte del relleu generacional és multidimensional, apunten des del Govern, cal abordar-lo més enllà dels incentius econòmics. Entre altres aspectes, descriuen com a cada cop més evident la necessitat d’integrar temes culturals, territorials, jurídics, formatius, i d’acompanyament per donar suport institucional a una nova generació agrària, com fa la nova Estratègia aprovada aquest mes d’abril.
